Ceuta i Melilla reobriran els passos fronterers després de més de 2 anys

Els passos fronterers de Ceuta i Melilla es reobriran el dimarts 17 de maig després de més de dos anys tancats, coincidint amb la pandèmia i amb la crisi diplomàtica entre Espanya i el Marroc.

Un dels moments més crítics de la crisi va ser, fa pràcticament un any, l'arribada sense precedents de milers de persones a Ceuta, molts dels quals menors sols, davant la passivitat dels guardes marroquins.

El ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha anunciat des de Marràqueix aquesta "decisió política", que comporta obrir les fronteres tant per a les persones com per a les mercaderies.

Albares s'ha reunit amb el seu homòleg marroquí, Nasser Bourita. Ha estat la primera trobada entre els dos responsables després del gir històric d'Espanya en la qüestió del Sàhara Occidental, que implica el suport del govern de Pedro Sánchez al pla d'autonomia marroquí, és a dir, que reconeix l'autonomia del Marroc sobre el Sàhara.

La reobertura de les fronteres es va acordar després de la reunió del mateix president espanyol i el rei del Marroc, Mohamed VI, a Rabat, a principis d'abril.

Reobertura "ordenada i gradual"

Segons el ministre, la reobertura dels "passos i duanes" es farà de forma "ordenada i gradual". Albares ha afegit que l'acord perquè s'hi torni a circular "és definitiu", però no ha donat més detalls de les condicions en què es durà a terme, que ha deixat en mans d'Interior.

Per Albares, la finalitat de l'obertura de fronteres és, també, "reduir el comerç atípic" al voltant d'aquesta barrera territorial, és a dir, el contraban.

El ministre no ha volgut confirmar si es mantindrà o no l'exempció de visats per als marroquins de Nador i Tetuan per entrar a les dues ciutats autònomes. Aquests és un dels "aspectes operatius i pràctics" que prepara Interior.

Recentment, la delegada del govern espanyol a Ceuta, Salvadora Mateos, va aixecar polseguera quan va dir que esperaven la reobertura de les fronteres perquè tornin "les noies" per netejar-li la casa.

Albares tampoc s'ha pronunciat sobre si s'inclouran les dues ciutats a l'espai Schengen.

En qualsevol cas, ha dit, Espanya i el Marroc segueixen el full de ruta traçat per la "nova etapa" de relació entre els dos països i ha afegit que s'estan aconseguint resultats concrets, com la reducció de l'arribada de migrants en situació irregular a les Canàries.

Sense esmentar Pegasus i l'espionatge

Preguntat sobre la presumpta participació del Marroc en el cas d'espionatge a polítics espanyols a través del programari Pegasus, Albares ha afirmat tres vegades que les relacions internacionals "es basen en fets, i no en conjectures ni hipòtesis" i ha subratllat que no volia "entrar en conjectures sobre cap país del món".

També ha indicat que "l'esperit" de la nova etapa de relacions entre tots dos països està basat en el "respecte mutu" i en la "renúncia a accions unilaterals".

De la trobada a Marràqueix n'ha sortit també el compromís d'una reunió d'alt nivell entre Espanya i el Marroc abans que acabi l'any. D'aquí en sortirà "un nou tractat d'amistat i cooperació" que ha de plasmar "el nou esperit d'absència d'accions unilaterals, respecte mutu i accions molt concretes".

De moment, s'ha concretat que al juny tindrà lloc a Espanya una trobada del grup de treball sobre delimitació d'aigües territorials, que feia 15 anys que no es reunia.

Albares ha fet aquestes declaracions després d'haver participat en la primera reunió a l'Àfrica de la coalició contra Estat Islàmic. Sobre aquest extrem, ha afirmat que Espanya "coneix i participa de l'estabilitat al Sahel, lloc on es focalitza el terrorisme".