Agents de la Guàrdia Civil s'emporten el tresorer de CDC Andreu Viloca (ACN)
Imatge d'arxiu d'agents de la Guàrdia Civil emportant-se el tresorer de CDC Andreu Viloca (ACN)

Cas 3% de CDC: l'Audiència Nacional obre judici oral pel suposat finançament il·legal

El jutge farà seure al banc dels acusats qui va ser gerent, Germà Gordó, i els últims tresorers del partit, Daniel Osàcar i Andreu Viloca, i una trentena de persones més

Redacció/ACNActualitzat

L'Audiència Nacional obre judici oral pel cas 3% de suposat finançament irregular de l'antiga Convergència Democràtica. El jutge Santiago Pedraz ha pres aquesta decisió després que la setmana passada la fiscalia fes públic l'escrit d'acusació.

En la seva resolució el magistrat acorda l'obertura de judici oral a 30 persones, entre elles polítics, empresaris i funcionaris de diferents administracions i institucions públiques de Catalunya, i a 16 persones jurídiques, mentre que decreta l'arxiu provisional parcial per a Juan Antonio Fuster.

Entre d'altres, seuran al banc dels acusats Germà Gordó, Daniel Osàcar i Andreu Viloca. La petició de penes més alta de la Fiscalia és per a Andreu Viloca, l'extresoser del partit, per a qui sol·licita 21 anys i 4 mesos.

Per a l'exgerent Germà Gordó, demana 18 anys i 10 mesos, i a Daniel Osàcar, un any i 6 mesos, que pot substituir per treballs en benefici de la comunitat.

Segons la Fiscalia, tots dos dirigien un entramat que tenia com a objectiu que les empreses financessin irregularment el partit a canvi d'adjudicacions públiques.

Germà Gordó, segons la Fiscalia, era el màxim responsable de la gestió dels diners (ACN/Laura Fíguls)

Catorze empreses acusades

A més, reclama al PDeCat i a CDC 3 milions d'euros de multa per blanqueig de capitals. De les 30 persones investigades en la causa, una desena han aconseguit substancials reduccions de la petició de pena per la seva col·laboració en la investigació.

També demana als acusats i a les empreses adjudicatàries que van finançar irregularment CDC que indemnitzin les administracions afectades pel suposat sobrecost de les obres i serveis contractats, per un import que supera els 100 milions d'euros.

Entre les catorze empreses acusades hi ha Teyco, Urbaser, Fundación ACS, Copisa, Oproler. També demana importants penes d'inhabilitació per a càrrec públic per a la majoria d'acusats i multes per a bona part d'ells.

Osàcar i Sánchez, amb penes rebaixades

El fiscal Anticorrupció José Grinda situa en un esquema Germà Gordó, aleshores secretari de govern de la Generalitat, com la persona que dirigia com entraven els diners i cap on havien d'anar dirigides les adjudicacions, a través d'un "control i seguiment" de les obres públiques.

El segueix Francesc Sánchez, com a secretari econòmic de CDC, qui també hauria gestionat aquestes partides des del 2011. Com que ha reconegut els fets i ha col·laborat en la causa, el fiscal només demana un any de presó i la resta serien treballs per a la comunitat.

Els següents a la piràmide serien els tresorers, Andreu Viloca i Daniel Osàcar, que segons la Fiscalia gestionaven com s'havien de fer les donacions.

El primer s'enfrontarà a una pena de 21 anys i quatre mesos, mentre que per a Osàcar, ja condemnat pel cas Palau, es limitarà a feines en benefici de la comunitat, per la col·laboració en l'esclariment dels fets investigats.

Els extresorers haurien fixat el sistema per fer que els diners s'ingressessin en fundacions afins al partit, com CatDem i Forum Barcelona, des d'on es recuperarien.
 

Una trentena d'adjudicacions sospitoses

Des del 2008 fins al 2015, la Fiscalia calcula que 1,8 milions d'euros van arribar des d'adjudicataris al partit com si es tractés d'un "cànon" exigit si volien entrar a la roda dels contractes públics. L'import total de les 31 adjudicacions manipulades sumaria 168 milions d'euros.

En aquelles dates, el president de la formació era Artur Mas, encara que tots els acusats, en les seves respectives declaracions judicials, van exculpar-lo.

Entre les 31 adjudicacions sospitoses hi ha la d'escombraries i neteja d'Olot, el manteniment d'escoles a Barcelona, la nova estació de l'AVE a Girona, un CAP a Mataró i un a Prats de Lluçanès, un institut a Manresa o l'ampliació de FGC a Sabadell.

 

ARXIVAT A:
CorrupcióPDeCAT
Anar al contingut