Capmany o Campmany? Pobles que es rebel·len contra l'intent del Senat de canviar-los el nom

Capmany i Lladó, tots dos a l'Alt Empordà; Cabacés, al Priorat; i Rialp, al Pallars Sobirà, són els quatre municipis que el Senat vol que canviïn de nom. No per qualsevol altre, sinó per adaptar-ne la grafia a la normativa de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

Es tractaria de substituir els topònims que el franquisme va imposar el 1939, en acabar la Guerra Civil, pels topònims que respecten la normativa, en virtut de la llei de memòria democràtica, aprovada fa uns mesos.

El nom dels pobles sonaria igual, però s'escriurien diferent. Tot i això, als pobles implicats no tenen clar que s'hagi de tirar endavant el canvi.

A Capmany, des de l'Ajuntament argumenten que fa dècades ja van haver de demostrar que aquest nom no és franquista i diuen que la Generalitat els va donar la raó. Per això no entenen que hagi tornat el debat. "Aquest debat no és al carrer", proclama l'alcalde, Joan Fuentes.

"Entenem que Capmany és amb pe amb tots els ets i uts a escala oficial i no té gaire recorregut aquesta demanda del Senat", afegeix. També ho veu així l'alcalde de Lladó, que defensa que cal mantenir la grafia de poble tal com està.

A Cabacés, al Priorat, tota la retolació és amb -cés, però el Senat defensa que hauria de ser Cabassers.

Hi està d'acord la plataforma que fa anys que lluita per erradicar la toponímia heretada del franquisme. "Si hi ha una llei de política lingüística que diu que els noms oficials dels municipis de Catalunya s'han d'escriure segons la normativa de l'Institut d'Estudis Catalans, entenem que això ha de ser igual a tot el territori", afirma Carles Prats, de Cabassers.org.

L'Ajuntament entén l'argument, però prefereix fer una consulta entre els veïns. "Apel·lem a una qüestió sentimental, no només científica. Entenem que part de la població té molt arrelat lo topònim actual perquè se'l sent seu", replica l'alcalde, Jaume Pujals.

La sol·licitud del Senat, que signa el senador de Compromís Carles Mulet, apunta que "la llei de Política Lingüística del govern català ja obliga a la correcció d'aquests topònims, ja que estableix que l'única forma oficial dels topònims de Catalunya és la catalana segons la normativa lingüística de l'Institut d'Estudis Catalans. Però els ajuntaments d'aquests municipis incompleixen la norma des del 1998".

En el text, la cambra alta espanyola insta els ajuntaments a presentar els acords del govern municipal en què s'accepti complir la llei aprovada al Senat i "recuperar la denominació democràtica del municipi".

Més enllà d'aquesta sol·licitud, a Catalunya hi ha, en total, deu noms de municipis que presenten una denominació que no segueix la normativa lingüística de l'Institut d'Estudis Catalans, però, en canvi, té caràcter oficial.

Són els quatre que vol canviar el Senat i també Castell - Platja d'Aro (que, segons el IEC, hauria de ser Castell i Platja d'Aro), Figaró-Montmany (el Figueró i Montmany), Massanes (Maçanes), Navàs (Navars), Torrelavit (Terrassola i Lavit), Forallac (Vulpellac, Fonteta i Peratallada).