Caçadors d'icebergs per trobar "l'aigua més pura": un negoci nascut de la crisi climàtica
Els blocs de gel que es desprenen de Groenlàndia i viatgen fins al Canadà són explotats per comercialitzar aigua i per a visites turístiques
Per alguns, la crisi climàtica més que una gran amenaça sembla una oportunitat de fer bons negocis. És el cas d'una nova professió: caçadors d'icebergs.
La captura d'aquests grans blocs té com objectiu envasar-ne l'aigua a mesura que es fonen i vendre-la com un líquid de gran puresa. I de gran preu.
No es tracta d'una activitat totalment nova, perquè es porta a terme al Canadà des de fa uns anys. Però l'augment de temperatura provoca el despreniment de més blocs de gel i més grans i això proporciona més matèria primera a aquests caçadors.
L'operació consisteix a buscar un gran bloc de gel i disparar perquè en salti un bon tros -alguns superen la tona de pes. Aleshores se'ls enganxa amb arpons i se'ls arrossega fins a coberta, on es colpegen per trencar-los i encabir-los en uns dipòsits de mil litres. En pocs dies, el gel es fon i els caçadors ja tenen l'aigua.
I com que és una aigua molt pura, el preu és elevat. Una ampolla pot costar vora 11 euros. La propaganda d'algunes marques assenyala que el gel es va formar fa uns 12.000 anys, amb aigua lliure de contaminació. A part de milionaris que vulguin impressionar, l'aigua també es fa servir en l'elaboració de vodka, cervesa i cosmètica.
Veure i fotografiar icebergs
Però l'aigua envasada no és l'única activitat econòmica afavorida per l'augment d'icebergs. Els vents i els corrents fan que aquests immensos blocs de gel despresos a Groenlàndia recorrin milers de quilòmetres i arribin a les costes de Terranova i Labrador, al Canadà. I allà s'han convertit en una atracció turística.
Aquests immensos glaçons, de desenes de metres d'altura i unes quantes tones de pes posen en risc la navegació. Però als habitants de les petites poblacions de la costa els ha servit per tenir un revifada econòmica. L'última temporada va haver-hi mig milió de turistes, tants com habitants tenen totes dues províncies juntes. I van gastar 570 milions de dòlars canadencs -vora 400 milions d'euros.
Als turistes els impressiona l'espectacle i poder observar com els icebergs es fonen. Però potser veure els blocs en aigües menys fredes que a l'Àrtic també els fa prendre consciència, si fem cas del que comenta Laurent Lucazeau, un turista francès de 34 anys:
"Hi ha alguna cosa de misteriós i impressionant en això, però sabent també que els icebergs no haurien d'estar aquí també preocupa, fa una mica de por".
La regió tenia fa anys una economia potent basada en la pesca del bacallà i tota la indústria que l'envolta. Però a finals del segle passat, la sobrepesca va conduir al col·lapse. Ara, l'escalfament global sembla oferir un nou impuls. Així ho veu Devon Chaulk, un home de 28 anys que treballa en una botiga de records a Elliston, un poble de 300 habitants:
"No hi ha gaires coses en aquestes petites poblacions portuàries per mantenir la gent i per això el turisme representa gran part de la nostra economia".
Fins a quan? Aquí no hi ha perill de sobrepesca. I, malauradament, el nombre d'icebergs anirà creixent. Però juntament amb la part vistosa que atreu turistes es podria aprofitar per explicar què representa el que està passant a l'Àrtic.
El procés que permet fer fotografies d'icebergs a Terranova i beure's glops d'aigua mil·lenària també està provocant una crisi climàtica sense precedents. I com amb els icebergs, la part visible és una fracció molt petita del conjunt.
