Cal prohibir les mascaretes de tela als espais tancats com fan altres països europeus?

Des de fa gairebé un any la mascareta ha passat a formar part de la nostra indumentària diària. En els primers mesos de la pandèmia, davant l'escassetat de mascaretes homologades, van proliferar les mascaretes de tela casolanes.

Ara, amb l'aparició de variants del coronavirus més contagioses, com la detectada al Regne Unit, es torna a obrir el debat de quin tipus de mascareta és més eficaç per evitar contagis.

Les mascaretes de roba, com la resta de les higièniques, estan en el punt de mira. No són un producte sanitari i el Ministeri de Sanitat les descriu com un complement a la resta de mesures anti-Covid. D'aquestes mascaretes n'hi ha de molts tipus, algunes són reutilitzables. Moltes ni tan sols compleixen cap normativa europea. Això fa difícil determinar la seva eficàcia. 

I això ha portat països com Alemanya o Àustria a desterrar les mascaretes de tela als comerços i al transport públic, on només es permetran les FFP2 o les quirúrgiques. El Departament de Salut no tanca la porta a seguir el mateix camí a Catalunya.

Robert Güerri, cap de secció del Servei de Malalties Infeccioses de l'Hospital del Mar, explica que no hi ha variant del virus que es pugui saltar una mascareta. Sempre que, això sí, la mascareta compleixi totes les condicions exigides:

"Les mascaretes han de tenir una sèrie de característiques de gruix, de capa, de mida del porus, i les mascaretes de tela probablement no les compleixen totes. Quan tenim l'evidència que hi ha una variant molt més transmissible circulant, fa que s'hagi de ser molt curós amb això."
 

Alguns experts, però, creuen que abans encara es poden aplicar moltes mesures i asseguren que en aquests països s'ha fet perquè ja tenen restriccions molt estrictes i és l'única alternativa. Rafael Padrós, responsable de Prevenció de Riscos Laborals de l'Hospital Santa Creu i Sant Pau, explica que cal apujar un esglaó el nivell de protecció en determinades situacions: 

"Han fet ja restriccions d'activitat, saben ja que augmentar més la ventilació ho tenen complicat, i el que han fet és apujar un esglaó el control."

I és que el problema és que les mascaretes de tela casolanes no tenen homologació i, per tant, no se sap quin és el nivell d'eficàcia. I tot plegat, amb la incògnita de l'impacte de la variant britànica del virus.

Júlia Vergara-Alert, viròloga i investigadora del grup de coronavirus IRTA-CReSA, explica que cal extremar precaucions davant noves variants que puguin ser més transmissibles: 

"Si aquestes noves variants són més transmissibles, com sembla ser, i pot significar que una persona infectada, quan exhala, exhala un nombre més gran de partícules, això podria implicar que unes mascaretes siguin més eficaces que unes altres."

Rafael Padrós explica que una mascareta amb doble o triple capa poden tenir, segons estudis, una eficàcia de filtració al voltant del 90%, però puntualitza que "el problema és que no les podem homologar perquè no les podem seguir i saber com les tracta cada usuari".

La mascareta és imprescindible, i si pot ser, ben posada, però en cap cas suficient. Cal continuar mantenint la distància de seguretat i rentar-se les mans sovint.

També hi ha altres implicacions en la tria d'un tipus o un altre de mascareta. La primera, econòmica. Una mascareta FFP2 pot costar entre 2 i 4 euros i una de quirúrgica, al voltant dels 40 cèntims. Però com que no es poden reutilitzar i la seva durada és limitada, només fa falta multiplicar.

La segona implicació és mediambiental i la quantitat de residus que generen les mascaretes d'un sol ús.