Entrevista / Felip Gordillo

Cara a cara del Pla Bolonya: dos estudiants es mullen al 3cat24.cat (i III)

El Pla Bolonya ha arribat per canviar les estructures de la universitat i ha provocat una gran controvèrsia. Ara els estudiants es poden diferenciar entre els que carreguen contra el pla, els que segueixen la seva activitat diària aliens a l'enrenou i, finalment, els que el defensen. Els primers han optats per tancar-se i ocupar les aules. La seva veu es pot sentir cada dia a diverses facultats de la UAB i de la UB, entre d'altres. Els defensors de Bolonya estan més amagats però també existeixen. Dos estudiants representants d'aquestes dues visions sobre el futur universitari es mullen en aquesta entrevista al 3cat24.cat.

Actualitzat
El futur laboral dels estudiants estarà millor, igual o pitjor amb Bolonya?
Marc Navarro: És complicat de dir, però la realitat mostra que o apugem el sou de tothom perquè es puguin pagar els màsters i sortir especialitzats o només se'n beneficiaran uns pocs. Els que no puguin accedir a l'especialització es quedaran un graó per sota. En el meu camp, no es podrà ser politòleg, sinó que s'haurà d'aspirar a ser secretari de politòleg.

Miguel Fernández: En general, els graus milloraran les possibilitats dels treballadors. Que hi ha crisi a Espanya? Pots anar a treballar a Portugal amb la mateixa titulació, sense convalidacions ni paperassa. Ara això no ho pots fer, depenent del ram en què treballis has de fer molts papers per poder homologar un títol a la resta de la UE, i això pot representar mesos d'espera. Vist així, els graus obren portes.

El Pla Bolonya també aposta per la mobilitat europea i l'equiparació dels estudis arreu del continent. Com ho valores?
M. N.
: És un punt una mica fosc. Si el sistema espanyol és de 4+1 i a Europa és de 3+2, ja tenim una diferència important. Si jo vaig a França, els meus dos anys de grau equivaldran allà a un any i mig? Tampoc hi ha una compatibilitat exacta si el pla d'estudis depèn de la universitat i no és el mateix arreu d'Europa. La premissa inicial dels dos fulls de la Declaració de Bolonya era molt bona, però el problema és com s'ha acabat portant a la realitat. És el que passa amb tot l'Espai Europeu d'Estudis Superiors (EEES). No hi haurà mobilitat perquè no hi ha una possibilitat real d'intercanvi. Els sistemes són diferents.

M. F.: Aquesta és una cosa que sí que s'ha de millorar, sobretot pel que fa al finançament. Una beca Sèneca, de mobilitat dins de l'Estat, són uns 4.500 euros, 500 euros durant nou mesos, i en canvi l'Erasmus són 1.000 euros tot el curs. Però estic convençut que la dotació de les beques millorarà. Pel que fa als graus, sí que és cert que n'hi ha de quatre anys i de tres, però amb el temps l'equiparació es podrà fer fàcilment. A banda, em sembla molt bé que es reculli i s'incentivi aquesta mobilitat. Jo he viscut a Anglaterra i he de dir que és molt bo marxar fora.

Com acabarà tot plegat?
M. N.: Des de fa tres setmanes que estic ocupant una facultat. Quan vaig començar tot el que demanàvem era il·legal o impossible. Avui ja no tot és impossible, Bolonya es pot aturar. El Pla és una directriu europea, però qui l'aplica a l'Estat és la LOU, la LOM-LOU, el reial decret i la LUC. Per tant, és l'Estat qui en qualsevol moment, com van fer Grècia o Anglaterra i com està a punt de fer Itàlia, pot dir "jo no aplico Bolonya". Els rectors ja han anat al Ministeri a demanar que es busquin solucions. Estem a l'estament on realment es pot aturar el Pla Bolonya, ara toca veure si realment el podrem parar.

M. F.: Acabaran fent Bolonya. No és una decisió espanyola sinó que depèn d'Europa. Possiblement els rectors parlin amb els contraris al Pla i intentin canalitzar aquesta energia que tenen cap a l'estudi, però acabaran fent Bolonya, segur.

Principi del 'Cara a cara' | Segona pàgina del 'Cara a cara'

NOTÍCIES RELACIONADES

Anar al contingut