Carod retreu la "covardia" de la classe dirigent catalana després de la seva entrevista amb ETA
Carod-Rovira ha fet aflorar el suport de la militància durant la presentació del seu informe de gestió al congrés d'ERC. L'ha centrat en la crisi que va desencadenar la seva entrevista amb dirigents d'ETA i, després de recordar que no se'n penedeix i que ho tornaria a fer, ha retret l'actitud que aquells dies va adoptar la classe dirigent catalana (política, econòmica i intel·lectual). Carod li critica que "tremolés a la primera bufetada contra el govern tripartit, que va suposar el linxament a què vaig estar sotmès".
Els congressistes d'Esquerra Republicana han aprovat per 1.006 vots a favor, 12 en contra i 35 en blanc, l'informe de gestió de l'actual secretari general, Josep-Lluís Carod-Rovira. Ell mateix l'ha presentat i ha aprofitat per destacar que no es penedeix de l'entrevista que va mantenir amb dirigents d'ETA i que li va costar el càrrec de conseller en cap.
Aquest tema ha centrat bona part del discurs del líder republicà i a banda de reiterar que "si es tracta de salvar una vida per perdre el càrrec que sigui, ho tornaria a fer", ha volgut carregar contra la classe dirigent catalana. Ha retret als cercles polítics, econòmics i intel·lectuals catalans que s'acovardissin "en la primera ofensiva organitzada" contra el tripartit des de Madrid.
Carod ha anat més enllà i s'ha preguntat "quin futur dissenyarem per aquest país amb una classe dirigent que a la primera bufetada tremola". "Què passarà el dia que al Parlament hi hagi una majoria favorable a proclamar la sobirania de Catalunya? Hem de canviar la classe dirigent en la política, economia i món intel·lectual per unes noves fornades."
Objectius per als propers tres anys
La intervenció del que aquest cap de setmana es convertirà en president d'ERC també ha deixat temps per posar les bases del futur de la formació. Carod ha resumit el seu principal objectiu amb una frase: "desplaçar el catalanisme cap a l'esquerra i l'esquerra cap al catalanisme".
A l'hora de fer balanç del paper d'ERC en el cicle electoral ha destacat el fet que el seu partit ha passat a ser la tercera força política a Catalunya, amb 23 diputats, que "ha estat el motor de canvi polític" en la formació del govern de la Generalitat "catalanista i d'esquerres", i ha subratllat també que els 638.900 vots aconseguits a les eleccions generals li han possibilitat tenir 8 diputats i grup propi.
Després de referir-se al creixement del nombre de militants experimentat des de l'anterior congrés celebrat a Tarragona, el màxim líder d'ERC ha reivindicat la validesa de l'objectiu final d'aconseguir un "estat català" per garantir la sobirania de Catalunya, i ha afirmat que el seu partit "és ja un referent nacional i polític".
Després d'assegurar que una vegada que s'hagin acabat les vacances d'estiu tornarà "amb més força que mai" per treballar en la perspectiva d'aconseguir un milió de vots en el pròxim cicle electoral i que ERC sigui encara més decisiva en la governabilitat de Catalunya, el líder republicà ha denunciat intents "d'interferir externament i de forma malèvola en la dinàmica d'Esquerra".
El congrés continua aquesta tarda amb el debat i votació de les ponències presentades i amb l'elecció de 25 membres del consell nacional del total de 180 persones que l'integren.
