Cau el pla pilot de la renda bàsica universal

No hi ha hagut sorpreses i la votació de la llei d'acompanyament ha deixat fora de joc el pla pilot de la renda bàsica universal. Els vots d'Esquerra, Comuns i la CUP no han estat suficients per salvar una mesura que hauria suposat una despesa de 40 milions d'euros.

Els socialistes, que han donat suport als pressupostos d'Aragonès, no han cedit en aquest punt. El diputat Jordi Riba ha afirmat que "el PSC no vol generar falses expectatives a la ciutadania" i ha recordat que experiències similars en altres països s'han acabat descartant.

La pinça entre PSC i Junts ha fet descarrilar la prova de donar una renda universal, és a dir sense condicions, i que s'hauria assajat durant dos anys amb 5.000 persones. Joan Canadell, de Junts, ha assegurat que la seva oposició és perquè el projecte s'ha fet "sense rigor ni debat previ" Ha aprofitat per recordar que el govern només té 33 diputats i que l'alt cost de la mesura "només es podria finançar en una Catalunya independent".

S'esfuma l'acord ERC-CUP

Amb la renda bàsica universal fora de combat, els socialistes han aconseguit eliminar un dels punts de l'acord entre Esquerra i la CUP que encara es mantenia viu. De tots els diputats que el van investir, Aragonès ja només compta amb els del seu partit.

La CUP ha acusat socialistes i Junts de no estar a favor de la redistribució de la riquesa. La diputada Montserrat Vinyet ha afirmat que "Junts no ha vist que la renda bàsica universal era un embat en termes democràtics amb l'estat".

Esquerra ha assegurat que per tenir un debat seriós sobre la renda bàsica universal el pla pilot és imprescindible. La republicana Raquel Sans ha recordat que 8 de cada 10 catalans estan a favor de la mesura i ha afegit que li sembla "incoherent que s'hi oposin els partits que s'anomenen d'esquerres". També li ha recordat a Canadell que "formava part de l'acord de govern que Junts va signar"

800 euros al mes

Els 40 milions del pla havien de servir per provar una prestació universal a la qual s'accedia sense condicions. S'hauria assajat amb 5.000 persones que rebrien 800 euros al mes els adults i 300 els menors, durant dos anys.

La prova, segons el govern, hauria servit per comprovar si es reduïen els índexs d'exclusió social que arriben al 25% de la població. També podria servir, segons l'executiu per reduir la despesa pública en prestacions socials. El mateix conseller de drets socials, Carles Campuzano, reconeix, però que l'alt cost de fer-la arribar a tota la població la converteix en "no realista". Algunes xifres situen el cost de la mesura si es fes arribar a tothom en 50.000 milions.

De tota manera el Govern ha assegurat que la idea segueix viva i que hi continuaran treballant. Des del juny del 2021 funciona una oficina per al plat pilot de la renda bàsica universal que dirigeix el sociòleg Sergi Raventós i que compta amb una quarantena de persones en els seus comitès científic i assessor. L'any passat l'oficina va tenir un pressupost de 4 milions d'euros.

Diversos països europeus i d'arreu del món han dut a terme assajos sobre una renda d'aquest tipus. La llista inclou Finlàndia, Alemanya, França, els Estats Units, l'Índia i el Canadà, entre molts altres. Cap, però, l'ha implementat de manera definitiva.