El duet CaboSanRoque, amb Laia Torrents i Roger Aixut, en la imatge promocional de 'Dimonis', que presenten al Temporada Alta 2019 .
El duet CaboSanRoque, amb Laia Torrents i Roger Aixut, en la imatge promocional de 'Dimonis', que presenten al Temporada Alta 2019 .

Cabosanroque interpreta en clau sonora i actual les sessions d'exorcisme de Jacint Verdaguer

Actualitzat

ACN Barcelona.-Cabosanroque interpreta en la seva nova instal·lació sonora els apunts que el poeta Jacint Verdaguer va prendre en diverses sessions d'exorcisme. 'Dimonis', que es presenta al festival Temporada Alta a partir de dimecres, recrea la planta del pis barceloní on Verdaguer va fer aquestes sessions, entre 1890 i 1893, tot fent una traducció estètica de les "possessions" del dimoni i convidant el públic a passejar-s'hi i modificar la dramatúrgia amb el seu pas. Cabosanroque reivindica l'actualitat dels textos de Verdaguer "rellegits" avui i agafa aquella experiència per la vessant menys fervorosa; des d'una visió "antropològica" de les possessions, com a forma de crítica social, remarca Laia Torrents a l'ACN.

El duet cabosanroque s'ha fixat en una de les vivències més particulars del poeta Jacint Verdaguer: els exorcismes en els quals va participar entre el 1890 i el 1893, en un pis de Barcelona. El conjunt format per Laia Torrents i Roger Aixut ha recreat a 'Dimonis' la casa d'oració on es practicaven aquests rituals. Un espai, amb la participació enregistrada de Niño de Elche, Rocío Molina i Enric Casasses, on el públic es podrà passejar lliurement i modificar la dramatúrgia sonora.El grup ha partit del llibre amb les transcripcions dels apunts de Verdaguer, que no s'havien publicat en vida seva, i que va publicar el també poeta Enric Casasses. "Els textos rellegits són molt actuals. Criticava la societat del moment, les desigualtats de la revolució industrial, etc", diu Laia Torrents. D'altra banda, el grup també ha tingut en consideració que els exorcismes són dels pocs, sinó l'únic, acte religiós en què "la divinitat manté un diàleg amb l'home". Cabosanroque ha apartat el misticisme i les truculències que sovint acompanyen aquesta pràctica religiosa (i que a l'època de Verdaguer convivia amb l'auge de l'espiritisme, remarca l'artista) i posa l'accent en com les "possessions" que es donen en aquest ritual són "moltes vegades la forma que tenia l'individu de criticar la societat. És una visió molt antropològica i poc misticista de la possessió", reitera Torrents, citant l'antropòleg Manuel Delgado a qui han recorregut per documentar-se i la veu del qual apareix enregistrada a la instal·lació. "La gràcia d'aquests apunts és que hi ha una polifonia de veus, i al final acabes no sabent qui parla, si el dimoni, el posseït, etc. Són el punt de partida per les nostres reflexions estètiques, socials, antropològiques i fins i tot teatrals sobre la possessió", remata Torrents. La instal·lació està disposada sobre una recreació de la planta del pis de Barcelona on Jacint Verdaguer va realitzar aquelles sessions d'exorcisme. Arreu de la planta hi ha instal·lacions sonores inspirades en diferents punts de vista sobre la possessió. "La gent pot transitar segons la seva voluntat, algunes instal·lacions es modifiquen en passar-hi, d'altres no", avança. Entre les instal·lacions sonores, l'assistent hi apreciarà les veus de Casasses, Manuel Delgado i també Rocío Molina o Niño de Elche, el qual canta unes composicions creades per Cabosanroque en base a sons electromagnètics, i el resultat en vídeo es projecta al seu torn "posseït" per "paràsits" (sons) electromagnètics.

Anar al contingut