Entrevista / Felip Gordillo

Cara a cara del Pla Bolonya: dos estudiants es mullen al 3cat24.cat

El Pla Bolonya ha arribat per canviar les estructures de la universitat i ha provocat una gran controvèrsia. Ara els estudiants es poden diferenciar entre els que carreguen contra el pla, els que segueixen la seva activitat diària aliens a l'enrenou i, finalment, els que el defensen. Els primers han optat per tancar-se i ocupar les aules. La seva veu es pot sentir cada dia en diverses facultats de la UAB i de la UB, entre d'altres. Els defensors de Bolonya estan més amagats però també existeixen. Dos estudiants representants d'aquestes dues visions sobre el futur universitari es mullen en aquesta entrevista al 3cat24.cat.

Actualitzat
Marc Navarro és estudiant de Ciències Polítiques a la Universitat Autònoma de Barcelona, una llicenciatura que encara no està adaptada a Bolonya. Molt vinculat als moviments d'estudiants, forma part de la junta de la seva facultat i ha estat en les comissions per la creació del grau. En el moment de l'entrevista, fa tres setmanes que ocupa una facultat. Està en contra del Pla Bolonya.

Miguel Fernández estudia el primer curs del grau en Medicina a la Universitat Pompeu Fabra, la més adaptada a Bolonya. Ja té una diplomatura en Empresarials i ha estudiat un any a Anglaterra, on ha conegut el model anglosaxó d'ensenyament. Defensa Bolonya perquè vol que estudiar sigui una professió. Ha demanat un préstec a l'estudi per pagar-se la carrera.

Què és per tu el procés de Bolonya?
Marc Navarro: Per explicar-ho planerament: el problema de Bolonya és que jo vaig començar una altra carrera i estava pagant 300 o 400 euros i ara aquest any ja n'he pagat 1.000 per fer els mateixos crèdits. La matrícula s'ha duplicat i triplicat i amb Bolonya encara pujarà més. Hem passat a fer avaluacions continuades en comptes d'exàmens finals, i això suposa una feina diària que un estudiant treballador o amb altres interessos no pot complir. Amb Bolonya està calculat que una persona ha d'estudiar 40 hores a la setmana. Tu estudies com si treballessis, però no tens ni beques, t'apugen la matrícula i no tens un suport com en una llicenciatura actual.

Miguel Fernández: Fer de l'estudi una professió. Jo ara he d'estudiar cada setmana. Abans a la Diplomatura d'Empresarials m'ho deixava tot pel final, l'últim mes estudiava i anava a l'examen directament. Ara he de treballar cada setmana i noto que aprenc més.

El Pla Bolonya elititza l'ensenyament universitari?
M. N.: Com a persona que els seus pares no li poden pagar la carrera i me l'haig de pagar jo, sóc un clar exemple que Bolonya elititza la universitat. Si has de treballar, fer avaluació continuada i pagar una matrícula superior als 1.000 euros, no arribes. Tothom parla dels famosos mileuristes quan la majoria d'estudiants no arribem als 600 euros. Si comences a fer comptes sumant el transport, el material per fer classes i la matrícula… o no anem a la universitat o hem de buscar un papa o un crèdit que ens ho pagui.

M. F.: No, això és mentida. El meu cas n'és un exemple. Vinc d'una família humil, però si un vol estudiar estudia. Entenc l'argument, entenc que com que t'has de dedicar professionalment a estudiar no pots compaginar aquesta tasca amb una feina i obtenir diners. Però també hi ha beques que donen fins a 5.000 euros i préstecs a l'estudi molt interessants. El Pla Bolonya és una còpia del model anglès i, tot i que allà van molt més avançats, aquests préstecs ja s'apliquen en els màsters d'aquí. Espero que vagin en augment, sobretot després de la crisi.

Només poden estudiar els rics?
M. N.: O els rics o els que en comptes d'hipotecar-se amb una casa s'hipotequen amb els estudis directament.

