Búnquers amb material sanitari per a futures epidèmies al País Valencià, com a Finlàndia

La Generalitat Valenciana assegura que té reserves de material sanitari per 6 mesos per fer front als possibles rebrots de la pandèmia del coronavirus.

En concret són més de 100 milions de guants i 60 milions de mascaretes, a més de milions d'equips EPI de protecció sanitària, emmagatzemats a Fira València.

Segons fonts del govern valencià, cada setmana subministren uns 2 milions de mascaretes i 5 milions de guants, a més de desenes de milers d'equips EPI.

És material que ha arribat les últimes setmanes, sobretot de la Xina, primer en avió i últimament també per via marítima, molt més lenta però també més barata.

"Cal millorar la logística"

El president de la Generalitat, Ximo Puig, que ha visitat Fira València aquesta setmana, ha reclamat que hi hagi "una indústria europea potent" per evitar haver de dependre dels subministraments de fora.

Segons Puig, d'aquesta crisi cal "aprendre la lliçó que cal millorar la logística en la modernització del sistema sanitari, que sigui una logística del segle XXI".

La intenció de la Generalitat Valenciana és tenir almenys 3 magatzems permanents amb material sanitari, un per cada província, en previsió de futures epidèmies com la del coronavirus.

El model finlandès

El model a seguir pel País Valencià és l'Agència d'Abastiments d'Emergència de Finlàndia, un organisme creat per fer front a les situacions de crisi al país.

En els magatzems d'aquesta agència, que són secrets, s'hi guarden els subministraments necessaris per "la producció de bens i serveis necessaris en condicions excepcionals".

Entre aquests subministraments hi ha els sanitaris, de manera que, quan va començar la pandèmia, al principi Finlàndia no va haver de comprar res a l'estranger: ho va treure dels magatzems de l'agència.

"El pitjor escenari d'amenaça"

El contingut dels magatzems secrets de l'agència es revisa i s'actualitza periòdicament, a més d'avaluar si cal modificar-los en funció dels riscos potencials que hi hagi, tal com explica la seva pàgina web:

"La nostra economia depèn cada vegada més del funcionament de les xarxes internacionals i dels sistemes logístics. El pitjor escenari d'amenaça és una situació en què els béns o serveis importats crítics no estiguin disponibles temporalment."

És precisament el que va passar en els primers mesos de la pandèmia, en què els països es van llançar a comprar material sanitari als mercats internacionals, i la demanda va superar de llarg l'oferta.

Això va portar a compres que ara potser ja són innecessàries: Un exemple són els 200 respiradors que hi ha previst que arribin al País Valencià en les pròximes setmanes.

La supervivència de Finlàndia

L'Agència d'Abastiments d'Emergència de Finlàndia és el fruit dels esforços d'aquest país durant el segle XX per sobreviure al veïnatge de la Unió Soviètica i també de l'Alemanya nazi.

En la segona meitat del segle XX es va anar configurant l'agència, que va decidir emmagatzemar reserves de combustible, de material militar, informàtic, sanitari, etc.

També han comprat material a la Xina

Malgrat les reserves, però, Finlàndia ha hagut d'acudir també als mercats internacionals: a principis d'abril el director general de l'agència, Tomi Lounema, es feia ressò de l'arribada de 2 milions de mascaretes comprades a la Xina:

"Acaben d'aterrar a l'aeroport de Hèlsinki-Vantaa, procedents de Quangzhou, a la Xina, els primers 2 milions de mascaretes encarregades per l'Agència de Proveïments d'Emergències de Finlàndia."

Ensimmäinen Huoltovarmuuskeskuksen tilaama #Finnair'in A-350 koneellinen kirurgisia maskeja (2 milj. kpl) ja hengityksensuojaimia (230 000 kpl) Kiinan Quangzhou:sta laskeutui hetki sitten Helsinki-Vantaan kentälle. #huoltovarmuus #Huoltovarmuuskeskus @STM_uutiset @FinnairSuomi pic.twitter.com/C7GK6WA7uc

— Tomi Lounema (@TomiLounema) April 7, 2020

A més, no es van estalviar els ensurts que s'han endut altres països: les mascaretes van resultar defectuoses i amb el certificat falsificat.