Catalunya tindrà el segon govern d'un sol partit des del de Macià del 1932

Després que Junts hagi sortit de l'executiu català, ERC es prepara per governar en solitari i substituir els set consellers vacants. El nou govern monocolor serà el segon d'aquestes característiques que hi ha a Catalunya des de l'any 1932, a excepció del període entre juny del 2015 i gener del 2016, en què Convergència va governar en solitari després de la sortida dels consellers d'Unió.

Abans, l'últim precedent democràtic d'un govern d'un sol partit va ser la Generalitat de Francesc Macià del 1932. Des de llavors, han passat per Sant Jaume fins a 14 partits.

Els republicans van voler governar el 1932 amb la Unió Socialista de Catalunya (USC), amb qui van anar junts a les eleccions, però no es van posar d'acord. L'espai polític era pràcticament el mateix. Però la USC, d'un tarannà més marxista, va voler marcar perfil propi des de l'oposició, tot i les reticències d'ERC.

Tot seguit, el 1934 i ja amb Lluís Companys a la presidència, ERC va insistir a forjar un govern el màxim d'unitari i republicà possible. I va poder sumar-hi altres formacions minoritàries a les conselleries de la Generalitat.

380 dies d'ERC en solitari

Abans d'aquell govern en solitari d'ERC, Macià ja havia presidit dos governs més. El primer va durar només 13 dies, del 15 al 28 d'abril de 1931, i comptava amb cinc partits: ERC, USC, el sindicat UGT, Acció Catalana Republicana (ACR) - Partit Catalanista Republicà (PCR), i el Partit Republicà Radical (PRR).

Després del pacte amb ministres espanyols per rebatejar la República catalana amb el nom de Generalitat, Macià va tornar a presidir el govern format fins a l'octubre de 1932, amb quatre partits: ERC, USC, UGT i PRR -els mateixos que abans, menys l'ACR-PCR.

La fita històrica salta just després de les eleccions del 20 de novembre de 1932, les primeres i úniques al Parlament dins del període republicà. Macià va tornar a ser nomenat president de la Generalitat, i va formar un govern amb 12 conselleries exclusivament d'ERC. Aquell executiu monocolor va durar només 380 dies.

Després de la mort de Macià, el 25 de desembre de 1933, Companys va assumir la presidència del govern el gener de 1934. El nou executiu tornava a apostar per coalicions amb altres formacions, totes properes a ERC: USC, ACR i el Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra (PNRE).

Des d'aleshores i fins a l'inici del franquisme, i també des de la restauració de la democràcia, Catalunya només ha tingut polifonia a la Generalitat. Les fórmules de coalicions i pactes diversos s'han anat succeint i fins a 14 partits han passat per Sant Jaume.

L'opció de governar en solitari ja va sobrevolar el 2021

Després de les darreres eleccions, del 14 de febrer de 2021, ERC, JxCat i la CUP van encadenar setmanes de reunions per negociar la formació d'un nou govern. ERC també va mantenir converses amb els comuns.

Aragonès es va sotmetre a un debat i votació per ser investit a finals de març, però Junts es va abstenir, de manera que l'intent va ser fallit.

Els acords continuaven sense arribar. I ERC ja va advertir, a principis de maig, que es plantejarien un executiu en solitari si a mitjans de mes "no s'embastava" un acord amb Junts. La portaveu i negociadora republicana Marta Vilalta intuïa aleshores que una part de Junts volia forçar unes noves eleccions.

La resposta va arribar de seguida. L'aleshores secretari general de Junts, Jordi Sànchez, va assegurar que veia "inaudit" que, a 16 dies per a la data límit per investir un president de la Generalitat, Aragonès fes un "gir de volant brusc" que posava en "risc" tota la negociació amb JxCat.

Esquerra estava preparada aleshores per governar en solitari, en cas que Aragonès aconseguís reunir prou suports per ser investit president. A més, aquelles setmanes ERC també contemplava, com a escenari possible, que la legislatura comencés amb una coalició d'Esquerra i Junts, però que a mig mandat els republicans es quedessin sols a Palau.

Finalment, però, l'acord entre Aragonès i Sànchez va segellar el pacte d'investidura que permetia a ERC i Junts formar un nou govern de coalició. El document, de 46 pàgines, també ha acabat provocant moltes de les discrepàncies entre els fins ara socis de govern.