Catalunya, a la recerca d'un turisme xinès més sostenible

Han passat gairebé tres anys des que la Xina va tancar les seves fronteres. Proclamada per Pequín la "victòria" sobre la covid a mitjans de febrer, ara ja es pot tornar a visitar la Gran Muralla o els Guerrers de Terracota. I el turisme xinès pot tornar a venir a Catalunya. Objectiu, captar les noves generacions de xinesos i xineses capaces de viure l'experiència d'un turisme més sostenible per als catalans.

Les autoritats xineses van situar en el 15 de març la reobertura de les seves fronteres al turisme. Ja es pot demanar visat si es vol viatjar a la Xina de vacances. Això sí, s'haurà de presentar un test d'antígens negatiu fet 48 hores abans d'enlairar-se.

Els vols directes són ara com ara el taló d'Aquil·les d'una ràpida recuperació de les visites, però des del govern català es manté l'esperança d'una represa de les connexions sense escala entre la Xina i Barcelona cap a l'estiu, almenys alguns dies a la setmana.

Res no impedeix, però, viatjar a través dels múltiples enllaços a una Xina on, si no fos per les mascaretes, ja no es pot apreciar que s'hi vivia sota la draconiana política covid zero. 

I aquest 15 de març també ha estat la data a partir de la qual Pequín ha ampliat els països on poden viatjar els seus ciutadans en grup, entre els quals Espanya.

Per tant, cal preparar-se per tornar a veure pels carrers de Barcelona i molts altres indrets turístics de Catalunya els visitants xinesos, que havien desaparegut durant tres anys.
 

Un nou turisme xinès   

El lapse de la pandèmia ha servit al sector per afinar les estratègies en un món cada cop més digital. En el cas del turisme xinès això és encara més oportú.

A la Xina es viu dins del mòbil, per a tot, i els viatges i les vacances no en són excepció. No és només l'assistència en l'itinerari, les entrades o els hotels...

Ja abans d'agafar un avió, la Generació Z xinesa s'informa del que vol visitar a través de les xarxes socials. Per això Turisme de Catalunya ha preparat vídeos per a Douyin (Tiktok a la Xina) i també a altres principals xarxes socials xineses: weibo, wechat i també la interessant Xiaohongshu (El Petit Llibre Roig), seguida especialment per dones independents i de poder adquisitiu alt.

M'ho explica l'Antonio Li, el director de Turisme de Catalunya a la Xina, que em rep a la seva oficina a Pequín. Xerro una bona estona amb aquest soci del Barça entusiasta, al costat d'una maqueta Lego del Camp Nou.

Bones vistes sobre el districte de Chaoyang, al nord-est de la ciutat, una de les zones més cosmopolites de la capital xinesa.

Molts dels que passegen per les avingudes d'aquest districte serien l'objectiu tipus del viatger que l'Agència Catalana de Turisme està intentant captar amb vídeos a les xarxes socials fets per influencers xinesos des dels principals atractius turístics de Catalunya.

Abans de l'aturada provocada per la pandèmia, Catalunya era líder. La meitat dels turistes xinesos que visitaven Espanya no es perdien Catalunya, segons les dades de Turespaña. El 2019, l'últim any abans de la pandèmia, van visitar el Principat al voltant de 350.000 turistes xinesos, que van deixar uns 700 milions d'euros per a l'economia local.

"Es mirava molt el nombre d'arribades i de pernoctacions, però ara mirarem més la qualitat, les despeses totals, el respecte a la cultura local i la consciència mediambiental," assegura l'Antonio Li. I afegeix: "volem saber què podem fer perquè el turista xinès se senti bé a Catalunya i perquè la població catalana se senti bé amb el turisme xinès." És a dir, fer més sostenible la presència del turisme xinès entre els catalans.  

Cultura, enogastronomia, compres i esport

La qualitat també es troba en el fet que els turistes de les generacions més joves no tenen por en comunicar-se més amb la població local, en provar la gastronomia, en viatjar com els locals...  Els principals interessos dels turistes xinesos identificats per Turisme de Catalunya són la cultura, l'enogastronomia, les compres i l'esport.

Sobre les generacions més joves de turistes, l'Antonio Li assegura:

"Tenen unes idees molt clares de com conèixer la cultura local i gaudir de les experiències autèntiques, perquè parlen bé l'anglès i, amb el suport tecnològic de les apps, poden moure's per tot el territori de Catalunya, no només per Barcelona ciutat, sinó també anar a Girona, Figueres, Tarragona, un celler de bon vi del Priorat... i comunicar amb la gent local per conèixer, de veritat, la cultura local... Així, aconseguim no només que el turista xinès tingui unes vacances felices, sinó també que ho expliqui a les amistats i ho comparteixi a les xarxes socials. D'aquesta manera arribem al màrketing viral."

Tot indica que l'estratègia a les xarxes socials funciona. Preguntem una mica a l'atzar al carrer però buscant aquest perfil de gent jove. I, efectivament, l'arquitectura i la gastronomia formen part de l'interès que confessen. "Presto principalment atenció a l'entorn i a l'arquitectura local. Penso que viatjar és veure món, llocs diferents de Pequín i vull conèixer millor aquests elements occidentals", afirma Wang Weichao.

El reclam dels influencers funciona a la perfecció en la generació que s'incorpora ara a les xarxes. La Wang confessa que el seu fill, que té només onze anys, l'empeny a viatjar junts a Europa.

"Al meu fill li agraden els esports, la història i l'arquitectura. I ha vist alguns vídeos que els amics han compartit a les xarxes socials que l'han influenciat força per voler viatjar."

Fora de temporada

Maria Llinares, consellera de Turisme de l'Ambaixada Espanyola aquí a Pequín, afegeix alguns factors que fa interessant el perfil del visitant xinès.  

"És un turista molt apreciat perquè desestacionalitza els llocs que normalment al món solen tenir una demanda més alta i més possibilitats d'estar massificats a l'estiu. Aleshores el turista xinès és un turista que s'interessa per ciutats, per destins que no són de sol i platja ni d'estadies llargues, sinó de patrimoni cultural i això el fa encara més atractiu."

La capacitat de desestacionalitzar deriva de dos factors. D'una banda, les vacances a la Xina no coincideixen ben bé amb les nostres. Per exemple les de l'any nou xinès, entre finals de gener i primeres setmanes de febrer. O la setmana de festa posterior al Dia Nacional, l'1 d'octubre. De l'altra, bona part dels turistes que veiem a Europa tenen un alt poder adquisitiu, cosa que sovint fa que no estiguin subjectes a horaris laborals, sinó que tenen negocis que a més de donar-los molts diners, els poden gestionar amb més flexibilitat.

Per això les compres continuen comptant molt. Ja en el món prepandèmic els turistes xinesos eren els que més despesa feien en productes lliures d'impostos, per a satisfacció de les botigues de luxe del passeig de Gràcia i altres zones.

Per això, afegeix l'Antonio Li, Turisme de Catalunya aposta pels joves fins a una forquilla prioritària que, per dalt, arriba fins als 45 anys, gent de poder adquisitiu alt i molt alt.

Quantitat, ben segur, en procés de recuperació després de la pandèmia i més quan es reprenguin els vols i acabin de baixar de preu. Qualitat i valor afegit, objectiu de Turisme de Catalunya per captar les ganes infinites de viatjar, de sortir corrent a visitar els grans destins, després de tres anys de restriccions, confinaments i quarantenes.