La cara fosca del comerç electrònic: frau fiscal massiu a l'aeroport del Prat

Un equip de TV3 s'endinsa als budells de l'aeroport i comprova com milers de paquets arriben declarats per menys de 22 euros, tot i valdre molt més
La cara fosca del comerç electrònic: frau fiscal massiu a l'aeroport del Prat

La cara fosca del comerç electrònic: frau fiscal massiu a l'aeroport del Prat

Un equip de TV3 s'endinsa als budells de l'aeroport i comprova com milers de paquets arriben declarats per menys de 22 euros, tot i valdre molt més
Iván Gutiérrez Actualitzat
TEMA:
Comerç
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Cada dia arriben a l'aeroport de Barcelona milers i milers de paquets. Però si fa uns anys la majoria eren mercaderies de grans dimensions, ara són els petits paquets procedents de gegants com Amazon o la xinesa Aliexpress els que omplen els magatzems aeroportuaris.

De les cintes aniran directament a les furgonetes que els repartiran. Però abans, alguns són retinguts a la duana per un presumpte frau.

I és que molts d'aquests paquets s'han enviat des d'Àsia, Amèrica o altres indrets de fora de la Unió Europea, declarats per un valor menor a 22 euros, però en realitat valen molt més.

S'han declarat així perquè els productes que valen menys de 22 euros no paguen IVA ni aranzels.

Paquets de comerç electrònic a l'aeroport del Prat
El 2019 es van facturar més de 12.000 milions d'euros pel comerç electrònic a Espanya (CCMA)

 


Mòbils i productes electrònics xinesos, els més comuns

La Unitat d'Anàlisi de Riscos (UAR), formada per tècnics de duana, Hisenda i la Guàrdia Civil, ho controla, però cada vegada ho té més difícil, pel boom del comerç electrònic, que s'ha triplicat en només quatre anys: si l'any 2015 es facturaven 4.000 milions pel comerç electrònic a Espanya, l'any passat es va superar la barrera dels 12.000 milions.

Aquest frau a l'IVA i aranzels es produeix sobretot en productes electrònics com mòbils., com explica Enrique Salvador, tècnic d'Hisenda a l'aeroport del Prat:

"Els productes electrònics són els més comuns i nombrosos per entrar de forma il·legal al mercat comú. Nosaltres tenim bases de dades enormes amb multitud de paràmetres per detectar els paquets sospitosos de ser fraudulents. Alguns d'aquests paràmetres són, sobretot, el país de procedència, però també l'importador o la descripció del producte.".


Ho hem comprovat ben de prop amb la UAR: en una caixa hi ha 8 pantalles d'ordinador de la marca LG. El paquet sencer, amb les vuit pantalles, s'ha declarat per menys de 22 euros.

En realitat, però, s'ha comprat a Aliexpress, on cadascuna val més de 60; en total, gairebé uns 500 euros que no han pagat ni IVA ni aranzels.

I més enllà del frau econòmic, hi ha altres riscos, com ens explica un agent de la Guàrdia Civil integrant de la UAR:

"És importantíssim revisar bé el contingut dels productes de menys de 22 euros perquè poden contenir drogues, armes il·legals o senzillament productes que no tenen permís per entrar aquí, com fàrmacs o d'altres."


Productes aturats a la duana, pagadors d'aquí

Un exemple de fàrmac és el d'una caixa que ve de Hong Kong. Dins porta un tractament facial per reduir el greix. Un tractament molt car -val més de 150 euros-, però que un venedor a través d'Alibaba pot oferir a un preu més atractiu perquè no inclou ni l'IVA ni els aranzels.

 

Fàrmacs comprats per comerç electrònic
Els productes farmacèutics, per exemple, es compren més barats perquè no inclouen ni l'IVA ni els aranzels (CCMA)


En els casos com aquest, que es detecten, Hisenda reclamarà el pagament dels impostos al comprador, per carta. José Manuel Nuño, administrador de la duana de l'aeroport de Barcelona, explica el procediment:

"Una vegada detectem un producte declarat per menys de 22 euros que és potencialment fraudulent, ens posem en contacte amb qui l'ha comprat i li reclamem la documentació, és a dir, la factura. Si comprovem que, efectivament, val més, s'han de pagar l'IVA i els aranzels, però ho haurà de pagar, paradoxalment, qui l'ha comprat des d'aquí."


Tot i que el comprador ho fes tot correctament i pagués els diners que li demanaven pel producte quan el va comprar, si el producte és detectat a la duana, és el comprador qui haurà de pagar els aranzels i l'IVA corresponent, si el vol obtenir.

Després de fer el pagament, haurà de notificar-ho a Correus amb el rebut de l'Agència Tributària perquè desbloquegin el seu paquet.

 

Negocis a l'ombra

El problema és que dels gairebé 3.000 paquets declarats per menys de 22 euros que arriben cada dia a l'aeroport del Prat, només se'n poden revisar entre 60 i 80. Això és, com a molt un 2,5 per cent del milió de paquets que arriben cada any. La quantitat és absolutament ingent.

Que la gran majoria dels paquets passin ha originat i permès negocis a l'ombra.

Pàgines, per exemple, que operen a través d'Instagram. Al darrere no hi ha cap empresa, només xarxes socials a les quals s'hi pot accedir només si t'accepten.

Anuncien els seus productes a través de joves influencers i els ofereixen barats. A l'hora de pagar, però, només accepten intermediaris financers com Paypal o Bizum, per deixar el mínim rastre possible.

Aquestes i altres pàgines, en definitiva, cometen frau fiscal i, alhora, són competència deslleial contra les empreses locals.

ARXIVAT A:
Aeroports Comerç

VÍDEOS RELACIONATS