Captar socis per a ONG, la precarietat rere "una feina ideal per a estudiants"

"Perdoni, té un minut?"

Aquesta és una de les frases que utilitzen els captadors de socis d'ONG. Habitualment són persones joves i fa poc temps que hi treballen. Els han promès "una feina ideal per a estudiants", amb flexibilitat, bon ambient de treball i una remuneració sucosa gràcies als incentius. La realitat és que, encara que treballen mitja jornada, no tenen un sou base i cobren segons els socis que fan i la quantitat que aquestes persones aporten.

"Vaig cobrar 400 euros per tres mesos de feina", relata la Maria, que va passar l'estiu del 2021 buscant socis per a Acció contra la Fam. Qui la va contractar no era l'ONG sinó una empresa externa, Fundraisers We Are.

Al principi estava il·lusionada amb la seva primera feina perquè li asseguraven un bon ambient i se sentia valorada. Aquestes sensacions es van esvair quan li van demanar que fes més hores de les que havien acordat i li exigien un mínim de 30 socis al mes per cobrar, "si no, no et pagaven res".

El cas de la Maria no és únic ni excepcional. Empreses com Fundraisers We Are no sempre asseguren un sou base als captadors. TV3 ha pogut parlar amb alguns treballadors i l'empresa, que confirmen aquestes condicions.

Fundraisers We Are al·lega que són representants de comerç, una relació laboral de caràcter especial que permet que la retribució vagi únicament en funció de les vendes.

L'advocat laboralista del Col·lectiu Ronda Natxo Parra assegura que és una irregularitat: "El que fan és tòrcer la llei. Aquest tipus d'activitat no pot tenir encaix dins del contracte com a representant de comerç." Parra argumenta que aquest contracte especial és per a operacions de compravenda complexes i de volums econòmics grans en què el representant té llibertat per establir les condicions de la venda.

"Els captadors haurien de tenir un contracte ordinari en què es reguli la jornada que fan i s'estableixi un sou fix segons la jornada", defensa l'advocat laboralista. Parra recorda que, en els contractes ordinaris, els resultats poden ser premiats amb incentius, però no poden interferir en el sou base, que, com a mínim, ha de ser proporcional a l'SMI.

Perjudica la relació amb el vianant

Les condicions laborals afecten la manera com els captadors fan la seva feina. L'extreballador i exdelegat sindical de la CGT a Amnistia Internacional, Pol Gabarró, detalla que els captadors de socis han de seguir certes normes de conducta per aturar els vianants, però que no sempre es compleixen.

"Si no tens unes condicions dignes, no tens un bon ambient i no estàs remunerat correctament, només vas a buscar l'objectiu de fer un soci més", explica Gabarró, que sentencia: "Acabes veient la gent que passa pel carrer com un bitllet."

La contradicció entre missió i contractació

Els joves que capten socis al carrer són la primera imatge d'unes ONG que, per exemple, promouen l'ajuda humanitària. És per això que Gabarró defensa que cal assegurar-los unes bones condicions i assenyala la contradicció entre les pràctiques de contractació i la missió d'aquestes organitzacions.

"No són multinacionals, són ONG. I si no respecten la dignitat laboral, anem enrere com a societat", conclou l'extreballador, que va ser acomiadat d'Amnistia Internacional.

Amnistia Internacional havia estat un referent en les condicions laborals dins el sector, amb sous fixos i estabilitat. Arran de la pandèmia, però, van anar empitjorant fins a desembocar en un conflicte laboral entre l'ONG i els treballadors saldat amb molts acomiadaments, segons que relata Gabarró.

L'externalització, font de problemes

Les condicions precàries assenyalades es donen majoritàriament en empreses subcontractades, com Fundraisers We Are, que capten socis per a Acció contra la Fam, Metges del Món, Pla Internacional i Amics de l'Hospital del Mar, entre d'altres.

A l'altra banda d'aquesta situació, hi ha ONG que contracten directament els captadors i poden controlar més les condicions que tenen. Una d'aquestes organitzacions és Metges sense Fronteres, que, en els últims anys, ha internalitzat aquesta tasca.

Des de llavors, asseguren un sou base que no depèn dels socis aconseguits i formacions pagades. Des de l'ONG admeten que, en passar de l'externalització a la internalització, les condicions han millorat.

Falta de control

L'advocat laboralista assegura que els abusos laborals es deuen a la falta de control, un fet que relaciona amb la baixa participació sindical dels treballadors i que aquestes condicions no es denuncien a la Inspecció de Treball.

"És important que la gent s'organitzi i se sindicalitzi per aconseguir un conveni col·lectiu de captació que no permeti aquestes pràctiques per part de les empreses", explica l'extreballador d'Amnistia Internacional.

"Si la gent no ho denuncia, no es genera jurisprudència ni antecedents. I, per tant, les empreses subcontractades continuaran amb aquestes pràctiques."