Catalunya ha generat un superàvit de 25.000 milions a la Seguretat Social en 16 anys
Entre els anys 1995 i 2010, Catalunya ha aportat 25.000 milions d'euros més dels que ha gastat en prestacions, una quantitat que ha servit per reduir un 30% el dèficit del conjunt d'Espanya. Són dades a les quals ha tingut accés Catalunya Ràdio i que avancen que, si disposés d'aquests diners, en una Catalunya independent, no hi hauria problemes per fer front a les prestacions socials.
Catalunya RàdioActualitzat
Entre els anys 1995 i 2010 Catalunya ha generat un superàvit a la seguretat social de 25.000 milions d'euros, una quantitat que ha servit per reduir un 30% el dèficit del conjunt d'Espanya. Son dades a les quals ha tingut accés Catalunya Ràdio i que avancen que, si disposés d'aquests diners, en una Catalunya independent no hi hauria problemes per fer front a les prestacions socials.
Són dades oficials de la diferència entre els ingressos que durant aquests 16 anys han aportat els treballadors catalans a la caixa única i les prestacions que han rebut. Inclouen el sistema de pensions, i la resta de prestacions socials, com l'atur, el fons de garantia salarial i les mutues de funcionaris.
Aquests 25.000 milions nets han servit per eixugar part el dèficit de tot l'Estat, de 86.000 a 61.000 milions d'euros. L'economista i assessora del conseller d'Economia Elsa Artadi ha fet comptes i ha calculat que, si a Catalunya "haguéssim tingut Seguretat Social pròpia i haguéssim pogut acumular aquests 25.000 milions, disposaríem de 3.400 euros per persona i equivaldira gairebé a un 13% del PIB".
Catalunya, però, no ha estat aliena als efectes de la crisi i, com ha passat a Espanya, ara mateix hi ha un saldo negatiu a la Seguretat Social, per l'increment de l'atur i de les prejubilacions. Tot i aquest escenari advers, el dèfici aquí és més reduït a la resta de l'Estat.
"El fet que haguem tingut dèficit amb la Seguretat Social el 2009 i 2010 no vol dir que ens ho hagin finançat altres territoris. Al conjunt d'Espanya, sense Catalunya, el desfasament és molt més gran, d'entre un 20 i un 25%. Aquí és d'entre el 5 i el 9%", ha explicat l'economista.
Si haguéssim tingut un sistema de Seguretat Social propi, doncs, hi hauria guardiola per fer front a la situació actual. "Com que ja de normal estem aportant més del que rebem, ens permetria tenir prestacions d'atur i pensions més elevades de les que tenim. O tenir les mateixes prestacions, però havent pagat menys", ha afegit Elsa Artadi.
El pagament de les pensions en una hipotètica separació de Catalunya i Espanya no canviaria les coses. El sistema continuaria funcionant com ara, ésa a dir, que els diners per pagar les prestacions es treuen dels que cotitzen. "En cas de separació, dependria de la gent que hi ha treballant a Catalunya", conclou l'economista.
Són dades oficials de la diferència entre els ingressos que durant aquests 16 anys han aportat els treballadors catalans a la caixa única i les prestacions que han rebut. Inclouen el sistema de pensions, i la resta de prestacions socials, com l'atur, el fons de garantia salarial i les mutues de funcionaris.
Aquests 25.000 milions nets han servit per eixugar part el dèficit de tot l'Estat, de 86.000 a 61.000 milions d'euros. L'economista i assessora del conseller d'Economia Elsa Artadi ha fet comptes i ha calculat que, si a Catalunya "haguéssim tingut Seguretat Social pròpia i haguéssim pogut acumular aquests 25.000 milions, disposaríem de 3.400 euros per persona i equivaldira gairebé a un 13% del PIB".
Catalunya, però, no ha estat aliena als efectes de la crisi i, com ha passat a Espanya, ara mateix hi ha un saldo negatiu a la Seguretat Social, per l'increment de l'atur i de les prejubilacions. Tot i aquest escenari advers, el dèfici aquí és més reduït a la resta de l'Estat.
"El fet que haguem tingut dèficit amb la Seguretat Social el 2009 i 2010 no vol dir que ens ho hagin finançat altres territoris. Al conjunt d'Espanya, sense Catalunya, el desfasament és molt més gran, d'entre un 20 i un 25%. Aquí és d'entre el 5 i el 9%", ha explicat l'economista.
Si haguéssim tingut un sistema de Seguretat Social propi, doncs, hi hauria guardiola per fer front a la situació actual. "Com que ja de normal estem aportant més del que rebem, ens permetria tenir prestacions d'atur i pensions més elevades de les que tenim. O tenir les mateixes prestacions, però havent pagat menys", ha afegit Elsa Artadi.
El pagament de les pensions en una hipotètica separació de Catalunya i Espanya no canviaria les coses. El sistema continuaria funcionant com ara, ésa a dir, que els diners per pagar les prestacions es treuen dels que cotitzen. "En cas de separació, dependria de la gent que hi ha treballant a Catalunya", conclou l'economista.
