Cadena solidària entre sensesostre i l'exdibuixant de Bruguera gràcies a 10.000 euros

Un donant anònim ingressa 10.000 euros per ajudar Enric Pons, colorista jubilat de l'editorial Bruguera. Ell en dona la meitat als okupes de la Casa de Cadis i aquests els repartiran entre sensesostre
Cadena solidària entre sensesostre i l'exdibuixant de Bruguera gràcies a 10.000 euros
Barcelona

Cadena solidària entre sensesostre i l'exdibuixant de Bruguera gràcies a 10.000 euros

Un donant anònim ingressa 10.000 euros per ajudar Enric Pons, colorista jubilat de l'editorial Bruguera. Ell en dona la meitat als okupes de la Casa de Cadis i aquests els repartiran entre sensesostre
Redacció Actualitzat
L'excolorista de l'editorial Bruguera Enric Pons ha rebut una donació anònima de 10.000 euros

L'excolorista de l'editorial Bruguera Enric Pons ha rebut una donació anònima de 10.000 euros

Enric Pons té 85 anys i amb prou feines podia pagar el lloguer dels baixos on viu (530 euros, gairebé la totalitat de la seva pensió de 600 euros). Fa uns dies vam explicar la història d'aquest excolorista de l'editorial Bruguera que aconseguia tirar endavant gràcies a l'ajuda dels seus veïns, els okupes de l'antiga Casa Regional de Cadis de Barcelona, al carrer Sardenya.

Ara, la vida de l'Enric ha fet un tomb. Després de fer pública la seva situació ha rebut des de Madrid una donació anònima de 10.000 euros. Uns diners que li permetran encarar el futur amb una mica més d'optimisme.

Però l'Enric no ha oblidat els qui els últims temps han estat al seu costat i l'han ajudat a donar veu a la seva situació propera a la indigència. Per agrair als okupes de la Casa de Cadis el seu suport, i sobretot la seva companyia, ha decidit donar-los la meitat dels diners que ha rebut d'un benefactor anònim.

Cadena de solidaritat

I la cadena de solidaritat no s'atura. Els okupes de la Casa de Cadis pensen que encara hi ha gent en pitjor situació que ells: els que ni tan sols tenen un sostre per aixoplugar-se.

Per aquesta raó pensen repartir els 5.000 euros donats per l'Enric entre el centenar de persones en llista d'espera per aconseguir un llit a la Casa de Cadis. Uns diners que els permetra passar les nits més fredes de l'hivern en algun alberg de la ciutat.

 


La vintena de persones sense sostre que ocupen l'antiga Casa Regional de Cadis de Barcelona, després de pactar que no se'ls desallotgés, ara lluiten per convertir el local en un alberg social. Negocien amb l'Ajuntament de Cadis, propietari del local, que els hi deixi quedar a canvi de pagar un lloguer social. L'Ajuntament andalús sembla disposat a negociar un acord amb els okupes.

"Sempre seré una sensesostre"

Al local, hi viuen persones com la Sara, una perruquera de Badalona que va perdre la perruqueria i la casa arran de la crisi. De sobte, es va trobar sola i al carrer. Fins que va entrar a la Casa de Cadis. Hi va arribar amb la seva gossa, la Lola, que avui és l'alegria del local.

 

Per la Sara, hi ha moltes persones que, com ella, s'han vist obligades a ocupar vivendes perquè, de cop, s'han quedat sense res.

"Una persona sense sostre, avui dia, ja no és un pollós, un alcohòlic o un marginal. Una persona sense sostre avui ja soc jo. Jo ja no seré el que era; jo ja seré sempre una sensesostre, encara que tingui sostre."

"Jo, aquí, he trobat una família, he pogut estar tranquil·la, m'han posat tres plats a taula, com a les persones, he pogut pensar."

 

La Casa de Cadis era una casa regional que va tancar ara fa 14 anys. El local encara conserva la barra i els fanals. A la paret encara llueix el vers de Manuel Machado: "Cádiz, salada claridad".

 

Quan un grup de sensesostre van ocupar el local, els veïns van mostrar el seu recel. Però, amb el pas del temps, molts han vist la tasca que es fa al local. Com explica l'activista Lagarder Daciu, un altre dels okupes de la Casa de Cadis, han vist que darrere de l'ocupació hi ha uns valors.

"Els veïns han anat canviant la percepció. S'han dit: 'Aquests veïns tenen valors, aquests okupes ho tenen molt clar.'"

En un futur proper, altres veïns poden viure una situació semblant a la del dibuixant Enric Pons. Expliquen el cas d'una veïna del bloc del davant que vivia en un pis de renda antiga pel qual pagava un lloguer de 80 euros mensuals. Ara n'hi volen cobrar 800, un preu a què no pot fer front. Ella ja s'ha interessat per poder entrar a la Casa de Cadis com a okupa.

 

Ara hi viuen 25 persones i hi ha una llista d'espera propera al centenar. Es distribueixen en dos espais: a l'antic teatret, al primer pis, hi ha l'habitació de les dones. Al saló, la dels homes.

Un dels okupes és un jove de vint anys que en feia cinc que vivia al carrer, on diu que només s'aprenen coses dolentes.

"Jo he estat al carrer, dormint en terrats, en parcs; on podia, bàsicament. Quan estàs al carrer, només aprens coses dolentes: robar, beure alcohol; és l'únic que pots fer."

 

De la cuina, molts dies, se n'encarrega el Josep. Ha fet de cuiner 21 anys. Però va tenir una depressió, va deixar la feina i va acabar dormint en un caixer. Explica que viure al carrer l'ha fet sentir molt vulnerable.

"En sentir-te tan vulnerable al carrer, tens la por de dir: 'Seré capaç de refer la meva vida? Seré capaç de poder tornar a portar una vida normal?' I potser això és el que més em costa."

En Josep, en Lagarder, la Sara i també la gossa Lola han trobat a la Casa de Cadis no només un sostre per passar l'hivern, també l'escalf d'una família i la seguretat d'una llar.

VÍDEOS RELACIONATS