Brussel·les no actuarà pel tancament de webs de l'1-O per part del govern espanyol
La Comissió Europea admet que es poden tancar webs en casos excepcionals, però diu que les restriccions han de ser proporcionades
Brussel·les descarta actuar per la clausura de pàgines webs per part de l'estat espanyol els dies previs a l'1 d'octubre del 2017.
Tot i això, admet que "les mesures només podran imposar-se si són apropiades, proporcionals i necessàries dins d'una societat democràtica". La Comissió Europea no es posiciona sobre si s'aplica o no al cas dels webs del referèndum però diu que encara hi ha recorregut judicial a Espanya.
És la resposta de la Comissió Europea a la carta del govern català que va fer arribar a Brussel·les fa un any.
A la carta s'hi assegura que "recentment" un nombre "significatiu" de pàgines inicialment bloquejades ja no ho estan i n'identifiquen 32. També constata, però, que el web ref1oct.cat segueix bloquejat per ordre d'un tribunal. I afegeix:
"La legalitat d'aquest tipus d'ordres està subjecte a possibles recursos judicials d'acord amb la legislació nacional."
La carta de Brussel·les va ser enviada dijous passat, dos dies després que el conseller acudís a la Defensora del Poble Europea per denunciar els bloquejos dels webs.
Està signada pel director general de Xarxes de Comunicació, Continguts i Tecnologies de la Comissió Europea, Roberto Viola, en nom del vicepresident i comissari de Mercat Únic Digital, Andrus Ansip.
Aquesta ha estat la resposta de l'actual conseller, Jordi Puigneró:
"Des del govern de Catalunya creiem que la Comissió Europea s'ha vist obligada a moure fitxa i en certa manera obre la porta a admetre que el tancament de webs, dominis i aplicacions es va fer de manera desproporcionada per part de l'Estat."
