Catalangate: la directora del CNI i els fabricants de Pegasus declararan davant del jutge

L'Audiència de Barcelona ha ordenat al jutjat d'instrucció 20 de la ciutat que citi a declarar la directora del CNI, Esperanza Casteleiro, en el marc del cas Pegasus, l'espionatge a líders polítics catalans.

En concret, l'europarlamentària d'ERC Diana Riba i el diputat d'ERC al Parlament, Josep Maria Jové, van presentar una querella en què denuncien que els van espiar el contingut del telèfon mòbil amb el programari Pegasus.

El tribunal també demana informació al CNI sobre la compra i l'ús de Pegasus, i requereix al jutjat d'instrucció que citi a declarar l'empresa israeliana NSO, la fabricant del programari.

El jutjat d'instrucció havia desestimat les diligències que Riba i Jové havien demanat perquè considerava "inútil" fer-les. Ara, en canvi, en una interlocutòria, l'Audiència estima parcialment el recurs dels querellants i s'ordena practicar aquestes diligències.

L'Audiència recorda que la llei del control judicial prèvia del CNI estableix que el director ha de demanar autorització judicial al Tribunal Suprem (TS). És per això que els jutges assenyalen que, si Pegasus es va fer servir d'acord amb aquesta llei, "aquest ús no seria il·lícit".
 

Ni un any en el càrrec

Casteleiro va substituir Paz Esteban al capdavant del CNI fa menys d'un any. Esteban va ser destituïda pel govern espanyol el maig del 2022, arran de la mateixa polèmica per l'espionatge amb Pegasus, que va arribar fins al president català, Pere Aragonès, i l'espanyol, Pedro Sánchez.

La declaració de Casteleiro seria "necessària per determinar si l'actuació que en el seu cas va aconseguir el spyware va ser conforme a la legalitat vigent, amb els límits legals i amb autorització judicial".

Riba i Jové hauran de lliurar els telèfons

Una altra de les diligències que acorda l'Audiència, i a la qual s'oposaven els querellants, és que Josep Maria Jové i Diana Riba declarin i lliurin els telèfons mòbils atacats per tal de dur a terme una "anàlisi i un informe pericial judicial" sobre el suposat espionatge.

La sala assumeix que és possible que ja no es trobin rastres de l'espionatge perquè els mòbils van ser atacats el 2019. Igualment, sosté que han d'estar a disposició de la Unitat Central de delictes informàtics dels Mossos o la que la jutge determini.

L'Audiència insta també la instructora a resoldre sobre si aquesta causa s'ha d'acumular a la que té a les mans el jutjat d'instrucció número 32 de Barcelona sobre l'espionatge als mòbils del conseller d'Empresa i Treball Roger Torrent i el regidor de Barcelona Ernest Maragall, d'ERC.

La sala considera que l'acumulació seria "pertinent" per evitar la reiteració de diligències d'investigació "complexes, ja que afecten entitats mercantils amb seu en altres països i també institucions públiques com el CNI".