Canvi climàtic i creixement de població, claus del declivi Rapa Nui a l'Illa de Pasqua

Investigadors catalans sostenen que la desaparició d'aquesta civilització no va ser sobtada sinó gradual durant la petita edat de gel
Canvi climàtic i creixement de població, claus del declivi Rapa Nui a l'Illa de Pasqua

Canvi climàtic i creixement de població, claus del declivi Rapa Nui a l'Illa de Pasqua

Investigadors catalans sostenen que la desaparició d'aquesta civilització no va ser sobtada sinó gradual durant la petita edat de gel
Judith Casaprima Sagués
TEMA:
Recerca científica
El declivi dels Rapa Nui a l'Illa de Pasqua no va ser sobtat sinó un procés progressiu PIXABAY/Till Schwalm)

El final de la civilització dels Rapa Nui a l'illa de Pasqua, no va ser sobtada sinó el resultat progressiu d'un creixement de la població i dels canvis climàtics als quals no es va poder adaptar provocant una falta d'aliments. Així ho demostra un estudi recent fet per investigadors del CREAF i de l'Institut de Ciencies de la Terra Jaume Almera (ICTJA – CSIC) i publicat a la revista Proceedings of the Royal Society B: biological science.

L'estudi, "Ecologia del col·lapse de la societat Rapa Nui" analitza dades climàtiques i de restes arqueològiques com ara llars de foc o el col·lagen de dents per demostrar que els canvis en el paisatge de l'Illa de Pasqua són resultat de la gestió del territori que en feien els seus habitants, amplificats i modulats pels canvis climàtics, però també per l'activitat volcànica i els tsunamis del Pacífic.

"Els nostres resultats donen suport a la hipòtesi que Rapa Nui va experimentar una tendència climàtica a llarg termini cap a condicions més seques des de la colonització inicial de l'illa. Això, simultàniament amb una disminució gradual de la pluviometria i la productivitat insular, explica el procés d'expansió i el col·lapse demogràfic que experimenta la societat Rapa Nui."

Per primera vegada aquest estudi posa en comú geologia, ecologia i arqueologia per explicar la dinàmica d'una població.

El canvi climàtic de la petita edat de gel va causar sequera i falta d'aliments (CREAF/ Olga Margalef i Sergi Pla-Rabés)


La petita edat de gel

Segons un dels investigadors, el biòleg Sergi Pla-Rabés "molts col·lapses de civilitzacions coincideixen amb grans fluctuacions climàtiques" que afecten la capacitat de tenir prou aliments per a la població.

"El primer declivi poblacional observat durant la primera meitat del segle XV coincideix amb un canvi cap a un clima més sec a l'illa, - la petita edat de gel-, que va condicionar la productivitat i, per tant, la disminució d'aliment per-càpita. Les societats poden preveure les seves necessitats de recursos d'un any a l'altre i regular la producció, però una alteració sobtada externa com un canvi climàtic pot condicionar la capacitat de mitigar els seus afectes adversos."

A més, Pla-Rabés afegeix que els declivis de població més recents van estar condicionats per l'arribada dels europeus, al segle XVIII, mitjançant la introducció d'epidèmies i el comerç d'esclaus.

 

Canvis socials: del culte moai a l'ocell

Les anàlisis fetes a la Universitat Catòlica de Xile de les restes del carbó de llars de foc, de dents humanes i de restes arqueològiques han permès obtenir una idea precisa sobre el moment en què la població de l'Illa de Pasqua va minvar, així com deduir els models de les dinàmiques que va seguir.

S'ha pogut saber l'antiguitat dels focs i les restes arqueològiques (CREAF/ Olga Margalef i Sergi Pla-Rabés)

Gràcies a la tècnica del carboni-14, s'ha pogut mesurar quin ús es feia de l'energia, la data en què es van encendre els focs i l'antiguitat de les restes, que segons la geòloga del CREAF, Olga Margalef, una de les autores de la investigació, expliquen els canvis socials i religiosos de la població.

"Davant les crisis registrades també veiem importants canvis religiosos i socials. Per tant, podem dir que darrere de cada gran crisi apareixien noves cultures, ja que la manera anterior de concebre el món deixava de ser vàlida".

L'estudi situa el canvi del culte "moai" al culte "ocell", fruit de la disminució de la població en un període de quatre generacions.

"La disminució de la població del 1430 al 1550 (implicant aproximadament quatre generacions) podria estar en l'origen dels principals canvis socioculturals posteriors a l'illa, com ara el culte moai al culte ocell (...) Al voltant del 1500 dC, aquest sistema antic es va traslladar a un sistema polític i a un culte jeràrquics molt més senzills que requerien menys inversió d'energia i recursos per a la seva construcció i manteniment. "

Així es detecten "importants inversions en obra civil per a l'agricultura i la gestió de l'aigua" que representen canvis profunds en l'organització social i religiosa, que abandona el costós culte moai. L'estudi atribueix la desforestació del bosc de palmera de l'illa al culte dels caps megalítics per trobar més pedra i no a la disminució de la població.

Volcans i tsunamis

L'existència de fenòmens extrems com ara l'activitat volcànica i els tsunamis és molt probable que amplifiqués les crisis que van suportar els Rapa Nui, segons explica Margalef, autora principal d'un altre estudi publicat al Geographical Journal el 2018, que ho analitza.

"La localització d'aquesta remota illa la fa susceptible d'haver patit les conseqüències de grans erupcions que es van produir els segles XIII i XV al Pacífic Sud. Així mateix, l'exposa als tsunamis que s'originen per terratrèmols amb el seu epicentre a les costes d'Amèrica i Àsia."

L'estudi comprova els efectes que una d'aquestes erupcions va tenir a l'Illa de Pasqua i als seus habitants.

"L'erupció de Kuwae (1453) coincideix amb una gran davallada de població detectada a Rapa Nui, i també amb la interrupció del comerç tradicional Vanuatu-Tonga. Els registres documentals i ambientals suggereixen que la desforestació i les activitats agrícoles van cessar en aquest període."

Margalef compara els efectes de l'activitat volcànica amb la devastació que va causar el terratrèmol Valdivia el 1960, que va registrar 9,5 graus d'intensitat.

"Els Rapa Nui van viure les conseqüències d'esdeveniments extraordinaris, com per exemple el terratrèmol de Valdivia originat a Xile, que va arribar en forma de tsunami a l'illa de Pasqua el 1960 i va arrossegar les estàtues moais diversos metres terra endins. Els nostres càlculs indiquen que els tsunamis capaços d'afectar l'illa podrien haver-se produït amb un període de retorn de menys de 100 anys."

Aquest tipus de fenòmens podria haver afectat dràsticament la societat Rapa Nui, ja que l'essència de la seva activitat econòmica era la pesca i al principi habitava les zones costaneres.

L'estudi situa l'abandó del costós culte moai cap al l'any 1500 (PIXABAY/Luís Valiente)



Lliçons per al present

Finalment, l'estudi insta, en les seves conclusions, a prendre nota de les lliçons que el passat ens mostra de cara al canvi climàtic que la terra experimenta actualment.

"Comprendre la relació entre la dinàmica de població humana i el canvi climàtic és un dels principals reptes per afrontar la crisi ambiental actual i la possibilitat d'un futur sostenible."

Malgrat tot, el poble Rapa Nui va resistir durant més de mil anys en una petita illa volcànica al mig de l'oceà Pacífic, tot i els recursos escassos, la superpoblació i el canvi climàtic, i fent canvis profunds en la seva societat i cultura.

ARXIVAT A:
Recerca científica Crisi climàtica
Anar al contingut