Cal fer rentadores a mitjanit? La factura de la llum depèn més del mercat que de tu
La factura elèctrica del juny serà més cara, però les causes cal buscar-les en la pujada de l'electricitat als mercats majoristes, més que no pas en el consum dels usuaris
Cal fer rentadores a mitjanit? La factura de la llum depèn més del mercat que de tu
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Cal fer rentadores a mitjanit? La factura de la llum depèn més del mercat que de tu

La factura elèctrica del juny serà més cara, però les causes cal buscar-les en la pujada de l'electricitat als mercats majoristes, més que no pas en el consum dels usuaris

Esther OrtegaActualitzat
TEMA:
Economia de butxaca

La nova tarifa elèctrica ha coincidit en el temps amb uns preus de l'electricitat que fan preveure que tindrem una de les factures més cares mai vistes en un mes de juny. I això, malgrat els esforços de molts consumidors, que estan intentant esquivar les hores punta i consumir, per exemple, a partir de les 12 de la nit, la franja més barata.

Un efecte que ja s'està notant, segons explica el director de la comercialitzadora Próxima Energía, Jorge Morales: "La setmana passada ja vam mesurar l'equivalent a 800.000 rentavaixelles engegats alhora a les 12 de la nit. No sabem encara què és, però clarament això té un incentiu".

Ara bé, no pensem que aquestes noves tarifes ens faran canviar gaire els hàbits per estalviar, principalment perquè, de mitjana, gairebé la meitat del consum ja el fem en hores vall i només un 25% el fem en hores punta.

De fet, aquesta reforma no està no pensada per modificar el consum actual, sinó per ordenar el nou consum que s'ha de sumar a la xarxa els pròxims anys. I el més imminent és el cotxe elèctric, tal com avança Morales:

"Si nosaltres el que fem és concentrar el consum dels cotxes elèctrics, és veritat que avui no hi ha problema. Estem al voltant de 100.000 unitats, però està previst que el 2030 n'hi hagi cinc milions. Si deixem que la gent consumeixi quan vulgui i que la gent quan arribi a casa a les sis de la tarda connecti el cotxe elèctric, demà passat veurem com, en lloc de 7.000 milions d'euros anuals que paguem avui per la xarxa, n'haurem de pagar 15.000 o 20.000, perquè haurem de sobredimensionar les xarxes només per a aquest moment. I en això hi ha un incentiu claríssim a ubicar aquests nous consums."

 

Un cotxe elèctrica, en un punt de recàrrega
Un cotxe elèctric, en un punt de recàrrega (ACN / Estefania Escolà)

 

Malgrat que part de la reforma està pensada en clau de futur, el que tothom es preguntava aquests dies era: si no canvio res, si continuo com fins ara, em pujarà molt la factura? Doncs estem parlant d'un o dos euros al mes.

"Per a la majoria de gent, l'impacte econòmic d'aquest canvi d'estructura de peatges és inferior a un euro al mes, al voltant de deu o quinze euros l'any. Hi ha gent que se'ls estalviarà i gent que els haurà de pagar. Hi ha gent que se'ls estalvia sense haver de fer res i hi ha gent que, si no canvia d'hàbits, els pagarà", segons els càlculs del responsable de comercialització de Som Energia, Eduard Quintana, després d'analitzar el perfil dels prop de 100.000 clients.

Ara bé, els que s'esforcin per estalviar-se aquests euros, toparan amb la pujada de l'electricitat als mercats majoristes, on es manté per sobre dels 80 euros el megawatt hora. Per això, Morales és taxatiu: "Que ningú esperi estalviar en la factura de juny perquè no serà així. Com a molt, el que podrà fer és contenir la pujada, en el millor dels casos".

I és que si pràcticament durant tot el maig els preus a Espanya eren semblants als dels seus veïns europeus, més elevats del que és habitual, a finals de mes i principis de juny s'han enfilat per sobre de la mitjana europea. I tot això ha coincidit amb l'anunci de la vicepresidenta i ministra de Transició Energètica, Teresa Ribera, d'impulsar una reforma del sistema que ha d'eliminar els anomenats "beneficis caiguts del cel".

 

 

 

La justificació oficial d'aquesta escalada és que el gas i el CO2 estan pels núvols. Tot i que és cert, es barreja amb la desconfiança que aixeca el sistema entre les associacions de consumidors. Una pujada de preus que fins i tot ha alertat el mateix govern espanyol, que ja ha demanat a la CNMC que estudiï a fons el que està passant als mercats per descartar qualsevol possible irregularitat.

Morales considera que, "en realitat, el problema el tenim en un mercat que és hipersensible a aquests preus i que, a més, és un oligopoli, que dista molt d'estar en competència perfecta, i que cada vegada que hi ha alguna cosa, com hem vist ara que el govern aprova una mesura, el que fa és anar directament en contra del benefici de les elèctriques del país. Sempre hi ha sospites, sempre, perquè sempre hi ha dubtes de manipulació, però, és clar, això és buscar una agulla en un paller".

 

Amb la nova factura elèctrica, molts consumidors estan fent anar el rentaplats a partir de la mitjanit
Amb la nova factura elèctrica, molts consumidors estan fent anar el rentaplats a partir de la mitjanit

 

La darrera vegada que una d'aquestes investigacions va acabar amb sanció va ser després d'un altre episodi de preus disparats el 2013. Llavors, el regulador va determinar que Iberdrola havia manipulat el preu de les ofertes d'algunes de les seves centrals hidràuliques, i el conflicte encara està als tribunals. Sigui com sigui, el cert és que episodis com aquests tornen a posar sobre la taula el debat sobre una reforma de l'actual sistema elèctric, una demanda de les comercialitzadores petites.

L'actual sistema marginalista, el mateix per a tot Europa, funciona de tal manera que la central més cara és la que determina el preu final que rebran totes, independentment que la resta d'energies hagin ofertat a preus més baixos. Habitualment, les centrals que tanquen preu són les de cicle combinat que utilitzen gas i paguen uns drets d'emissió de CO2. Si, com ara, gas i CO2 cotitzen a preus mai vistos, això s'acaba traslladant directament a la factura final.

 

Ara bé, a altres països han intentat posar fre a tot això. "Per exemple, a França, el 80% de la generació no cobra aquest preu majorista" perquè, tal com diu Morales, les centrals nuclears tenen un preu fix: "El 80% de la producció que hi ha a França són nuclears, cobren un preu fix; a Espanya, no. Llavors què passa? Que al consumidor francès, encara que hi hagi un Filomena o un preu del gas pels núvols, no l'afecta a la factura tant com aquí".

Algunes comercialitzadores petites apunten també que "potser no totes les tecnologies haurien d'estar jugant amb les mateixes normes, potser les renovables haurien de tenir un marc regulador i la tranquil·litat que això no canviés. I les tecnologies que depenen dels combustibles fòssils, un altre marc regulador, de manera que, si puja el preu del petroli, no afecti tota la societat en el seu consum", assenyala Quintana.

De fet, la reforma anunciada la setmana passada pel govern espanyol apunta en aquesta direcció, però en el millor dels casos no estarà en vigor fins l'any que ve.

 

 

 

ARXIVAT A:
ConsumEnergiaEconomia de butxaca

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut