Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Castor, el risc sísmic que el territori ja veia venir: "Vivíem amb molta temor"

Des de les Terres de l'Ebre temien que passaria el que va passar, i ara, a l'espera del resultat del judici, esperen també que es desmantellin totes les estructures d'aquell projecte que encara existeixen

Víctor Sorribas Actualitzat
TEMA:
Castor

Han passat vuit anys dels terratrèmols que van alarmar el Montsià i el Baix Maestrat arran del projecte Castor. Ara, els fets arriben a judici, però els veïns de la zona ja s'ho temien molt abans. Veien que el projecte no era segur i que acabaria provocant terratrèmols a la zona. De fet, les protestes contra el projecte Castor van començar molt abans que es produïssin, el setembre del 2013.

La Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia es va constituir l'agost del 2007 per lluitar contra l'anunci d'aquest projecte, que preveia emmagatzemar 1.900 milions de metres cúbics de gas natural en un antic jaciment petrolier situat davant de la costa d'Alcanar i Vinaròs.

Van alertar del perill de terratrèmols i exigien que es fessin estudis geològics per valorar a fons el risc sísmic. De fet, un informe de l'Observatori de l'Ebre de l'any 2005 ja havia advertit que aquest tipus d'activitat podia desencadenar terratrèmols.

L'empresa concessionària, Escal UGS, participada principalment per ACS, es va limitar a encarregar la instal·lació d'una xarxa de monitorització de l'activitat sísmica, i el 2010 el govern espanyol l'autoritza a executar el projecte. El 9 de setembre del 2013, una setmana després que es comencés a injectar gas en fase de proves al subsol marí, van començar els terratrèmols.  

Víctor Vilarrasa, investigador del Centre Superior d'Investigacions Científiques i coautor d'un estudi sobre l'activitat sísmica desencadenada pel projecte Castor, explica que "l'emmagatzematge de gas sota terra es fa de forma bastant rutinària". Assegura que hi ha més de 600 projectes arreu del món que ho fan i en cap cas s'havien produït terratrèmols d'aquesta magnitud, però afegeix:

"El problema és el lloc on es va fer la injecció, utilitzant un magatzem que té una falla favorablement orientada per ser reactivada en una zona que és sísmicament activa."

Zona de servitud no conreada del gasoducte de connexió del projecte Castor amb la xarxa al terme de Vinaròs (ACN/Jordi Marsal)


"Vivíem amb molta temor"

Es van registrar més d'un miler de sismes, d'una magnitud màxima de 4,2 a l'escala de Richter. Van ser percebuts especialment a la costa del Montsià i el Baix Maestrat, on van arribar a provocar esquerdes en alguns edificis. Fins i tot hi va haver escoles que van fer simulacres d'emergència.

"Els terratrèmols es notaven sobretot a les nits. A l'endemà tothom en parlava. Van crear una alarma sense precedents", recorda Cristina Reverter, que va ser portaveu de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia.

Joan Ferrando, que també va ser portaveu de la Plataforma i actualment presideix l'associació d'afectats Aplaca, que es presenta com a acusació particular en el judici contra els màxims responsables d'Escal UGS, assegura que "es va patir angoixa":

"Aquells dies la gent anava tot el dia amb el mòbil seguint aplicacions per veure si es produïen nous terratrèmols. Es va patir angoixa, hi havia qui portava una muda de roba al cotxe per si havia de marxar de casa a la nit."

Noemí Leon, activista de Vinaròs que també va lluitar contra el projecte, afirma que "vivíem amb molta temor". "Hi havia molta gent que se'n va anar amb una caravana o a la casa de camp. Els xiquets ho vivien amb molta fòbia", diu, i es queixa que "l'empresa no reaccionava":

"Tu notaves els terratrèmols i ells no donaven una resposta d'empatia, com si estiguéssem bojos o ens ho estiguéssem inventant."

Mentre l'empresa continuava negant la relació directa entre la seua activitat i els terratrèmols, el govern espanyol va ordenar l'aturada temporal de l'activitat el 26 de setembre del 2013. El 2014 va ordenar la hibernació del magatzem.

El segellat de la planta, encara pendent

La va executar la societat Enagás, que encara s'encarrega del manteniment de les instal·lacions. El Consell de Ministres va aprovar fa dos anys el segellat definitiu dels pous, però encara no s'ha fet l'avaluació d'impacte ambiental per executar-la.

També queda pendent el futur de la plataforma marina i de la planta terrestre de regasificació que hi està connectada a través d'un gasoducte.

Els moviments que van lluitar contra el projecte en reclamen el desmantellament segur i ara valoren positivament que s'hagi arribat al judici dels dos màxims responsables de l'exconcessionària del projecte Recaredo del Potro i José Luis Martínez Dalmau, malgrat que s'hagin arxivat les causes contra la major part dels investigats inicialment i que no s'hagi investigat el pagament de 1.350 milions d'euros a l'empresa malgrat que el magatzem no va arribar a funcionar.  

"Valorem molt positivament que s'hagi tirat endavant el judici, ara esperem que es faci justícia", afirma Cristina Reverter.

Per Noemí León, arribar a judici també "és una meravella". "Al marge del resultat de la sentència, és positiu veure que si ens unim, demandem i reclamem es pot fer molta feina per millorar les condicions de la gent", considera.

Ella és una de les 123 persones que han decidit unir-se en l'associació Aplaca per exigir responsabilitats a l'empresa i argumentant els perjudicis psicològics que van provocar els terratrèmols.

El seu president, Joan Ferrando, confien en una sentència condemnatòria i "que quedi demostrat que va ser una irresponsabilitat injectar gas en aquelles condicions".

ARXIVAT A:
Castor
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut