Roemer, expert en canvi climàtic: "Cal afrontar-lo per ajudar la gent, no els negocis"

Un dels màxims experts en economia i canvi climàtic, afirma que és possible reduir les emissions, ajudar en l'economia i combatre les desigualtats
Roemer, expert en canvi climàtic: "Cal afrontar-lo per ajudar la gent, no els negocis"

Roemer, expert en canvi climàtic: "Cal afrontar-lo per ajudar la gent, no els negocis"

Un dels màxims experts en economia i canvi climàtic, afirma que és possible reduir les emissions, ajudar en l'economia i combatre les desigualtats
Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Ciència
Danys desprès d'inundacions a l'illa de Trinidad (Rajiv Jalim-Flickr)

Danys desprès d'inundacions a l'illa de Trinidad (Rajiv Jalim-Flickr)

És possible reduir les emissions que provoquen el canvi climàtic, que l'economia segueixi creixent, aconseguir més benestar i reduir les diferències entre rics i pobres. Aquesta quadratura del cercle que sembla una carta als Reis impossible és una cosa factible. Ho diu John Roemer, matemàtic de formació i des de l'any 2000 professor de Ciències Polítiques i Economia a la Universitat Yale, a Connecticut.

Roemer va impartir una conferència Barcelona, convidat per la Fundació Catalunya Europa i el BBVA, en el marc del projecte RE-CITY.

Creu que el canvi climàtic és el problema més greu per al conjunt de la humanitat. I per fer-hi front calen mesures urgents i de tots els països. Sense col·laboració internacional no ho veu possible i per això afirma que el fet més negatiu dels dos darrers anys ha estat "la presidència de Donald Trump". Estats Units és el segon emissor de CO2, després de Xina. I per això no dubta a l'hora de dir la mesura més urgent:

"Ara mateix, el principal problema polític és substituir Trump com a president dels Estats Units".

Hi ha, reconeix, altres dirigents mundials que també ignoren el canvi climàtic: Bolsonaro al Brasil, Duterte a les Filipines, el govern conservador d'Austràlia. I així és difícil reduir les emissions i evitar els seus variats efectes: tempestes, huracans, sequeres, inundacions...

 


John Roemer, professor de la Universitat Yale


Pressionar els polítics

Una de les claus és que molta gent a molts països es convenci de la importància del problema i això forci els polítics a canviar d'opinió per conservar el poder. Malauradament, comenta que "molts polítics, a molts països, es concentren en objectius a curt termini i sacrifiquen el futur de la humanitat per construir les seves carreres".

Una crítica recurrent sobre les mesures per reduir emissions és que perjudiquen l'economia. Però per Roemer això no importa: "Que sigui bo per als negocis no és el tema principal. La primera qüestió és que sigui bo per a la gent. Però els negocis guanyen diners produint béns per a la gent".

I produir béns per a la gent continuarà sent necessari. Per això, Roemer creu que és factible assolir-ho tot:

"És possible continuar millorant el benestar de la humanitat i resoldre el problema del canvi climàtic i al mateix temps que les empreses segueixin tenint beneficis."

No totes les indústries seguiran guanyant diners, reconeix. Les del sector dels combustibles fòssils hauran de canviar. Però els negocis s'adapten i la principal qüestió és el benestar de la humanitat.

El model informàtic desenvolupat per Roemer assenyala que és possible, amb les tecnologies existents actualment, reduir les emissions més d'un 10% per als 2035. I que el 2060 s'hagin reduït a la tercera part de les que es produeixen ara.

 

Un creixement mal repartit

Recorda que els últims anys els països del nord, en conjunt, han crescut a un ritme d'un 1% anual i els del sud un 2,5%. Això significa que en uns 75 anys es produirà la convergència entre tots dos. La Xina, l'Índia i els Estats Units tindran el mateix nivell de riquesa per càpita. Per tant, es pot beneficiar el medi ambient i l'economia i combatre les desigualtats.

Aquest és el gran problema intern dels països desenvolupats, afirma. Recorda que en els darrers 40 anys l'economia dels Estats Units ha crescut un 61%. Però a la major part de la població li ha correspost menys d'un 1% d'aquest creixement. Explica que el 99% va anar a parar al 30% de la població. I si es prenen només el 10% més ric, aquest s'emporta el 68% del creixement.

Per això creu que un creixement de l'1% anual és suficient als països desenvolupats si s'aconsegueix un repartiment més just. Les desigualtats no són culpa del canvi climàtic, sinó de fets econòmics com la deslocalització. Però en destaca sobretot un: els sindicats són més febles i la classe treballadora no ha pogut lluitar per una part més gran del pastís.

Formar els treballadors

I els llocs de treball? El sector de l'automòbil es queixa sovint que les mesures per anar reduint i acabar prohibint els motors de combustió faran perdre ocupació. Roemer pensa que hi ha alternatives:

"Cal formar els treballadors perquè puguin trobar feina en altres sectors i així no es perdran llocs de treball".

Això, naturalment, requereix inversions en educació i en tecnologia.

També explica que quan es prenen certes mesures cal compensar els sectors perjudicats. Posa com exemple les protestes dels Armilles Grogues a França. Creu que posar un impost tecnològic a la gasolina és necessari. Però el president francès Emmanuel Macron hauria d'haver pensat que això causa perjudicis a molta gent. Per això, hauria d'haver dit que els ingressos anirien a parar als sectors que pateixen més aquest augment de preu.

Mesures a Califòrnia, malgrat Trump

I acaba recordant que malgrat Trump, hi ha molts estats que prenen mesures per mitigar el canvi climàtic introduint mesures per reduir emissions. Posa com exemple Califòrnia. Diu que estats que representen més del 40% de la població nord-americana apliquen mesures com aquestes. En el canvi climàtic, doncs, vora la meitat del país va en direcció contrària a la del president.

ARXIVAT A:
Ciència Canvi climàtic Trump