Castro anima els cubans a treballar la terra per intentar reduir les importacions d'aliments i combatre la crisi
Cuba viu una forta crisi econòmica aguditzada per la situació internacional, l'efecte dels ciclons i una deficient planificació agrària. Així ho ha reconegut aquest diumenge a Holguín el president Raúl Castro en l'acte oficial de commemoració del 56è aniversari de la Revolució. Raúl, que va substituir fa tres anys el seu germà Fidel, ha fet un discurs davant desenes de milers de persones centrat en els plans per pal·liar la crisi. I un dels punts forts del seu programa és que els cubans tornin a conrear els camps per així dependre menys de les importacions. Cuba importa el 80% dels aliments que consumeixen els 11 milions d'habitants de l'illa.
Des de finals de l'any passat el règim cubà ha lliurat gairebé 700.000 hectàrees de terreny perquè els pagesos les treballin, i així intentar produir més aliments, a part de donar feina a més gent.
En el seu discurs, Raúl Castro ha sorprès tothom no fent referència a la política internacional, ni fent servir la tradicional retòrica antiimperialista que habitualment acompanya els discursos oficials. Només ha dit: "No és qüestió de pàtria o mort, ni de prou d'imperialisme, ni de dir que el bloqueig ens colpeja... La terra és allà, esperant la nostra suor".
I és que el règim cubà està passant per serioses dificultats econòmiques. La crisi ha reduït notablement els ingressos, i s'han multiplicat els obstacles per obtenir crèdits. Això significa que és molt més complicat pagar les importacions de queviures. Per tant, el pla de Raúl Castro és tendir cap a l'autarquia alimentària, i que els cubans agafin l'aixada i treballin el camp.
En el seu discurs, Raúl Castro ha sorprès tothom no fent referència a la política internacional, ni fent servir la tradicional retòrica antiimperialista que habitualment acompanya els discursos oficials. Només ha dit: "No és qüestió de pàtria o mort, ni de prou d'imperialisme, ni de dir que el bloqueig ens colpeja... La terra és allà, esperant la nostra suor".
I és que el règim cubà està passant per serioses dificultats econòmiques. La crisi ha reduït notablement els ingressos, i s'han multiplicat els obstacles per obtenir crèdits. Això significa que és molt més complicat pagar les importacions de queviures. Per tant, el pla de Raúl Castro és tendir cap a l'autarquia alimentària, i que els cubans agafin l'aixada i treballin el camp.
