Castelló d'Empúries consolida una colònia urbana de xoriguers, l'única de Catalunya
ACN Castelló d'Empúries.-El municipi de Castelló d'Empúries (Alt Empordà) és l'únic de Catalunya que compta amb una colònia urbana de consolidada de xoriguer petit, un tipus d'ocell migratori que està en perill. Aquest any se n'han vist prop d'un centenar a tot Catalunya i, per tant, la població es manté estable després de la davallada registrada el 2015 i 2016, quan van desaparèixer la meitat d'exemplars. El seguiment de població ha permès localitzar quinze parelles repartides en diversos edificis del municipi, però sobretot a l'Ajuntament de Castelló d'Empúries (set parelles) i a la basílica de Santa Maria (cinc parelles). La resta estan en edificis propers a la basílica.
De tota manera, el xoriguer petit ja està assentat en altres punts de la demarcació gironina, tot i que no són nuclis urbans. A la serra de l'Albera hi ha cinc colònies. Al Cap de Creus es va reintroduir l'espècie el 2002 i el 2006 va aparèixer als Aiguamolls de l'Empordà. També hi ha xoriguers petits a Lleida, en diversos indrets del Segrià, la Noguera, les Garrigues i l'Urgell.El xoriguer petit és una espècie migratòria amenaçada que fa parada a Catalunya entre el febrer i l'octubre, en el moment en què es reprodueix. Des de mitjans dels anys 80, quan es va extingir a Catalunya, la Generalitat treballa en un programa de reintroducció de l'espècie, que comprèn l'alliberament assistit (hàcking) d'exemplars criats en captivitat al Centre de Fauna de Torreferrussa. El programa compta amb el suport de propietaris de finques, entitats, empreses i ajuntaments, que cedeixen estructures o edificis alts i segurs enfront la predació, per a la col·locació de caixes niu. A Lleida, gràcies a les mesures compensatòries del Segarra-Garrigues s'han construït moltes torres (estil colomar) per a l'espècie. Castelló d'Empúries es va sumar al programa el 2012.En el marc d'aquest projecte, enguany s'han alliberat 59 polls de xoriguer petit, 13 dels quals als secans de Lleida i 46 al Parc Natural del Cap de Creus. Precisament, l'Alt Empordà i les Terres de Ponent són les dues àrees que acullen les reintroduccions del programa, perquè ofereixen condicions ideals per al correcte desenvolupament de l'espècie. Tant és així que els paràmetres reproductors són molt alts, amb una productivitat per sobre dels 2 polls per parella.En total, la població aquest 2020 se situa en un centenar de parelles. La xifra mostra que els últims anys es manté estable, després de la davallada dels anys 2015 i 2016, quan va desaparèixer gairebé la meitat de la població a Catalunya. El fenomen va ser generalitzat al sud d'Europa, i està associat a condicions desfavorables de les zones d'hibernada, que fan més difícil aconseguir menjar suficient i sobreviure. Les causes associades són la sequera a l'Àfrica subsahariana i l'ús de pesticides en aquestes zones.
