Cada cop hi ha més fumadors joves: així els capten les tabaqueres
Els anomenats influencers i les noves plataformes són algunes de les vies que s'utilitzen: la legislació que regula la publicitat en aquests entorns no està prou desenvolupada a molts països
Malgrat totes les campanyes, el 2019 encara hi havia, a tot el món, 1.100 milions de fumadors habituals i aquell any el tabac va causar 7,7 milions de morts. L'augment del tabaquisme entre els joves, més vulnerables a l'addicció i objectiu de campanyes innovadores de les tabaqueres, són una de les preocupacions principals dels experts.
Les dades sobre els joves han aparegut en un estudi publicat a la revista The Lancet Public Health. I les dades generals, per països, sobre l'evolució del tabaquisme i de la mortalitat que hi va lligada s'han publicat a la revista The Lancet.
Els estudis es van publicar divendres, tres dies abans de la celebració, aquest dilluns, del Dia Mundial Sense Tabac, instituït el 1987.
De fet, des del 1990 la prevalença del tabaquisme s'ha reduït un 27,5% en homes i un 37,7% en dones. Però amb l'augment de la població, el nombre total de fumadors ha augmentat. I en total van consumir, considerant els diversos productes que contenen tabac, l'equivalent a 7,41 bilions de cigarrets.
A més dels 7,7 milions de morts, s'atribueixen al tabac la pèrdua de 200 milions d'anys de vida per mala salut, discapacitat o mort prematura. També va ser la principal causa de mort entre els homes un 20% de totes les defuncions s'atribuïen al tabac.
155 milions de fumadors d'entre 15 i 24 anys
L'addició dels joves causa especial preocupació. Segons l'article aparegut a The Lancet Public Health, el 2019 hi havia uns 155 milions de fumadors d'entre 15 i 24 anys. Ho són el 20,1% dels homes joves i el 5,0% de les dones joves.
Segons l'estudi, el 82,6% dels fumadors de totes les edats es van iniciar entre els 14 i els 25 anys i el 18,5% van adquirir l'hàbit als 15 anys.
Això subratlla la necessitat d'incidir en aquesta edat crítica en què molts joves passen de tastar el tabac a convertir-se en fumadors habituals, com explica l'autora principal de l'estudi, Emmanuela Gakidou, de la Universitat de Washington a Seattle:
"L'alta prevalença persistent del tabaquisme entre els joves a molts països, juntament amb l'expansió de nous productes de tabac i de nicotina, subratllen la necessitat urgent de doblar el control. Si una persona no es converteix en fumador regular als 25 anys, és molt improbable que esdevingui fumador. Això presenta una finestra d'oportunitat que pot evitar que la gent jove comenci a fumar i per millorar la seva salut per a la resta de les seves vides".
A l'estudi s'assenyala que considerant les proves de comportaments i biològiques sobre l'addicció a la nicotina, i el sentiment de culpabilitat entre la majoria de fumadors adults documentat, "aquests descobriments refuten les afirmacions de la indústria tabaquera que fumar és una elecció informada":
"Per protegir els joves susceptibles d'una addicció a la nicotina de per vida, governs i societats han d'intensificar els seus esforços en la prevenció i adoptar, implementar i endurir de forma immediata polítiques de control del tabac i intervencions que tinguin com a objectiu prevenir la iniciació del tabaquisme entre els joves".
Noves formes de publicitat
Però la indústria del tabac ha trobat noves formes de promoure l'hàbit de fumar entre els joves. Com s'assenyalava fa un any a la web de l'OMS, aquest sector ha utilitzat els anomenats influencers i les noves plataformes perquè una audiència jove descobreixi el tabac.
També s'ha intentat fer veure que fumar és "cool" (guai), aprofitant la popularitat dels influencers i construint la imatge d'un nou estil de vida. I aprofitant que la legislació que regula aquesta publicitat no està prou desenvolupada a molts països.
Fins i tot, segons l'OMS, ha intentat promoure una idea d'un futur més saludable quan, en realitat, "estava enganxant els joves en productes molt addictius i perjudicials, situant els beneficis per damunt de la salut".
D'altra banda, la indústria, sempre segons l'OMS, explota el fet que no s'ha establert de forma prou clara els danys directes de nous productes, que a la majoria de països no estan regulats. Així eludeixen les prohibicions i promocionen aquests productes en entorns lliures de fum.
Per això, els experts demanen que es regulin aquests productes.
L'atracció dels joves també es treballa amb noves aromes i gustos, productes anomenats light i dissenys atractius dels paquets, fins i tot amb imatges relacionades amb personatges infantils.
