Científics japonesos troben una relació entre les marees vives i els grans terratrèmols
Els grans terratrèmols són més probables quan hi ha marees vives, que es produeixen durant les fases de Lluna nova o Lluna plena. Aquesta és la conclusió d'una investigació feta a la Universitat de Tòquio. Els resultats s'han publicat a la revista "Nature Geoscience".
Les marees de la Terra són causades per un estira-i-arronsa gravitacional que implica la Lluna i el Sol. Fins ara s'assumia que les dues marees altes diàries generaven una tensió extra sobre les falles geològiques. Durant dècades, els sismòlegs han intentat entendre si aquest estrès podria desencadenar terratrèmols.
Però l'equip dirigit per l'acadèmic Satoshi Ide ha fet experiments que demostren la relació entre les dues marees vives mensuals i els sismes. Els investigadors van recrear la mida i l'amplitud de la "força de marea" que hi va haver durant les dues setmanes anteriors a diversos grans terratrèmols, de magnitud 5,5 o superiors, i van veure que els sismes es van produir durant les fases de Lluna nova i plena, quan el Sol, la Lluna i la Terra s'alineen.
Això es va comprovar per sismes com el de Sumatra (Indonèsia) el 2004, Maule (Xile) el 2010 i Tohoku-oki (Japó) el 2011. En canvi, no van trobar relació entre les marees vives i els terratrèmols més petits.
La ciència encara no ha pogut explicar totalment com s'inicien i com es desenvolupen els grans sismes, però es creu que es desencadenen a partir d'una fractura petita que esdevé una gran esquerda. Els autors de l'estudi manifesten que, si això és així, la probabilitat que una petita fractura progressi fins a esdevenir una gran esquerda augmenta durant els moments de màxima influència gravitatòria del Sol i la Lluna.
Tot i que els factors que desencadenen un terratrèmol són molts, el coneixement més profund de la força de les marees en regions sísmiques podria contribuir a una millor predicció de la probabilitat dels sismes.
