Can Dündar, periodista turc exiliat: "Espanya dona mal exemple d'estàndard europeu"

Can Dündar viu a Alemanya des de fa tres anys. És un periodista exiliat, com tants altres periodistes turcs perseguits al seu país. A Alemanya n'hi ha un grapat.

D'un temps ençà, Dündar ha renunciat a l'escorta permanent que li facilitava el govern alemany, però reconeix que no pot passejar a cara descoberta pels carrers de Kreuzberg, per citar un dels molts barris de Berlín amb una alta concentració de ciutadans d'origen turc.

Sobre el terreny és fàcil de comprovar que es tracta d'una comunitat dividida entre partidaris i detractors del president, Rezep Tayyip Erdogan; és a dir, entre persones que detesten i persones que admiren periodistes compromesos amb els drets civils com és el cas de Can Dündar.

Qui va dirigir el diari "Cumhuriyet", un dels principals rotatius a Turquia, està acusat d'espionatge i alta traïció d'ençà que va publicar un reportatge titulat "Aquí hi ha les armes que Erdogan nega", en el qual denunciava la venda d'armes i munició per part dels serveis secrets turcs a milícies islamistes a Síria.

A finals del 2018, Can Dündar va rebre una carta de la periodista Txell Bonet, dona del president d'Òmnium, Jordi Cuixart. Aquella carta el va impactar i no va dubtar a l'hora d'acceptar la invitació de Bonet per desplaçar-se a Catalunya i visitar Cuixart a la presó de Lledoners.

"Tot va començar amb una carta. Això demostra la importància d'una sola persona, d'una carta, d'un intent de solidaritat. Això pot canviar el nostre destí. Quedar-se esperant que els governs canviïn de parer no és una bona idea."

Dündar recorda com la trobada amb Jordi Cuixart li va fer recordar el temps que ell també va estar tancat en presó preventiva a Turquia. Aquesta vegada, a Lledoners, però, ell era a la banda correcta del vidre.

A Catalunya, Dündar afirma haver presenciat una injustícia impròpia de la Unió Europea. Es fa creus de l'abús que fa la justícia espanyola de la presó preventiva contra una persona que no ha comès cap crim i que està acusada per l'extrema dreta.

"Em temo que Espanya està donant un molt mal exemple d'estàndards europeus. De fet, estan fent un 'reset' dels estàndards europeus. I això no només és dolent per a Espanya. També ho és per a Europa."

Can Dündar considera que la UE està cometent un gravíssim error tolerant que un estat membre vulneri els drets humans d'una manera flagrant com Espanya ho està fent amb els presos polítics catalans.

"Malauradament, Europa està preparada per sacrificar el seu interès i els seus principis a canvi d'interessos particulars. Aquesta és la tragèdia. Això no va de Catalunya, això va d'Europa. Del futur d'Europa."

Dündar, que ha rebut nombrosos premis internacionals pel seu periodisme compromès políticament i socialment, subratlla els valors que defineixen Europa, segons ell, i que ara estan quedant en entredit perquè la UE mira cap a una altra banda en el conflicte entre Catalunya i Espanya.

"Com a periodista d'un país que pretén entrar a la Unió Europea, què esperem de la Unió Europea? Tolerància, diàleg, harmonia, democràcia i germanor. Sense això no necessitem Europa. Per què el meu país hauria de ser-ne candidat? Per això és tan important veure l'actitud europea en aquest cas entre Catalunya i Espanya. Haurien de fer alguna cosa? Sí que l'haurien de fer. Moltes coses, haurien de fer, en comptes d'ignorar-ho."

La reflexió de Can Dündar encara va més enllà, i, amb la mirada posada a les eleccions europees del mes de maig, adverteix:

"Què hauríem de fer amb un Parlament Europeu que ja no creu en Europa? Quin serà el futur d'Europa sense Anglaterra, amb molts problemes a Espanya i a Catalunya? I amb un Parlament que majoritàriament ja no creu en els ideals europeus?"

El periodista, nascut a Ankara l'any 1961, ha obert les portes del seu pis de Berlín a TV3 i Catalunya Ràdio. En una prestatgeria hi té una tassa de ceràmica feta per Jordi Cuixart durant l'any llarg que fa que és a la presó.

L'agafa i ens mostra la inscripció "Cultura i Llibertat", i aleshores recorda l'essència pacífica i alegre del moviment independentista català i reconeix admiració per la manera com les famílies dels presos i la societat catalana estan afrontant la situació actual.

"Admiro la iniciativa de les dones dels presos polítics, els seus advocats, els partits, els mitjans, els mitjans de comunicació catalans. Estan fent el millor que poden per captar l'atenció, i això és important. En el meu cas va funcionar. Ara mateix, a Turquia, molta gent compara les situacions de Catalunya i el meu país."

Dündar, però, lamenta que els mitjans de comunicació han deixat de posar el focus en el conflicte català perquè, d'ençà que les imatges de violència policial de l'1 d'octubre del 2017 van fer la volta al món, la violència no ha tornat als carrers de Catalunya.

"Malauradament, només la violència pot atreure l'interès dels mitjans. És horrible dir això. Si hi ha violència, hi ha l'atenció dels mitjans mundials. Sense violència, si hi ha violació dels drets humans o de l'estat de dret... No és una gran notícia. És una cosa normal."

Can Dündar afirmava en un article publicat a l'edició actual del setmanari "Die Zeit": "No sé si Europa es pot trencar per un referèndum sobre la independència de Catalunya. Però sí que es trencarà si no respecta els drets [humans]."

Dündar sap de què parla. Ja fa tres anys que no veu la seva dona perquè les autoritats turques li han retirat el passaport i no pot sortir de Turquia.

Al seu apartament de dues habitacions d'un barri de l'est de Berlín, Can Dündar hi té un despatx amb les parets plenes de guardons i reconeixements a la seva feina. Alguns estan directament relacionats amb la defensa dels drets humans i civils, com és el cas del guardó de Reporters sense Fronteres, el 2015 o el de Periodista Europeu de l'Any, el 2017.