Catalunya recula lleugerament en l'informe PISA en ciències i matemàtiques

En un context de retrocés global, els resultats dels alumnes catalans se situen per sobre de la mitjana d'Espanya i a prop de la de l'OCDE
Catalunya recula lleugerament en l'informe PISA en ciències i matemàtiques

Catalunya recula lleugerament en l'informe PISA en ciències i matemàtiques

En un context de retrocés global, els resultats dels alumnes catalans se situen per sobre de la mitjana d'Espanya i a prop de la de l'OCDE
Iacma Monterde Segura / Àgata Fàbregas Gomis / Irene Vaqué Reig Actualitzat
TEMA:
Educació
Catalunya recula lleugerament en l'informe PISA en ciències i matemàtiques
Estudiants de Martorell, durant un examen per a l'informe PISA 2018 (ACN)

Retrocés lleu de Catalunya a les proves PISA. Fa tres anys, el resultat dels alumnes catalans es va situar per sobre de la mitjana de l'OCDE per primera vegada en les tres competències que s'avaluen: ciències, matemàtiques i comprensió lectora. Ara, en canvi, queda un punt per sobre de la mitjana de l'OCDE en matemàtiques i iguala la mitjana en ciències.

L'informe PISA avalua els estudiants de 15 anys de centres escollits de manera aleatòria. Els exàmens es van fer l'any passat i ara se n'han publicat els resultats.

A Catalunya, que s'examina a PISA des del primer cicle de l'estudi, l'any 2000, en l'última edició hi van participar 1.690 alumnes de 49 centres. La mostra espanyola és de més de 35.000 alumnes de més de 1.000 instituts.


Ciències, on més retrocedeix Catalunya

En ciències, Catalunya obté 489 punts, exactament la mateixa puntuació que la mitjana de l'OCDE, 489.

El descens en aquesta competència es dona a nivell global. Catalunya perd 15 punts respecte de fa tres anys i se situa al nivell de països com Noruega, Àustria o Portugal. Són els pitjors resultats de ciències per a Catalunya en l'informe PISA, tot i que les oscil·lacions no són gaire grans.

Espanya, que perd 10 punts, n'aconsegueix 483 i es col·loca sota la mitjana de l'OCDE.

 

Al capdavant del rànquing, quatre ciutats xineses, Pequín, Xangai, Jiangsu i Zhejiang, que hi participen conjuntament, amb 590 punts, seguides de Singapur, amb 551, i Macau, amb 544. El primer país europeu que apareix a la llista és Estònia, en quarta posició, amb 530 punts.

Respecte de la resta de l'Estat, Catalunya ocupa la setena posició en ciències. Destaca l'ascens meteòric de Galícia a la llista, que es col·loca la número 1 amb 510 punts, seguida de Castella i Lleó -habitual als primers llocs- amb 501 i Astúries, amb 496.

 

L'únic territori que millora en aquesta competència és el País Basc, que suma 4 punts respecte d'ara fa tres anys i n'obté 487. Empata en punts amb Madrid, que és qui més perd en ciències, perquè baixa 29 punts.

Els pitjors resultats són per a Andalusia, amb 471 punts, les illes Canàries, amb 470, i Melilla, amb 439.

En matemàtiques, també enrere

Tot i que l'informe insisteix que el retrocés general no és preocupant, els estudiants també treuen menys puntuació en matemàtiques.

Aquí, Catalunya aconsegueix 490 punts, un més que la mitjana de l'OCDE, i se situa en el grup de països com Portugal, Rússia o Itàlia. Són els segons resultats més baixos de Catalunya a PISA en aquest àmbit.

Espanya està per sota de la mitjana de l'OCDE, amb 481 punts.

 

Els millors en matemàtiques són els alumnes orientals, sobretot els xinesos. Encapçalen el rànquing Pequín, Xangai, Jiangsu i Zhejiang, que s'examinen com una sola unitat, amb 591 punts. Superen en 22 punts la segona posició, que obté Singapur, amb 569 punts.

El primer país europeu torna a ser Estònia, que es col·loca vuitè, amb 523 punts.

A l'Estat repeteixen de número 1 a la llista els alumnes de Navarra, amb 503 punts, seguits de Castella i Lleó, amb 502, i el País Basc i Cantàbria, que empaten al tercer lloc, amb 499. Catalunya està en la novena posició.

A la cua, es repeteix el rànquing de ciències. Els pitjors resultats en matemàtiques també els treuen Andalusia, amb 467 punts, seguits de les Canàries, amb 460, i Melilla, amb 432.


Sense resultats de comprensió lectora, de moment

No hi ha resultats en comprensió lectora a Espanya, perquè s'ha ajornat l'avaluació després que s'han detectat anomalies en les respostes, que, per primera vegada, es donaven a la majoria de centres amb ordinador.

Els examinadors han constatat que alguns estudiants havien contestat en només 25 segons 20 preguntes sobre fluïdesa lectora. També que en alguns casos s'havien utilitzat patrons en les respostes, com ara contestar-les totes amb un sí o totes amb un no.

Les quatre ciutats xineses també es posen al capdamunt del rànquing de competència lectora. Estònia, el Canadà, Finlàndia i Irlanda són els països de l'OCDE amb els millors resultats en aquest examen.

Justament, en aquesta última edició PISA posa el focus en la comprensió lectora.

Pocs països milloren

Des del primer informe PISA, l'any 2000, no hi ha hagut millores destacables a la majoria de països analitzats, que, majoritàriament, mantenen força estables els resultats.

Només milloren 7 dels 79 països que aquest any s'han sotmès a les proves: Albània, Colòmbia, Macau, la República de Moldàvia, el Perú, Portugal i Qatar.

 

Portugal se situa per sobre de la mitjana de l'OCDE en les tres competències, amb 492 punts en cadascuna.

També Estònia, que se situa als llocs més alts del rànquing. El país bàltic destaca perquè té gairebé una quarta part d'alumnes amb resultats remarcables en almenys una de les matèries examinades i un índex baix, del 4,2%, d'estudiants amb coneixements baixos de les tres competències. De fet, és el primer país europeu que apareix a la classificació, tant en matemàtiques -on és el vuitè mundial- com en ciències -on és quart.

ARXIVAT A:
Educació