Carme Chacón, una socialista de fermes conviccions federalistes

Carme Chacón feia un any que havia deixat la política en actiu, quan va abandonar l'escó al Congrés i va renunciar a presentar-se de nou a les eleccions al Congrés. Un moment en què Chacón també va decidir dimitir de l'executiva del PSOE.

S'apartava així de la primera fila del socialisme espanyol i català. Un carrera política marcada per moments d'èxit però també per alguns fracassos.

Carme Chacón va ser una de les persones de confiança de José Luis Rodríguez Zapatero. Amb Chacón al capdavant, el PSC va arrasar a les eleccions generals del 2008 amb 25 diputats. La contribució del PSC va ser determinant perquè Zapatero aconseguís imposar-se per segona vegada consecutiva a Rajoy.

Aquell mateix any, Chacón es va convertir en la primera dona a ser ministra de Defensa. La seva imatge embarassada passant revista a les tropes espanyoles a l'Afganistan l'any 2008 va ser una de les imatges per la qual se la recordarà.

Però aquesta no va ser l'única cartera ministerial que va ostentar Chacón. Com a responsable d'Habitatge, es van activar les polítiques d'ajuda al lloguer per a joves.

Però Carme Chacón també va tenir moments no tan bons a la política. Derrotes electorals, segurament la més sonada, en les eleccions al Congrés del 2015, quan com a candidata del PSC, els socialistes catalans van registrar el pitjor resultat electoral.

Tampoc se'n va sortir a l'hora de liderar el socialisme. Va perdre les primàries del PSOE amb Alfredo Pérez Rubalcaba i mai va tenir prou suports per optar a la primera secretaria del PSC.

Nascuda a Esplugues fa 46 anys, Carme Chacón va començar a militar al PSC amb 23 anys i va ser regidora i tinenta d'alcalde d'aquest ajuntament.

De fermes conviccions federalistes, Chacón sempre s'havia mostrat partidària d'enfortir les relacions entre el PSC i el PSOE.

A banda del seu vessant més polític, Chacón també havia estat professora de Dret Constitucional a la Universitat de Girona.