M. F.: No. Jo no sóc ric. Jo m'he planificat la meva carrera, he estalviat i he demanat un préstec a l'estudi al banc per poder fer Medicina. Visc amb 700 euros al mes per poder allargar els diners que tinc estalviats per pagar-me la carrera. I això perquè jo tinc una renda mitjana, però si hagués tingut menys renda m'haurien donat una beca.

A Bolonya li falta finançament?
M. N.: Falten beques. Nosaltres demanem una universitat pública, és a dir, un espai d'ensenyament gratuït, bé sigui perquè no es pagui matrícula o perquè hi hagi beques de l'estat que assumeixin aquest cost sempre que l'estudiant rendeixi com toca. Volem que el barem no sigui econòmic sinó acadèmic. Bolonya afavoreix els préstecs a l'estudi, i això significa que o ets ric o t'hauràs d'hipotecar amb divuit anys.

M. F.: No sabria dir-t'ho. Crec que les beques es mantindran, i els préstecs a l'estudi ja s'apliquen als màsters de les universitats catalanes i espanyoles en condicions molt favorables. Hi ha, per exemple, el Renda Màster, que pagaràs si tens una renda superior a 22.000 euros i que si en 15 anys no l'has pogut tornar, l'estat n'assumeix el cost. Això sí, caldrà veure què passa amb la crisi, que potser ha frenat l'entrada de més mesures similars.

Quan et costa un any de carrera?
M. N.: Aquest any m'ha costat 995,40 euros.

M. F.: Uns 1.300 euros. Comparat amb els Estats Units o Anglaterra, on un any de medicina pot costar 3.000 lliures (uns 3.450 euros), no ho trobo car.

Bolonya farà créixer el preu del crèdit i, per tant, de les carreres?
M. N.: Amb Bolonya tot serà més car. Actualment el crèdit val uns 13 euros i amb el Pla es calcula, segons diversos informes, que passarà a costar-ne 18. La meva matrícula pot pujar a 1.500 o 1.600 euros. Però a més aquí hi ha l'increment de taxes que patim cada any. A l'autònoma fem automatrícula, però paguem 70 euros per obrir l'ordinador de casa nostra i fer-nos nosaltres l'expedient.

M. F.: Dir que tot pujarà de preu és una fal·làcia fàcil de rebatre. Els crèdits antics i els nous no són equivalents. Com que cada crèdit equivaldrà a més hores, quan les carreres es converteixin en graus es faran les mateixes hores però menys crèdits. Per exemple, la llicenciatura de primer de Medicina són 85 crèdits, però al meu grau en fem 60. Les hores són les mateixes, però el nombre de crèdits és més baix. Si tu divideixes el mateix cost de la carrera en menys crèdits, el preu per crèdit és més alt, però el total no.

Els nous crèdits inclouen hores de treball fora de l'aula. Es paga per estudiar a casa?
M. N.: Fins ara els crèdits se suposava que eren 10 hores reals de classe o de pràctiques. Amb el nou crèdit europeu l'equivalència creix fins a 25 hores, però hi ha un percentatge que és la feina que tu fas a casa. Fas una o dues hores lectives i quatre de treball personal. Estàs pagant per tenir una habitació amb una taula i poder estudiar des de casa.

M. F.: Esta bé que dintre del pla d'estudis tinguin en compte l'esforç que ha de fer l'estudiant. De fet, no pagues per estudiar a casa, perquè et calen uns materials, unes guies, una aula virtual… feina que ha de fer el professor. No pagues pel teu temps d'estudi sinó per l'esforç que fa la universitat perquè tu tinguis aquest temps d'estudi preparat i guiat. Això també exigeix més als professors. Jo fins ara no tinc cap queixa.

Continuar llegint el 'Cara a cara'

NOTÍCIES RELACIONADES

Anar al contingut