Can Thos de Tordera s'endú el premi Vaca d'Or 2017 a la millor explotació ramadera catalana per cinquè any consecutiu

Can Thos de Tordera s'endú el premi Vaca d'Or 2017 a la millor explotació ramadera catalana per cinquè any consecutiu

Can Thos de Tordera s'endú el premi Vaca d'Or 2017 a la millor explotació ramadera catalana per cinquè any consecutiu

Pla tres quarts del propietari de l'explotació Can Thos, de Tordera, rebent el premi a la millor explotació catalana del 2017 de mans del regidor de Medi Ambient de Vic. Imatge del 31 de maig de 2017

Pla tres quarts del propietari de l'explotació Can Thos, de Tordera, rebent el premi a la millor explotació catalana del 2017 de mans del regidor de Medi Ambient de Vic. Imatge del 31 de maig de 2017 (Horitzontal).

ACN Vic.-L'explotació ramadera Can Thos de Tordera (Maresme), per cinquena vegada consecutiva, s'ha endut aquest dimecres el premi Vaca d'Or 2017 que lliura cada any la Federació de Frisona de Catalunya en el marc de la seva assemblea general que se celebra a Vic. En total s'han repartit divuit distincions a explotacions de tot el país que es valoren per la genètica de les vaques, la morfologia o la producció. Set guardons han anat a parar a granges d'Osona, mentre que sis a les terres de Lleida, un a Girona i un al Maresme. El podi de les millors explotacions ramaderes catalanes s'ha completat amb dos noms osonencs: La Cavalleria de Manlleu i L'Homet d'Hostalets de Balenyà.

Per categories, en producció, l'explotació més ben valorada a estat Can Soca, de Calldetenes, seguida de Can Barrina (Santa Cecília de Voltregà, Osona), JMD Allué (Sucs, Lleida), Ramaderia Escovilla (Sant Hipòlit de Voltregà, Osona) i El Pinós Nou (Rupit-Pruit, Osona).En genètica, l'explotació La Cavalleria de Manlleu ha rebut el primer guardó, seguida de Mas Gener (Riudellots de la Selva, Girona), Ramaderia Can Thos (Tordera, Maresme), Cal Viudet (Alàs, Lleida) i Cal Parra (La Seu d'Urgell, Lleida).En el camp morfològic, l'explotació més ben valorada ha estat El Campgran (Manlleu, Osona), seguida de Cal Diligent (La Seu d'Urgell, Lleida), Ramaderia Anibal (Lleida), Can Soca (Calldetenes, Osona) i Cal Marquet (Pla de Sant Tirs, Lleida).Tot i no guanyar en cap de les categories, l'explotació de Can Thos ha estat la més ben valorada globalment per cinquè anys consecutiu. El responsable de l'explotació, Pere Serra, ha agraït el guardó i ha explicat que el seu objectiu és "anar millorant dia a dia gràcies al treball constant, buscant la màxima eficiència en els processos i fent-ho de manera sostenible". L'explotació, amb gairebé 400 caps de bestiar des quals 230 són vaques de munyir, gasta "el mínim possible" en antibiòtics, "potser una de les que gastem menys a Catalunya", ha explicat Serra. Crear xarxaLa directora general d'Agricultura i Ramaderia del DARP, Teresa Masjuan, ha aprofitat l'acte per reivindicar els premis que cada any lliura FEFRIC als millors ramaders "perquè crea xarxa". En aquest sentit, "com a administració ús hem de fer servir moltíssim". Per la directora general, uns premis d'aquest tipus són un exemple per "ensenyar" al sector quines són les pràctiques dels ramaders més ben valorats "i veure com ho fa el veí". Després que el sector lleter hagi passar un període d'hores baixes, des de l'administració es vol ajudar a intentar garantir el relleu generacional i que els ramaders es puguin "continuar guanyant la vida". En aquest sentit, Teresa Masjuan ha avançat que el departament ha elaborat un Pla d'acció del sector làctic català 2017-2019 que es presentarà oficialment aquest dijous. Tot i això, la directora ha explicat que el nou pla s'estructura en tres eixos: la millora de l'eficiència de les explotacions, la millora de la comercialització i foment del consum i el foment de la innovació. Entre els reptes del sector, els experts han assenyalat que un dels més importants és la reducció dels antibiòtics que se subministra als animals. Aquesta preocupació cada vegada més creixent entre la societat, provoca que en matèria d'antibiòtics s'hagi obert una porta molt més enfocada en la prevenció i la bioseguretat.