Una manifestació de riders (Europa Press/Jorge Peteiro)
Una manifestació de riders (Europa Press/Jorge Peteiro)

Brussel·les proposa regularitzar els riders: de falsos autònoms a assalariats

Abans de convertir-se en llei, però, la proposta de la Comissió Europea ha d'obtenir el vistiplau dels 27 i del Parlament Europeu

Cristina HerranzActualitzat

Quatre mesos després que a Espanya entrés en vigor l'anomenada llei rider, la Comissió Europea es prepara per regular les condicions laborals dels qui treballen per a les empreses de delivery, lliurament de menjar a domicili, i plataformes de transport. Segons l'esborrany de la directiva, més de 4 milions de persones que treballen en aquest sector es podrien reclassificar com a assalariats, independentment del que posi al seu contracte. Això vol dir que tindrien dret a un salari mínim i a prestacions legals, qüestions per les quals els sindicats ja fa anys que batallen. 

La directiva comunitària pretén que els Estats fixin en les seves legislacions l'obligació que les plataformes informin els treballadors dels algoritmes per controlar el seu rendiment i que s'asseguri que la supervisió última recau sobre una persona i no sobre una tecnologia. Un altre punt clau és que les empreses han de declarar el nombre de treballadors que tenen, el règim de cotització i amb quin nivell de protecció estan treballant.  

Després de mesos de conflictes laborals i xocs als tribunals, les autoritats europees reconeixen la situació de precarietat i vulnerabilitat amb què es troben els milers de treballadors, falsos autònoms, que diàriament recorren els carrers de les ciutats sota coordinació de plataformes digitals, exposant-se a diversos riscos per a la salut i la seguretat; i amb un accés limitat a la protecció social i prestacions. 

La mesura suposarà un fort impacte per a empreses com Uber, Cabify, Deliveroo o Bolt, que ja pressionen contra aquesta directiva. Afirmen que la normativa suposarà la pèrdua massiva de llocs de treball, i que afectarà directament la butxaca del consumidor final, amb una pujada de preus en els serveis de transport i entrega de menjar a domicili. Les plataformes avisen dels costos milionaris que suposaran aquestes mesures, que podrien superar els 4.500 milions d'euros extra anuals al sector.

Abans de convertir-se en llei, però, la proposta ha d'obtenir el vistiplau dels 27 i del Parlament Europeu. Un procés que no serà pacífic ni exempt de pressions. La llei rider a Espanya va entrar en vigor el 12 d'agost, i afecta empreses com Glovo, Just Eat, Uber Eats, Stuart o Gorilla, que donen feina a uns 15.000 repartidors. 

Justament, les empreses que es veuran afectades per la nova regulació europea han patit fortes caigudes a la borsa des de fa dies. Acumulen pèrdues d'entre el 15 i 25%. 

ARXIVAT A:
Drets laboralsComissió Europea
Anar al contingut