Cerimònia de comiat a Islàndia per la primera glacera morta per l'escalfament global
Els assistents a la cerimònia van caminar fins al cim de l'Ok

Cerimònia de comiat a Islàndia per la primera glacera morta per l'escalfament global

Les vora 400 glaceres que té el país nòrdic podrien desaparèixer en dos segles si no s'actua de forma contundent contra la crisi climàtica

Xavier DuranActualitzat

La primera glacera islandesa desapareguda degut a l'escalfament global ja té una placa d'homenatge. Es va col·locar diumenge en una cerimònia amb aires de funerals i d'alerta pel risc que corren unes 400 glaceres més en el país nòrdic. 

La glacera OK es va declarar desapareguda el 2014. Una glacera és com un riu de gel i ha de tenir desplaçament. Aquell any es va constatar que a la zona només hi havia unes quantes plaques de gel estàtiques. 

Un mapa de l'any 1901 indica que la glacera cobria 38 quilòmetres quadrats. A mitjans dels 80 ja en feia només tres. A hores d'ara hi queda menys d'un quilòmetre quadrat de gel.
 

 


Alguns assistents portaven pancartes per exigir acció contra la crisi climàtica
 

 

La placa de bronze, col·locada en una roca, porta com a títol "Carta al futur" i recorda que les glaceres islandeses poden desaparèixer en dos segles, però que se sap què caldria fer per evitar-ho. També indica la concentració atmosfèrica de 415 ppm (parts per milió) de diòxid de carboni, un màxim històric que es va assolir el mes de maig. 

Durant l'acte, la primera ministra d'Islàndia, Katrin Jakobsdottir, va expressar el desig que el text de la placa sigui inspirador:

"Espero que aquesta cerimònia servirà d'inspiració no només a Islàndia sinó per a la resta del món, perquè aquí estem veient tot just una de les cares de la crisi climàtica".

També va recordar que gran part de l'energia renovable que produeix Islàndia prové dels rius glaçats i que si desapareixen "afectarà el nostre sistema energètic".
 

 

 


Els assistents caminen per la zona abans coberta de gel

 

 

Per la seva banda, l'escriptor Andri Snær Magnason, autor del text, va explicar que a l'hora de redactar-ho va haver de pensar en una escala de temps totalment diferent:

"Escriure sobre alguna cosa eterna et fa pensar de forma diferent a la normal a les nostres vides. Habitualment no pensem que el que estem fent té conseqüències o estarà en algun lloc d'aquí 200 anys".

A aquesta escala temporal es referia també Julien Weiss, professor d'aerodinàmica a la Universitat de Berlín, que va assistir a l'acte amb la seva família:

"El canvi climàtic no el notes cada dia, és una cosa que es produeix molt lentament a escala humana, i molt de pressa a escala geològica. Però veure una glacera que desapareix és una cosa que un nota, que un comprèn, és molt visual".

Islàndia, on els glaceres cobreixen l'11% del territori, no és l'únic país que pateix pel futur d'aquests rius de gel. Segons un estudi publicat a l'abril per la Unió Internacional per la Conservació de la Natura, si les emissions continuen a l'alça l'any 2100 hauran desaparegut 21 de les 46 glaceres que es troben en paratges naturals Patrimoni de la Humanitat. L'estudi també assenyala que entre el 33% i el 60% del volum total de gel que hi havia al món el 2017 es podria haver perdut el 2100, segons quina sigui l'evolució de les emissions.

ARXIVAT A:
Crisi climàtica
Anar al contingut