Barcelona

Cel·lulitis, estries i mitxelins, els nous reclams de la publicitat

Les imatges de les models a les campanyes publicitàries comença a canviar: menys retocs amb Photoshop i més "curvies" a les passarel·les

Actualitzat

Algunes marques utilitzen menys retocs i Photoshop a les campanyes de publicitat i comencen a mostrar cossos més reals i diversitat de talles i mides. Els experts alerten però que, en general, són els primers passos cap a un nou model de publicitat que encara no s'ha estès i que no cal oblidar que, si ho fan, és perquè venen.

 

 

En la nova campanya d'H&M de vestits de bany, una model ens ensenya com queda realment aquest banyador. Deixant al descobert cel·lulitis, mitxelins, corbes o cicatrius. Hi ha altres marques que també s'estan sumant a aquest canvi en els models que presenten.

 

 

Clàudia Medina Mañer pertany al Departament de Comunicació d'H&M:

"Sobretot el que tenim són directrius superclares de retocar el mínim totes les imatges, perquè el que creiem és que hi ha d'haver diversitat, hem de promoure això i tenim molt bon 'feedback' dels nostres clients en aquesta qüestió."

 

 

La diversitat ven, i les marques comencen a demanar models més enllà de la talla 36. Ho saben també a l'agència Francina Models, pionera a Espanya a tenir un Departament "curvy", és a dir, de talles més grans.

Mireia Verdú és directora de l'Agència Francina Models:

"Si és una campanya de cosmètics, per què hem d'obligar a la model a tenir una talla 36? No pot tenir una talla 40? A poc a poc s'està obrint, però aquí anem una mica més lents que a la resta del món. Jo crec que el punt de risc els costa."

 

 

Julia Hornillo Pla és una de les seves models. Acaba de desfilar a la setmana de la moda de núvies de Barcelona. Té 21 anys i fins fa poc no es creia que ella també pogués treballar d'això amb una talla 42.

"Moltes de les vegades que he anat a treballar soc l'única 'curvy', i tinc una mica de complex d'intrusa. 'Què hi faig, aquí?', penso. No hi encaixo."

"Moltes vegades m'han dit que ja tocava una model normal, que representi la gent. De tipus de cossos n'hi ha un milió i tots són perfectament vàlids. Fins ara no era així, i encara queda molta feina per fer."

De fet, dins d'aquest món, se la considera talla gran, però, paradoxalment, en té una de les que més es venen i, per tant, una de les estàndards de les dones espanyoles.

Una contradicció que també trobem dins de les botigues, on els maniquís no mostren la diversitat de mides i cossos i, segons un estudi del Ministeri de Sanitat, gairebé la meitat de les dones amb pes normal tenen problemes per trobar la seva talla.

 

 

El dubte també és si els canvis que es comencen a veure en la publicitat seran temporals o han vingut per quedar-se.

Sara Bujalance Arguijo és directora de l'Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia:

"Les empreses estan incorporant la diversitat corporal dins dels seus catàlegs no per una consciència moral i ètica, sinó perquè, des del punt de vista del màrqueting, la diversitat corporal està de moda. Això demostra que el consumidor té cert poder i aleshores, si nosaltres com a consumidors continuem exigint que existeixi aquesta diversitat corporal perquè ens hem cansat de models de bellesa irreals i perjudicials, les empreses no tindran una altra opció que mantenir la diversitat corporal i defensar-la."

Un exemple d'això és Anna Riera, la noia de Matadepera que va aconseguir que es canviessin els maniquís excessivament prims de Lefties amb una campanya a les xarxes.

 

ARXIVAT A:
Feminisme
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut