Cada català aporta a l'Estat 984 euros més dels que rep, segons Hisenda

El ministeri afirma que el dèficit fiscal de Catalunya s'ha reduït 1.000 milions en un any
Cada català aporta a l'Estat 984 euros més dels que rep, segons Hisenda
Madrid

Cada català aporta a l'Estat 984 euros més dels que rep, segons Hisenda

El ministeri afirma que el dèficit fiscal de Catalunya s'ha reduït 1.000 milions en un any
Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

El ministeri d'Hisenda ha publicat aquest dimarts el seu informe sobre les balances fiscals, rebatejades per l'executiu del PP com a comptes públics territorialitzats, definitius per encarar el debat sobre el model de finançament. 

Catalunya ha tornat a ser una de les quatre comunitats que aporta més del que rep. El 2012, va aportar 7.439 milions d'euros més dels que va rebre de l'Estat, un 3,75% del PIB. Això vol dir que cada català va donar a l'Estat 984 euros que no li van ser retornats amb serveis o inversions al territori. 

Però els números, fets amb la metodologia de l'economista Àngel de la Fuente, diuen que Catalunya va reduir el seu dèficit fiscal amb l'Estat el 2012. El ministeri dirigit per Montoro apunta que el dèficit fiscal català es va reduir 1.000 milions respecte al 2011.  

Segons el càlcul d'Hisenda, Catalunya té un saldo negatiu, però la comunitat que més va aportar en relació amb el que va rebre va ser Madrid. Concretament, el saldo negatiu va ser de més de 19.000 milions d'euros. Catalunya quedaria en segon lloc, seguida pel País Valencià, amb 1.453 milions, i les Illes, amb 1.330 milions.

La resta de comunitats van ser receptores netes, és a dir, van ingressar més diners del que van aportar. Les més beneficiades van ser Extremadura, amb 8.531 milions d'euros; Galícia, amb 3.946 milions; Canàries, amb 3.749 milions, i Castellà i Lleó, amb 2.933 milions. 

Pel que fa a les comunitats forals, com el País Basc, també reben més del que aporten. I aquesta és potser la principal denúncia d'aquest estudi: el finançament per càpita de les comunitats forals és aproximadament el doble que el de les de règim comú. Al País Basc, per exemple, puja fins als 3.863 euros, molt més que Extremadura, tot i ser més pobra. I molt més lluny encara de Catalunya, amb 2.151 euros, Madrid o el País València, la comunitat més mal finançada tot i situar-se al vagó de cua pel que fa a la capacitat de generar ingressos.

Posar en ordre totes aquestes distorsions no serà fàcil. El conseller Mas-Colell vol fer pinya amb la Comunitat de Madrid, però les autonomies que més reben no estan disposades a cedir.

Fins ara les discrepàncies s'havien resolt a cop de taló, amb l'Estat posant més diners sobre la taula per mirar d'acontentar tothom. Però segons ha insistit Montoro, a la propera negociació això ja no serà així. La crisi ha acabat de cop amb el miracle dels pans i els peixos.

VÍDEOS RELACIONATS