Catalunya supera un estiu extrem amb molts focs però menys hectàrees cremades
Hi ha hagut 500 incendis però s'han cremat poc més de 3.000 hectàrees, la meitat que el 2019 amb el mateix nombre de focs
La temporada, que s'encarava a principis d'estiu amb preocupació per l'alt risc d'incendi, per la sequera i la calor, s'ha tancat millor del que es preveia. El canvi climàtic està fent que els incendis siguin cada cop més violents i més complexos. Aquest estiu podia ser molt perillós als boscos per la sequera i la calor, però afortunadament no ha estat així.
De l'1 de gener al 12 de setembre hi ha hagut 539 incendis i s'han cremat unes 3.011 hectàrees, un any dolent pel que fa al nombre de focs però amb menys territori cremat en relació als incendis que hi ha hagut. L'any 2019 hi va haver uns 500 incendis però es van cremar el doble d'hectàrees, unes 6.000, la majoria en l'incendi de la Ribera d'Ebre.
Aquest divendres, comandaments de Bombers, Agents Rurals, Mossos, Protecció Civil i les Agrupacions de Defensa Forestal han fet balanç de la campanya d'aquest estiu per aprendre de cara a l'any vinent. A partir del balanç, la Generalitat vol reforçar la prevenció, sobretot amb ajudes als propietaris forestals, i també els mitjans i els efectius.
El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, ha dit que "s'ha superat l'estiu més difícil dels darrers 20 anys", per les situacions d'alerta màxima que s'han viscut.
"El nivell 3 del pla Alfa, que és quan hi ha la pitjor de les situacions meteorològiques, s'ha activat enguany en 29 ocasions."
El nivell 3, que restringeix l'accés a massissos forestals és el màxim, i dels darrers deu anys n'hi ha hagut quatre en què no s'ha activat mai.
En algunes zones, com l'Alt Empordà, el nivell 3 del pla Alfa ha estat activat fins a 25 dies aquest estiu. Fins ara, l'any amb el màxim d'activacions va ser el 2012, amb un total de 13 vegades.
El balanç s'ha presentat a Bellprat, a l'Anoia, el municipi més afectat pels incendis aquest any. El foc més greu d'aquest estiu es va iniciar a Santa Coloma de Queralt, a la Conca de Barberà, el 24 de juliol, i es va estendre cap a l'Anoia, on va afectar els municipis de Bellprat, Sant Martí de Tous i Santa Maria de Miralles. Els bombers van trigar 26 dies a donar-lo per extingit després de cremar 1.700 hectàrees, la meitat de les que s'han cremat en total.
El 2020 va tenir l'estiu amb menys incendis dels últims 35 anys, gràcies a les restriccions de mobilitat a causa de la pandèmia. L'any amb més incendis va ser el 2012, amb 704, i també va ser amb diferència el de més hectàrees cremades, gairebé 18.000. La majoria en els dos incendis de l'Alt Empordà.
Aquest any les hectàrees cremades han quedat lleugerament per sota de la mitjana dels últims 15 anys, que és de 3.210 hectàrees.
Plans d'actuació i condicions extremes
Entre el 10 i el 17 d'agost hi va haver les pitjors condicions dels darrers 20 anys, amb altes temperatures, forts vents o humitats relatives molt baixes. Davant d'aquesta situació, els Bombers van desplegar un pla de resposta específic per evitar grans incendis simultanis. Les mesures restrictives i de prevenció, sumades a les accions contundents de resposta, van permetre superar aquest episodi sense cap gran incendi. Es van haver d'afrontar entre 30 i 40 incendis al dia, però la majoria van quedar en menys d'una hectàrea.
Més mitjans, noves places
Mentre encara s'investiguen les causes de l'incendi de Bellprat, aquest estiu 6 de cada 10 incendis han estat causats per l'activitat humana, un 40% han estat a causa de negligències i un 20%, intencionats.
El conseller ha assegurat que "seguirem posant més recursos a la lluita contra els incendis. Necessitem ampliar els recursos en la lluita contra els incendis, tant en l'extinció com en la prevenció que es fa durant tot l'any".
Amb la formació de 250 nous bombers que estan a punt de començar, i dues convocatòries, aquest any i el vinent, de 250 noves places cada una, segons el conseller "complirem així les 1.000 a què ens vam comprometre". L'any que ve, ha anunciat també, es convocaran 100 noves places d'Agents Rurals "per acostar-nos als 800 que necessita un cos que fa una feina indispensable", ha dit.
La Generalitat reconeix que ha de treballar més conjuntament amb els propietaris de zones boscoses privades, a partir d'ajudes econòmiques i inspeccions.
L'abans i el després d'Horta de Sant Joan
"El que ens va demostrar aquell incendi és que les coses estan canviant de manera accelerada i que el canvi climàtic fa que ens trobem comportaments molt més exagerats."
Josep Pallàs, l'únic supervivent de l'incendi d'Horta de Sant Joan, parlava així a TV3. El 21 de juliol es van complir 12 anys de la tragèdia en què van morir cinc bombers. Pallàs considera que aquell episodi va marcar un abans i un després al cos de Bombers: "Dotze anys després, actuen en incendis forestals d'una manera que és per treure's el barret".
