Cap a unes noves eleccions
Han passat quinze dies. Uns i altres s'han fet uns farts de d'analitzar els resultats de les eleccions del 20-D. Com si no hagués passat res, es diu que el guanyador ha estat el PP i que se'ls ha de permetre formar govern... i que si no ho aconsegueix ja ho farà el PSOE. I en lloc de tendir ponts, donar opcions, explicar canvis polítics, noves actituds que condueixin a un nou acord, tots els que han perdut es neguen a acceptar que el panorama polític a partir d'aquest 2016 ja no té res a veure amb el que ha passat en els últims 35 anys. S'ha acabat el bipartidisme, com tothom preveia, però els fonaments del sistema segueixen pensant, com aquell rei que passejava despullat, que poden seguir actuant com si res no hagués passat... com si el vestit de la Transició seguís tan lluent com el primer dia.
Un, el que ha perdut més de 60 diputats, diu legítimament que vol ser president, però sense canviar en res el seu argumentari. Com si no hagués passat res. Actua igual que quan tenia majoria absoluta. Vol un "ampli suport parlamentari", i explica el que és bo i el que és dolent sense tenir en compte que opinen els altres i sense oferir-los res més que un copet a l'esquena. L'altre, el que n'ha perdut 20, acorralat pels seus per ser fidel al lema de campanya, es nega també ha admetre la nova realitat, que el federalisme no el representa ell, si no el noi de la cueta i els "quinze partits" que li donen suport i que han fet, durant la campanya, una demostració autèntica de federalisme sense gallejar de la paraula, fent visible per primera vegada en 200 anys que, més enllà del Sénia, hi ha algú que es vol federar.
Els arguments per permetre la investidura del futur president de govern espanyol segueixen sent també els mateixos. Els mateixos que van desaparèixer durant la campanya electoral: la unitat d'Espanya, la prestesa igualtat dels espanyols, l'estabilitat, la lluita contra el jihadisme... el mantra de sempre. Després de perdre més de 5 milions de vots, uns i altres confien a poder seguir repartint-se el poder com si no hagués passat res, amb les mateixes idees, amb els mateixos tics. Un "puñado de votos", com deia Susana Díaz, que han anat a parar a Podem i a Ciutadans. Una nimietat davant la qual no cal reconduir el discurs o les formes.
Amb aquesta premissa sembla evident que tornarem a votar abans de l'estiu.
