Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Brussel·les

Brussel·les vol donar llibertat als estats per decidir si cultiven o no els transgènics autoritzats

La Comissió Europea ha proposat canviar les polítiques sobre els organismes genèticament modificats (OGM) per donar més llibertat als governs dels estats membres perquè decideixin si permeten o no cultivar-los al seu territori. L'executiu comunitari ha presentat una proposta perquè els governs tinguin "responsabilitat total" sobre la plantació de transgènics que la UE permeti cultivar. El projecte de Brussel·les no canvia el sistema actual d'autorització dels OGM, però un cop s'hagi aprovat el cultiu d'un producte, la CE vol deixar llibertat a cada país perquè triï si vol plantar-lo o, per contra, vetar-lo.

Actualitzat
Els estats podran decidir si es planten o no transgènics al seu territori. Ara bé, si un transgènic és legal a escala comunitària, un govern comunitari no podrà impedir-ne la importació ni la comercialització. 

Actualment, la UE només permet la sembra de dos tipus d'OGM, el blat de moro MON 810 i la patata Amflora, i només per a usos industrials i no alimentaris; d'altra banda, autoritza la venda de 17 transgènics per a aliments o pinsos, com ara varietats de remolatxa, soja, cotó i blat de moro.

Espanya és l'estat de la UE amb més superfície de transgènics, amb el 80% de les plantacions de blat de moro transgènic i una extensió que ronda les 76.000 hectàrees. En canvi, països com França, Grècia, Alemanya, Luxemburg, Àustria i Hongria han aprovat moratòries per mantenir-se lliures de transgènics. 

Des del sindicat Unió de Pagesos consideren que el traspàs de la responsabilitat als estats és negativa perquè "en el cas de l'estat espanyol, en ser el país més protransgènic d'Europa, mai, en cap cas, prohibirà un conreu transgènic", segons ha explicat Salomó Torres, coordinador del sector de ramaderia ecològica.

En canvi, alguns grups de pressió antitransgènics pensen que traslladar la responsabilitat als estats els dóna més marge. És el cas de Som lo Que Sembrem. Verònica Miró, membre de la plataforma, remarca que ara "els polítics poden dir 'no' als transgènics i no tindran l'excusa de dir que ve imposat des de la Unió Europea". 

En tot cas, el que es podrà prohibir és el cultiu, però no la comercialització. Per organitzacions protransgènics com la JARC, això suposa un perjudici que pot restar competitivitat als agricultors.

Des que el 2004 es va aixecar la moratòria contra l'aprovació de nous OGM, tots els expedients han estat autoritzats unilateralment per la CE, perquè no hi havia una majoria de països ni a favor ni en contra.

El projecte haurà l'haurà d'aprovar el Consell de Ministres de la UE i el Parlament Europeu. Alguns països ja han opinat sobre la proposta; L'estat espanyol, per exemple, no n'està satisfet perquè creu que nacionalitza les polítiques sobre els OGM, que segons diu han de ser comunitàries. Per raons justament contràries, França i altres països que apliquen vetos al cultiu s'hi han oposat, ja que exigeixen més controls.

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut