Candidatures

Mai en unes eleccions al Parlament de Catalunya hi havia hagut tantes candidatures com les que es presentaran el 28 de novembre. En total, 144 distribuïdes entre les 4 circumscripcions. Això vol dir 44 opcions més que l'any 2006. A més de les convencionals i amb presència al parc de la Ciutadella aquests darrers 4 anys, algunes de les noves ja s'han fet un forat entre l'electorat expectant. Unes altres, en canvi, malden per treure el cap en un sistema propagandístic molt acotat i controlat que no dóna temps ni marge a les novetats. Però com que en el món globalitzat aquest "handicap" està superat per les noves tecnologies i els sistemes informatius, fer-se notar ja no costa tant.

La pregunta, però, és a què es deu aquest desig creixent d'optar a ocupar algun escó. Per què un moment de tant descrèdit de la política es pretén fer política professional. La resposta oficial pot ser el compromís amb uns valors desvirtuats i la voluntat de recuperar el bon nom d'un àmbit desprestigiat i allunyat de la ciutadania. La real, però, té a veure també amb anhels individuals, impulsos sectorials i defensa legítima d'interessos de determinats col·lectius. La qual cosa vol dir que els partits habituals no han estat prou receptius a determinades demandes i s'han enrocat en un sistema que consideren propi, quasi exclusiu, apartant-ne l'autèntic protagonista: el ciutadà.

Aquesta és l'essència de la crisi política que ve engreixada per l'econòmica fent un bucle que no permet trobar resposta ni a l'una ni a l'altra. I ja es veu que sense poder solucionar un dels problemes difícilment resoldrem l'altre.

La pregunta és: quin ha de ser el primer? I, a partir de la resposta, sigui quina sigui, estem segurs que aquest ha de ser l'ordre?