Només als Estats Units, la indústria del tabac va gastar en un any 8.200 milions de dòlars en publicitat i promocions. I segons els CDC (Centres de Control i Prevenció de Malalties), bona part d'aquestes despeses estaven adreçades a aconseguir que els joves comencessin a fumar.
Un element per revertir aquest augment de joves fumadors podria ser aprofitar que aquest públic és molt sensible a l'augment de preu dels productes. Com ja explicava el 2003 Alexander Ding, de la Universitat de Califòrnia, al Yale Journal of Biology and Medicine, un 10% d'increment en el preu podria significar una reducció del 14% en el consum de tabac entre els joves. Els adults fumadors són molt menys sensibles a aquest aspecte.
Per això, concloïa que els impostos són un mitjà efectiu en medicina preventiva per dissuadir del consum de tabac entre els joves.
Però de moment, malgrat tots els esforços i campanyes, la indústria del tabac es manté forta, com comenten en un article publicat també a The Lancet Alan Blum i Ransome Eke, de la Universitat d'Alabama.
Per ells, el control del tabac "està atrapat en recerca descriptiva, que genera dades per donar suport a polítiques adreçades a reduir el tabaquisme, però malgrat això la indústria "sobreviu i creix".
El comentari es titula, de forma significativa, "Control del tabac: tot recerca, cap acció" i afirmen que la indústria s'adapta:
"Com un virus mutant, s'adapta als intents legislatius i regulatoris de dificultar la venda, la promoció i l'ús dels seus productes".
Pels autors, els impostos al tabac podrien ser molt més alts, però els governs tenen certes raons econòmiques per no fer-ho:
"Els impostos als cigarrets podrien ser prou elevats per aixafar la indústria del tabac, però cap govern va tan lluny. Depenen d'aquests ingressos per reduir el dèficit i per altres coses que no són doblegar la corba del consum de tabac. La indústria del tabac es manté com el principal obstacle al control".
En aquest sentit, destaca l'existència d'indústries tabaqueres propietat d'estats, sobretot el monopoli en el mercat mundial més gran, la Xina, i les potents empreses tabaqueres de països com els Estats Units, el Regne Unit, el Japó, Corea, Suïssa i Suècia, entre d'altres. Per això demana oblidar-se de la legislació:
"Qualsevol esperança per acabar amb la pandèmia del tabac reposa en el compromís de tots els professionals de la salut per dur a terme, com a principal prioritat, la prevenció i l'abandonament del tabaquisme i la prevenció de les recaigudes".
Beneficis i costos
Sens dubte, els impostos al tabac signifiquen uns ingressos importants per a molts governs, però diversos càlculs mostren que els beneficis de la reducció de fumadors els superen àmpliament.
Així, a la web de la campanya per infants lliures de tabac, s'explica que el cost total del tabaquisme, inclosa la pèrdua de productivitat dels fumadors, és de 1,4 bilions de dòlars anuals, aproximadament l'1,8% del PIB mundial, i que aquesta quantitat va augmentant en els països en desenvolupament.
I també cita un càlcul segons el qual al Regne Unit una disminució del percentatge de fumadors de només l'1% significaria uns beneficis nets de 25.000 milions de lliures en deu anys, tenint en compte l'estalvi en sanitat i l'augment de productivitat.
En un estudi publicat l'any 2009 a Gaceta Sanitaria, investigadors de l'Agència de Salut Pública de Barcelona analitzaven l'eficiència d'un programa de prevenció del tabaquisme a les escoles de la ciutat. Com a costos van considerar el disseny i l'execució del programa i els beneficis eren l'estalvi en costos sanitaris i les pèrdues associades de productivitat.
Els resultats indicaven que amb una efectivitat de l'1%, el programa aconseguiria un benefici anual de 1.558.311,46 euros. Per fumador, s'estalviarien 1.997,57 euros en despeses sanitàries directes i els beneficis indirectes serien 21.260,80 euros. El benefici seria 22,74% superior al cost.
De solucions definitives per assolir aquests beneficis no n'hi ha, però Blum i Eke acaben el seu article amb aquesta proposta per anar més enllà de la recerca:
"Les fundacions filantròpiques farien bé donant suport als professionals sanitaris i desplaçant els seus ajuts per a la recerca a campanyes mediàtiques contundents i pagades per acusar les empreses tabaqueres, desfer els seus mites (per exemple, que els filtres fan fumar més segur) i subvertir les vendes de cigarrets amb sàtires de les marques".
