Centenars de condemnes a cadena perpètua per als acusats del cop d'estat a Turquia

Un jutjat d'Ankara ha condenmat aquest dijous centenars de persones a cadena perpètua després del judici sobre l'intent de cop d'estat del 2016 a Turquia. Entre els condemnats a presó de per vida hi ha els onze pilots que van bombardejar la capital turca i van causar una setantena de víctimes i la destrucció de llocs emblemàtics de la capital, com el Parlament i els voltants del palau presidencial.

Aquestes persones són declarades culpables per "intent d'enderrocar l'ordre constitucional", "intent d'assassinat del president Erdogan" i "assassinats intencionasts", segons el veridecte al qual ha tingut accés AFP.

En el judici, començat l'agost del 2017, hi ha un total de 475 acusats, entre ells 25 generals i quatre membres de la confraria islamista del predicador Fethullah Gülen, exiliat als Estats Units i a qui Ankara acusa de ser el principal promotor del cop d'estat.

Fethullah Güllen, però, un antic aliat del president turc Erdogan, nega tota implicaicó amb el cop fallit del 2016.  La Fiscalia turca l'acusa d'haver creat un "estat paral·lel" i d'infiltrar els seus seguidors en llocs clau de l'administració, la justícia, l'exèrcit i la policia, segons EFE.

Es tracta del major judici que s'ha fet contra participants al cop d'estat. Implica militars i civils que van ser presents la nit del cop d'estat a la base aèria d'Akinci, a prop d'Ankara, des d'on van sortir els avions que van bomberdajar la ciutat la nit del 15 al 16 de juliol del 2016.

Dels acusats, 365 estan en presó preventiva, 104 en llibertat provisional i 6 en busca i captura, entre ells Fethullah Gülen, considerat el principal instigador.

La lectura de la sentència té lloc al centre penintenciari de Sincam, a Ankara, amb unes mesures de seguretat extremes.

Un cop d'estat fallit

El cop d'estat fallit va tenir lloc la nit del 15 de juliol del 2016 a la capital turca, Ankara, i a Istanbul, una de les ciutats principals. Diversos avions de l'exèrcit i tancs es van desplegar a les dues principals ciutats i van assetjar edificis d'importància política, com el Parlament i la seu de l'AKP, el partit del president. En diversos llocs hi va haver tirotejos i trets des d'helicòpters. Va haver-hi uns 250 morts i més d'un miler de ferits.

L'Aeroport Internacional Atatürk també va ser pres pels colpistes i els vols van ser cancel·lats. El cap de l'Estat Major, Hulusi Akar, va ser pres com a ostastge. Les xarxes socials també van ser bloquejades a tot el país i efectius de l'exèrcit van prendre la televisió estatal, Türkiye Radyo Televizyon Kurumu (TRT).

També es va anunciar a la població l'establiment d'un toc de queda i la formació d'un "consell de la pau" a càrrec del govern, després de la qual cosa TRT va tancar les transmissions.

Finalment, però, el president Recep Tayyip​ Erdogan va fer un comunicat a través de la cadena CNN Türk en què va confirmar que havien sufocat el cop d'estat i que el govern legítim i escollit democràticament continuava al capdavant del país. Després d'aquesta declaració, va haver-hi protestes a les principals ciutats.

Una purga sense precedents

Des de l'intent de cop d'estat de fa quatre anys, el govern d'Erdogan ha empresonat milers de persones, de diversos àmbits, entre les quals jutges, fiscals i militars, però també professors i metges, a qui acusa de formar part de la confraria de Fethullah Gülen.

El govern d'Erdogan culpa el predicador islamista Fethullah Gülen, exiliat als Estats Units, de ser l'organitzador a l'ombra del cop d'estat "terrorista".

Gülen és un antic aliat d'Erdogan que dirigeix el grup l'Aliança pels Valors Compartits. El predicador islamista en tot moment va negar les acusacions d'Erdogan, qualificant-les de "summament irresponsables".

Tot i així, Erdogan considera que Gülen és el principal instigador i per això les autoritats han rastrejat sense parar els partidaris de l'islamista  i han desencadenat purgues a una escala sense precedents en la història turca moderna, segons afirma AFP.

Diverses desenes de milers de persones han estat arrestades i més de 140.000 acomiadades o suspeses de les seves funcions.

Les onades de detencions continuen, tot i que el ritme s'ha tornat menys intens cinc anys després de l'intent de cop d'estat. A més de les purgues massives, el cop d'estat ha servit perquè el president aprofités per establir un sistema presidencialista atorgant-se, ell mateix, tot el poder.