Els 8 joves d'Altsasu al banc dels acusats durant el seu judici
Els 8 joves d'Altsasu al banc dels acusats durant el seu judici
Madrid

Cas Altsasu: l'Audiència Nacional rebutja el delicte de terrorisme però manté les penes

La fiscalia va recórrer la sentència que va condemnar 8 joves a penes de fins a 13 anys de presó per desordres públics

Actualitzat

L'Audiència Nacional ha confirmat que el cas d'Altsasu no va ser terrorisme però manté les penes per desordres públics amb l'agreujant de "discriminació ideològica".

La sala d'apel·lació d'aquest tribunal ha confirmat la sentència del mes de gener, que ja va descartar que els fets d'Altsasu es poguessin incloure en un delicte de terrorisme, en contra de les pretensions de la fiscalia, que buscava allargar les penes de presó.

La fiscalia va presentar un recurs reclamant que els fets fossin qualificats com a terrorisme perquè sostenia que l'agressió s'emmarcava en l'ideari d'ETA.

En aquest sentit, l'Audiència Nacional descarta el delicte de terrorisme però manté l'agreujant "per discrimanció ideològica" en la qual es basa la sentència. El tribunal considera que els fets que van passar l'octubre del 2016, no van ser una simple baralla de bar i sosté que els condemnats van agredir els agents i les seves parelles moguts per "l'animadversió i mensypreu per la Guàrdia Civil i per motius clarament ideològics".

 

Bar Koxka d'Altsasu on es van produir els fets el 15 d'octubre de 2016

 

Baralla de bar

Els fets es remunten al 15 d'octubre del 2016 quan dos agents, un sergent i un tinent, de la Guàrdia Civil, fora de servei i de paísà, estaven amb les seves parelles en el bar Koska de la localitat navarresa d'Altsasu.

La denúncia recull que els agents i les seves parelles van ser increpats per un grup de persones que els van reconèixer com a membres de l'institut armat i que després, al carrer, un grup de persones els van acorralar i colpejar. 

Per aquest fets van ser detinguts i processats 8 joves, tres d'ells van quedar empresonats amb presó preventiva, mentre que la resta van ser empresonats després de la sentència, que els va condemnar, malgrat el recurs interposat per la fiscalia.

La fiscalia i la defensa dels guàrdies civils consideren que van ser agredits pel fet de ser membres de la Guàrdia Civil.

La defesa dels joves considera la sentència desproporcionada pel que consideren que va ser una baralla de bar. Durant el judici els condemnats van negar haver participat en les agressions i fins i tot haver estat en el lloc dels fets. 

Informació relacionada: "Quin és l'origen del cas Altsasu: els advocats ho analitzen"

L'Audiència Nacional ratifica la sentència que va condemnar el joves a penes d'entre 2 i 13 anys de presó per desordre públic i no per terrorisme com defensava la fiscalia.

La sentència ratifica la decisió de la mateixa Audiència Nacional de rebaixar la pena a un dels acusats, Iñaki Abad, en advertir que havia comés dos delictes de lesions i no tres. 

 

 

 

 

Pintades a la localitat navarresa sobre el cas del joves d'Altsasu

 

Reportatge relacionat: Sense Ficció. "Altsasu: ferides obertes"

 

 

 

 

ARXIVAT A:
AltsasuTerrorismeAudiència Nacional
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut