Catalunya concentra gairebé la meitat dels investigadors més citats de l'Estat
Dels 50 documents espanyols més citats, 36 -un 72%- tenen un mínim d'un autor dels territoris de llengua i cultura catalanes, i un 47,4% dels 78 investigadors espanyols implicats treballen en institucions científiques catalanes.
RedaccióActualitzat
Catalunya aporta gairebé la meitat dels investigadors més citats d'Espanya, a la llum de les xifres extretes de la base de dades del Essential Science Indicators (ESI) per l'Observatori de la Recerca (OR) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).
Dels 50 documents espanyols més citats, 36 --un 72%-- tenen un mínim d'un autor dels territoris de llengua i cultura catalanes, i un 47,4% dels 78 investigadors espanyols implicats treballen en institucions científiques catalanes.
"Quan els investigadors catalans competeixen a escala internacional surten molt ben valorats, i quan surten a l'estranger també capten molts recursos", ha observat el coordinador de l'OR-IEC.
També ha revelat que els investigadors capten més fons d'organismes europeus que del Govern espanyol, i ha destacat que "pels recursos que es destinen a Catalunya a investigació --l'1,6% del PIB-- els resultats són molt bons".
De fet, hi ha països que destinen més recursos del PIB i obtenen menys resultats, tot i que Arguimbau ha defensat que els ajustos no danyin la investigació per no perdre tots els èxits aconseguits els últims anys.
Arguimbau ha destacat que els documents estudiats han estat publicats en revistes de gran impacte com 'Nature','The New England Journal of Medicine' i 'Bioinformatics', entre d'altres, i que corresponen a camps científics amb un nivell elevat de citació com medicina clínica (22 documents), física (10) i biologia molecular i genètica (5).
Les institucions amb més prestigi
Entre les institucions catalanes i valencianes amb més presència en el mig centenar de documents estudiats es troba en el primer lloc l'Hospital Clínic de Barcelona, Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) i la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.
Després, l'Institut de Física Corpuscular, la Universitat de València i la Politècnica de València (UPV), l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, la Facultat de Biologia de la UB, l'Hospital de Bellvitge i l'Institut Català d'Oncologia (ICO), l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya i l'Institut de Ciències de l'Espai (Ice-CSIC).
També la Universitat Pompeu Fabra (UPF), l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica (IMIM) i el Centre de Regulació Genòmica (CRG), l'Institut de Física d'Altes Energies i l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona.
El coordinador de l'OR-IEC, Llorenç Arguimbau, ha explicat que les xifres es refereixen al període del 2002 al 2012, que és l'última actualització d'ESI, publicada el mes de març d'aquest any per facilitar la consulta dels documents més citats per països i diferents categories.
Dels 50 documents espanyols més citats, 36 --un 72%-- tenen un mínim d'un autor dels territoris de llengua i cultura catalanes, i un 47,4% dels 78 investigadors espanyols implicats treballen en institucions científiques catalanes.
"Quan els investigadors catalans competeixen a escala internacional surten molt ben valorats, i quan surten a l'estranger també capten molts recursos", ha observat el coordinador de l'OR-IEC.
També ha revelat que els investigadors capten més fons d'organismes europeus que del Govern espanyol, i ha destacat que "pels recursos que es destinen a Catalunya a investigació --l'1,6% del PIB-- els resultats són molt bons".
De fet, hi ha països que destinen més recursos del PIB i obtenen menys resultats, tot i que Arguimbau ha defensat que els ajustos no danyin la investigació per no perdre tots els èxits aconseguits els últims anys.
Arguimbau ha destacat que els documents estudiats han estat publicats en revistes de gran impacte com 'Nature','The New England Journal of Medicine' i 'Bioinformatics', entre d'altres, i que corresponen a camps científics amb un nivell elevat de citació com medicina clínica (22 documents), física (10) i biologia molecular i genètica (5).
Les institucions amb més prestigi
Entre les institucions catalanes i valencianes amb més presència en el mig centenar de documents estudiats es troba en el primer lloc l'Hospital Clínic de Barcelona, Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) i la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.
Després, l'Institut de Física Corpuscular, la Universitat de València i la Politècnica de València (UPV), l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, la Facultat de Biologia de la UB, l'Hospital de Bellvitge i l'Institut Català d'Oncologia (ICO), l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya i l'Institut de Ciències de l'Espai (Ice-CSIC).
També la Universitat Pompeu Fabra (UPF), l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica (IMIM) i el Centre de Regulació Genòmica (CRG), l'Institut de Física d'Altes Energies i l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona.
El coordinador de l'OR-IEC, Llorenç Arguimbau, ha explicat que les xifres es refereixen al període del 2002 al 2012, que és l'última actualització d'ESI, publicada el mes de març d'aquest any per facilitar la consulta dels documents més citats per països i diferents categories.
