"Cartes a Lola", la història d'amor d'un pres del franquisme i una dona de Manresa

Fins a 225 cartes va escriure, en dos anys, Vicenç Prades, a Lola Batlle. Ell era un pres polític del franquisme, ella, una noia de Manresa que vivia davant de la presó.

Tot va començar ara fa 81 anys, el juny de 1940, a Manresa, on Prades estava pres. Havia arribat a la capital del Bages des de Barcelona, on havia passat gairebé un any a la presó Model. Abans encara, havia estat en el camp de concentració de Cervera.

Natural de Sant Fruitós de Bages, Prades tenia 22 anys. La justícia franquista l'acusava del delicte d'auxili a la rebel·lió, per haver fet guàrdies i controls, i haver repartit propaganda durant la Guerra Civil.

Prades i Batlle es coneixen a la presó de Manresa, on ella, com altres dones del veïnat, anava a portar menjar i a rentar roba.

Feia poc més d'un any que havia acabat la guerra i havia començat la repressió franquista, que va portar milers d'empresonaments, consells de guerra i afusellaments.

Després de tres anys de Guerra Civil, el país estava molt empobrit, i a la presó no hi havia prou recursos per alimentar els presos que s'hi amuntegaven, que depenien, en bona part, del menjar que veïns, familiars o amics portaven des de l'exterior.

És així com el Vicenç Prades i la Lola Batlle es van conèixer i van iniciar una relació que seria per sempre.

A Manresa, pendent del seu consell de guerra, Prades va estar empresonat un any i mig llarg.

En aquest temps, la relació amb aquella noia que havia conegut a la presó va ser epistolar. En total, va arribar a escriure 225 cartes, que ara es poden consultar en una web creada per l'Associació Memòria i Història de Manresa.

El contingut de la correspondència és, sobretot, de caire amorós, però nombrosos fragments retraten aspectes de la vida quotidiana del moment, com la vida a la presó, l'arbitrarietat de la justícia franquista i la misèria quotidiana de l'època en general.

Són aquests els que l'Associació Memòria i Història de Manresa ha publicat, a partir del treball de l'editor Domènec Guimerà, que va ser qui va trobar les cartes de manera fortuïta el 2015.

Va ser en un mercat ambulant, a Celrà, dins d'una caixa de fusta.

Guimerà, encuriosit per aquelles cartes, es va dedicar a transcriure-les, editar-les i buscar-ne el context.

Tres anys més tard, el 2018, va oferir les cartes i tot el treball d'edició i recerca a l'Associació Memòria i Història de Manresa, que ara el posa a l'abast de totes les persones a través d'una pàgina web que també recull fotografies dels dos protagonistes, cedides per la família, una guia de lectura de les cartes i documents complementaris, localitzats a l'Arxiu Nacional de Catalunya i al Govern Militar.

La feina duta a terme per Guimerà, que va morir el juliol del 2019, permet consultar fragments de les cartes per temes, i també llegir-ne una selecció de les frases més destacades.

Llibertat provisional i casament

El gener de 1942, el consell de guerra va condemnat Prades a dotze anys de reclusió menor, que van quedar commutats a sis.

D'aquesta manera, el març de 1942 va poder sortir en llibertat provisional. Al juliol d'aquell mateix any, el Vicenç i la Lola es casaven.

El que no s'imaginaven aleshores és que vuit mesos més tard, el maig de 1943, Prades hauria de tornar a ingressar a la presó, en ser revocada la llibertat provisional a causa d'uns informes negatius.

Gràcies als informes positius aconseguits per un advocat i el capellà de la presó, va poder quedar definitivament en llibertat l'agost d'aquell mateix any.

Una vida junts

Aquest segon empresonament, però, va impactar molt Prades, com reflecteix alguna de les cartes ara publicades.

Prades i Batlle van estar junts durant més de 60 anys. Ella va morir el 2007 i ell, el 2009.

Ara, la seva memòria i també la de la persona que la va recuperar, estan ben vives per sempre.