Una torre d'alta tensió d'Endesa a l'Alt Penedès
Una torre d'alta tensió d'Endesa a l'Alt Penedès (ACN/Gemma Sánchez)

Catalunya, a la cua de l'Estat en energies renovables i lluny de l'objectiu del 2030

La Generalitat admet que "no sap" si s'arribarà a temps a la fita fixada i calcula que l'autoconsum fotovoltaic podria cobrir el 30% de la demanda

El govern català s'ha compromès que el 50% de l'energia elèctrica que consumim es produeixi amb fonts renovables l'any 2030. La llei del canvi climàtic, aprovada el 2017, i el decret llei 16/2019 d'impuls a les renovables, fixen aquesta xifra. 

Ara mateix, però, segons les dades disponibles, només el 19,8% de la producció elèctrica a Catalunya prové de fonts renovables. Així que caldrà incorporar 10 gigawatts més d'energia verda d'aquí vuit anys. 

Per ara, avancem a un ritme molt lent. I per aconseguir l'objectiu fixat, caldrà instal·lar 1.000 megawatts, bàsicament d'eòlica i fotovoltaica, cada any. Catalunya, per ara, és a la cua de les renovables a Espanya. És la vuitena comunitat autònoma en tecnologia solar (l'1% del total) i la sisena en eòlica (4,9% del total).

En canvi, l'Aragó ocupa el tercer lloc en la cobertura de la demanda autonòmica amb renovables. I té nou trams de cinc projectes de línies de molt alta tensió per transportar electricitat fins a Catalunya procedent de grans parcs eòlics i centrals fotovoltaiques ubicats en territori aragonès. En total, més d'un miler de quilòmetres que travessarien espais naturals i agraris per portar l'energia a l'àrea metropolitana de Barcelona.

Gràfica de l'evolució de les energies renovables a Catalunya

Joaquim Estellé, vocal del Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC-EdC), explica que la majoria de les línies són de l'empresa aragonesa Forestalia.

Afirma que aquesta estratègia de construcció de línies "no es dona únicament en el cas català, sinó també en altres comunitats". Ho exemplifica amb "una línia de l'Aragó a València" i amb "7 línies que van de l'Aragó al País Basc".
 

Les noves línies travessarien àrees protegides

Si les línies tiren endavant, segons expliquen des del mateix GEPEC-EdC, afectarien fins a 6 espais naturals protegits i més de trenta àrees protegides de la Xarxa Natura 2000.

Assumpta Farran, directora general d'Energia de Catalunya, alerta de l'impacte de les noves infraestructures: "És evident que 5 línies de molt alta tensió entrant des de l'Aragó i connectant-se a les rodalies de Barcelona no són eficients, és un acaparament de drets i d'ocupació de xarxes".

Segons Farran, aquesta proposta "està molt lluny d'aquesta transició energètica democràtica per la qual apostem des de la Generalitat".  

El govern diu que vol impulsar un model energètic que substitueixi l'energia nuclear i els combustibles fòssils fugint dels oligopolis. Es decanten per un model distribuït, que acosti la generació d'energia als punts de consum, amb projectes petits en els quals hi pugui participar la ciutadania i en què es busqui el consens del territori.

El parc eòlic de la serra del Vilobí
El parc eòlic de la serra del Vilobí, entre els municipis de Tarrés i Fulleda (ACN/Salvador Miret)

La qüestió és que aquesta allau de macroprojectes que arriben de fora de Catalunya va en la direcció contrària. I sobretot, crea alarma a les comarques més afectades i evidencia el gran retard en inversions de les renovables.  

Joan Vidal, president de la comissió d'energia de la PIMEC, fa un advertiment: 

"Si aquí no fem els deures, passen dues coses. Una, que algú altre se n'aprofitarà i els farà venint de fora. L'altra, que ens anirem empobrint."

I afegeix que portar l'electricitat dels parcs eòlics i fotovoltaics de l'Aragó implica que "Catalunya deixa d'ingressar via impostos i via lloguer de terreny per fer els mateixos parcs i de la mateixa potència".

Segons Vidal, "es perdran 2.000 milions durant els 30 anys de vida" que es calcula que tindran els parcs. Considera que hi ha mesures molt bàsiques que ja haurien de ser obligatòries.

Aposta, per exemple, perquè totes les empreses i les cases incorporin plaques fotovoltaiques a les teulades: "On són totes les plaques fotovoltaiques de tots els teulats de la Generalitat? No hi són. El que no pot ser és no actuar i xerrar. Si no fem això, no anirem enlloc".
 

Difícil que s'arribi als compromisos del 2030

L'administració catalana veu molt difícil recuperar el temps perdut perquè també s'hi afegeix la lentitud en les tramitacions. I com que aspiren a fer una transició energètica justa, participativa i que compti amb el consens del territori, asseguren que volen analitzar amb deteniment l'impacte ambiental. 

Assumpta Farran, directora general d'Energia de Catalunya, considera que la transició energètica "és urgent, però no ens ha de fer equivocar en el model" perquè condicionarà "els propers 100 anys". Aquesta transició energètica, assegura, "porta associada una revolució industrial".

Farran admet que no sap si s'arribarà "als 10 gigawatts el 2030". Ho justifica explicant que "quatre anys d'endarreriment i deu més d'abans no ajuden en absolut per tirar endavant tot això". També parla de pressions:

"Determinats col·lectius a qui abans no els interessaven ni el més mínim les renovables, ara diuen que ho hem de fer a correcuita... i no. Si el territori no ho accepta i no hi ha consens i compensacions, no ens en sortirem."

Segons la directora general d'Energia, volen potenciar les comunitats energètiques. I han calculat que l'autoconsum fotovoltaic podria arribar a cobrir el 30% de la demanda de subministrament elèctric de Catalunya.

 

ARXIVAT A:
EnergiaSostenibilitatCrisi climàtica
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut