Carme Martí, biògrafa i amiga: Neus Català, el compromís de lluitar per la memòria

Carme Martí, biògrafa i amiga: Neus Català, el compromís de lluitar per la memòria

Carme Martí, biògrafa i amiga: Neus Català, el compromís de lluitar per la memòria

Redacció Actualitzat
TEMA:
Antifeixisme
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Carme Martí és novel·lista i amiga de Neus Català. És autora d'"Un cel de plom", una novel·la de les memòries d'aquesta lluitadora infatigable, que ha mort aquest dissabte als 103 anys.

Martí ha recordat la seva persona i el seu llegat.

"Jo crec que una persona com la Neus Català no la perdrem mai. Ens ha deixat un llegat immens, la seva lluita per la memòria, la lluita antifeixista per la justícia, per la igualtat... Crec que això no es perd. Crec que quedarà."

Forta i amb una gran alegria de viure

"Era tan forta i amb un caràcter tan ferm, i una alegria de viure tan profunda, que jo crec que per sobre de tot el que va patir hi ha la bellesa de la vida, el valor de tot això."

Un caràcter des de jove i lluitadora per la igualtat

"S'ha parlat molt que és una supervivent dels camps d'extermini nazis, però jo crec que la Neus Català ja era Neus Català de molt joveneta, quan era petita i li deien que era com un xicotot o un dimoniet. Quan amb 15 anys ja es va plantar davant d'un patró fent una vaga perquè paguessin a les dones el mateix que als homes per esporgar la vinya i ho va aconseguir. I estem parlant de l'any 1930. Una igualtat que avui en dia encara no tenim."

 

 

Va estudiar infermeria malgrat els impediments i va col·laborar amb la Resistència

"Després, ella volia estudiar infermeria, però a casa només tenien diners per pagar els estudis del germà. I ella es va espavilar per estudiar infermeria. I després, quan va esclatar la guerra i va anar cap a Barcelona, va exercir d'infermera. I amb vint anys la van fer cap sanitària d'una colònia de 183 nens a Premià de Dalt."

A l'exili amb els 183 nens

"Va passar els Pirineus amb un fred terrible, i a França no va parar fins que va trobar famílies per a tots aquests nens. I, a més a més, es va posar molt dura perquè no separessin els nens."

Sempre lluitadora

"Tot això jo crec que ja és molt Neus Català abans de patir l'exili, abans de col·laborar amb la Resistència. Col·laborar amb la Resistència ho diem com una frase, però el que arribava a fer era increïble. Era molt valenta."

Els camps d'extermini

"I després el que va arribar a patir, tant a la presó de Llemotges com als camps d'extermini, primer a Ravensbrück i, després, la sort que les portessin cap a Holleischen, que era un camp de treball. Però, tot i les condicions infrahumanes que patien, van fer sabotatge. És una cosa increïble. Jo crec que tot el seu comando eren molt valentes."

La promesa de lluitar per la memòria

"I després, la promesa, quan van alliberar el camp. La promesa de lluitar per la memòria i explicar el que havien vist i el que havien patit als camps. És extraordinari. I això ho va fer tota la vida."

ARXIVAT A:
Antifeixisme Nazisme

ÀUDIOS RELACIONATS