Candidatures

Josep Cuní escriu setmanalment per al 3cat24.cat.

Josep Cuní escriu setmanalment per al 3cat24.cat.

Mai en unes eleccions al Parlament de Catalunya hi havia hagut tantes candidatures com les que es presentaran el 28 de novembre. En total, 144 distribuïdes entre les 4 circumscripcions. Això vol dir 44 opcions més que l'any 2006. A més de les convencionals i amb presència al parc de la Ciutadella aquests darrers 4 anys, algunes de les noves ja s'han fet un forat entre l'electorat expectant. Unes altres, en canvi, malden per treure el cap en un sistema propagandístic molt acotat i controlat que no dóna temps ni marge a les novetats. Però com que en el món globalitzat aquest "handicap" està superat per les noves tecnologies i els sistemes informatius, fer-se notar ja no costa tant.

La pregunta, però, és a què es deu aquest desig creixent d'optar a ocupar algun escó. Per què un moment de tant descrèdit de la política es pretén fer política professional. La resposta oficial pot ser el compromís amb uns valors desvirtuats i la voluntat de recuperar el bon nom d'un àmbit desprestigiat i allunyat de la ciutadania. La real, però, té a veure també amb anhels individuals, impulsos sectorials i defensa legítima d'interessos de determinats col·lectius. La qual cosa vol dir que els partits habituals no han estat prou receptius a determinades demandes i s'han enrocat en un sistema que consideren propi, quasi exclusiu, apartant-ne l'autèntic protagonista: el ciutadà.

Aquesta és l'essència de la crisi política que ve engreixada per l'econòmica fent un bucle que no permet trobar resposta ni a l'una ni a l'altra. I ja es veu que sense poder solucionar un dels problemes difícilment resoldrem l'altre.

La pregunta és: quin ha de ser el primer? I, a partir de la resposta, sigui quina sigui, estem segurs que aquest ha de ser l'ordre?