L'exèrcit del Brasil no ha secundat l'atac als tres poders (Reuters/Amanda Perobelli)
ANÀLISI

Brasil: L'atac dels seguidors de Bolsonaro als Tres Poders que ha reforçat la democràcia

L'exèrcit no va actuar amb contundència amb els atacants, però tampoc ha fet el cop d'estat que demanaven els bolsonaristes radicals

Actualitzat

Durant dos mesos els bolsonaristes més radicals es van negar a acceptar el resultat de les eleccions al Brasil. Bolsonaro ja feia temps que deia que hi hauria frau electoral i tothom sabia que només acceptaria el resultat si guanyava, tal com va passar amb Trump. Una part dels seus seguidors exigien un cop d'estat.

Però malgrat la tradició colpista del Brasil i de les simpaties dels militars de més edat per Bolsonaro, l'exèrcit no els va seguir, si bé és cert que en un primer moment no va actuar amb contundència amb els manifestants i, fins i tot, es van veure escenes de connivència.

"Des que el president Lula va prendre possessió estan desorientats, sense saber ben bé què fer: complir la Constitució, la legalitat, la llei i la norma, o seguir el seu biaix polític bolsonarista", assegura a a TV3 el politòleg Jorge Mizael, que afegeix que hi ha una part de l'exèrcit, "els més joves", que encara tenen una ideologia per definir i que hauran de decidir si segueixen els més grans o si es manteten dins les regles del joc.

Sigui com sigui, encara hi ha molta neteja a fer. L'exèrcit és ple de bolsonaristes, alguns d'ells radicals, i molts d'aquests militars ocupen càrrecs a l'administració, perquè els hi va col·locar Bolsonaro. El govern Lula té el desafiament fer net.
 

Bíblia, bala i bou

El país està dividit. L'expresident d'extrema dreta va obtenir gairebé el 50% dels vots de sectors amb molt de poder. Els tres pilars de Bolsonaro són la religió, l'exèrcit i els grans terratinents, que han fet fortuna gràcies a les lleis bolsonaristes que no respecten el medi ambient ni tampoc la petita pagesia.

La religió i les esglésies evangelistes tenen també molt de pes: "A més de l'agronegoci i dels militars, té el suport polític dels religiosos, els evangèlics; ells també han finançat i han donat credibilitat total a Bolsonaro", explica Mizael des de la seva oficina al centre de Brasília, des d'on assessora sindicats i empreses sobre els moviments polítics.

També juguen un paper molt important les xarxes socials. A Bolsonaro l'han començat a investigar al Suprem arran d'un vídeo que va publicar (i va esborrar després) en què parlava de frau electoral en l'elecció de Lula. És només un exemple de la quantitat de falsedats que l'expresident i del seu entorn. I és que el suport a Bolsonaro es manté, en part, amb mentides a les xarxes socials. Fins i tot s'ha estès la tesi entre els bolsonaristes que la violència la van provocar infiltrats lulistes, una teoria conspiranoica que no s'ha pogut demostrar i que les autoritats judicials descarten.
 

Soldats de l'exèrcit brasiler custodien el palau presidencial(Reuters/Amanda Perobelli)

Quina força té ara el bolsonarisme?

"Un moviment puja, arriba al cim i comença a caure. La pujada i el cim ja han passat, els líders principals estan sent investigats, detinguts, fent front a la justícia i el moviment comença a caure", explica Mizael. A més d'aquesta destrucció de l'entorn bolsonarista, el lulisme està guanyant suports, encara que siguin de cara a la galeria.

És molt rellevant la visita que van fer a Brasília l'endemà de l'atac tots els governadors dels estats brasilers. Es van reunir amb Lula, li van mostrar el seu suport davant l'atac i van fer una passejada per la zona destruïda. Molts d'aquests dirigent són (o eren) grans seguidors de Jair Bolsonaro. Li havien donat suport i havien fet campanya per ell.

El 93% dels brasilers, segons una enquesta de la Folha de S. Paulo, rebutja l'atac. Aquí hi entren, també, encara que sembli impossible, tots els dirigents bolsonaristes. El politòleg Jorge Mizael hi troba una explicació: "Cada cop que algun personatge del bolsonarisme fa alguna cosa criticada per la majoria, automàticament l'expulsen; aquesta persona no ens representa, és un comunista, és un lulista intrús".
 

El canvi del llenguatge polític

"Bolsonaro parla molt d'això, diu que s'han de metrallar els lulistes, o sigui, matar els seus oponents. Això és molt dur, cal superar-ho i poder un debat més fraternal", assegura Mizael, que considera que, "de tots els presidents de la República que hi ha hagut, el més qualificat per fer aquest paper de diplomàcia és Lula".

L'expresident Bolsonaro serà investigat per l'assalt als tres poders de l'Estat dels seus simpatitzants més radicals. Se l'acusa d'haver-los incitat, de ser-ne l'autor intel·lectual. El setge judicial s'estreny cada vegada més sobre el dirigent d'extrema dreta i els demòcrates tenen el desafiament de recosir el país, mentre 1.200 persones esperen a la presó que arribi el seu judici pels atacs de fa una setmana.

ARXIVAT A:
BrasilJair BolsonaroLula da Silva
Anar al contingut