Càncer de mama: avenços i reptes per seguir millorant la supervivència

El càncer de mama continua sent el més diagnosticat en dones a Catalunya: 4.563 casos el 2021. Però la detecció precoç i els nous tractaments han permès que ara la supervivència al cap de cinc anys sigui del 89,2%.

Així i tot, també és el de més mortalitat entre les dones. Sembla contradictori, però si bé la supervivència augmenta, també ho fan els casos. Així, en nombres absoluts, les morts per aquest càncer continuen pujant.

Aquest dimecres se celebra el Dia Mundial del Càncer de Mama, una malaltia que en algun moment de la seva vida tindran una de cada vuit dones.

La doctora Sònia Pernas, responsable de la Unitat de Càncer de Mama del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Institut Català d'Oncologia (ICO), destaca la millora en els tractaments, sobretot en l'anomenat immunoconjugat:

"Són nous fàrmacs amb un impacte molt bo, sobretot en càncers avançats. És un tractament intel·ligent, amb un anticòs que s'uneix selectivament a una proteïna de la cèl·lula tumoral. Porta unit quimioteràpia. Així, aquesta s'allibera a la cèl·lula tumoral i té menys efectes secundaris."

La doctora Pernas també destaca la immunoteràpia, que s'utilitza en algunes pacients amb càncer de mama triple negatiu, per al que no hi havia tractament. Però no es pot aplicar a totes. Però sí en un subgrup amb malaltia avançada.

I explica que "cada vegada coneixem millor la biologia dels tumors i podem desenvolupar nous tractaments".

La doctora Cristina Saura, cap de la Unitat de Mama del Servei d'Oncologia Mèdica de Vall d'Hebron i del Grup de Recerca de Càncer de Mama del VHIO (Vall d'Hebron Institut d'Oncologia), diu al 324.cat que si hagués de destacar un avenç seria també el dels immunoconjugats. Però primer de tot vol recordar la gran importància del diagnòstic precoç i del cribratge per mamografia:

"Cal insistir que les dones no tinguin mandra de fer-se les mamografies quan els toca. S'envia la convocatòria a totes les dones de més de 50 anys, però menys d'un 70% hi acudeixen."

També és important, afegeix, que no tinguin por d'anar a la consulta davant de qualsevol símptoma:

"No s'han de deixar passar setmanes i, tot i que ara es dona menys, encara hi ha dones que tenen por i no fan la consulta prou aviat. Si es deixa créixer el tumor, pot fer metàstasi i estendre's."

Després del diagnòstic, una altre element important, explica la doctora Pernas, és l'enfocament multidisciplinari, amb diversos especialistes que intervenen en el seguiment i en el tractament dels efectes secundaris.

Així, hi ha cardioncòlegs, per a les pacients que poden tenir algun problema de cor. O neuroncòlegs, perquè alguna quimioteràpia provoca problemes com pèrdua de sensibilitat en els dits dels peus o de les mans. I també rehabilitadors i fisioterapeutes.

En la Unitat Funcional de Patologia Mamària de Sant Pau, per exemple, hi participen especialistes de 13 serveis diferents. Així s'aporta una visió més global i també més personalitzada. Però a més d'això, el doctor Agustí Barnadas, director del Servei d'Oncologia Mèdica d'aquest centre, enumera alguns reptes actuals i futurs dels tractaments:

"Per una banda, poder identificar la malaltia residual després d'un tractament local quirúrgic o combinat amb radioteràpia i, per altra banda, desenvolupar mecanismes contra la resistència als tractaments generals, tant de quimioteràpia com endocrins."

Desigualtats

Però també cal recordar que les xifres sobre supervivència no són les mateixes a tots els països. L'OMS ofereix dades significatives: si en alguns països d'alts ingressos la supervivència al cap de cinc anys supera fins i tot el 90%, només és del 66% a l'Índia i del 40% a Sud-àfrica. I molts països en desenvolupament tenen recursos molt limitats per estendre a la població els beneficis de la detecció precoç i dels nous tractaments.

Per això, al costat dels avenços mèdics cal pensar a intentar que arribin al màxim de gent. La mortalitat per càncer de mama, recorda també l'OMS, ha disminuït un 40% als països desenvolupats entre els anys 80 i el 2020. L'objectiu de l'OMS és reduir-la un 2,5% anual mundialment. Això permetria evitar 2,5 milions de morts d'ara fins al 2040.