Cartes sobre la taula per fer política

A les últimes hores hi ha hagut moviments de fons que permeten començar a veure quin camí li quedarà a la política quan s'apaguin els llums del Tribunal Suprem. Moviments a Madrid, a Brussel·les, a Barcelona.

49 sessions després, les acusacions del judici al procés no es mouen d'on eren. La Fiscalia manté que els processats van teixir un pla per arribar a la independència que incloïa "l'ús de la violència necessària per assegurar el resultat criminal pretès". En un altre punt de Madrid, el Senat suspenia Raül Romeva, el senador més votat a Catalunya el 28-A.

Europa, que previsiblement tindrà l'última paraula, ha evidenciat que no és un terreny de blancs o negres i que qualsevol pas requereix molt d'esforç. Després de la decisió d'Estrasburg sobre el ple posterior a l'1-O, el Parlament Europeu veta l'entrada de Carles Puigdemont i Toni Comín, eurodiputats electes.

I tot això, el mateix dia que un grup de treball de l'ONU demana l'alliberament immediat dels presos.

A partir d'aquí, les mirades es fixen en la política. Quins passos farà el PSOE, un cop hi hagi govern i sentència? Hi haurà una estratègia unitària de l'independentisme a Catalunya? Quin paper hi tindrà la via del 80% que impulsa Òmnium a l'entorn de grans consensos?

Partits i governs, sense la pressió de les urnes, hauran de treballar amb la realitat que els dibuixi Manuel Marchena, que haurà de dictar sentència, ara ja sí, amb les cartes sobre la taula.