Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Brandi Levy, la jove animadora que ha guanyat un cas sobre llibertat d'expressió als EUA

La noia va publicar un missatge malsonant a les xarxes i l'institut la va expulsar del grup d'animadores. El Tribunal Suprem dels EUA ha sentenciat que "cal protegir la vulgaritat d'una adolescent per preservar el dret a la llibertat d'expressió".

Actualitzat
TEMA:
Llibertat d'expressió

Una decisió judicial del Tribunal Suprem torna a demostrar que, als Estats Units, la llibertat d'expressió és sagrada.

El 2017, quan tenia 14 anys, Brandi Levy va enviar un missatge malsonant al seus amics de Snapchat per expressar la seva frustració al no haver estat admesa al primer equip d'animadores del seu institut a Mahanoy City, Pensilvània.

"A la merda l'escola, el softbol, ser animadora i tot." Tot i que el missatge estava programat per desaparèixer passades les 24 hores, va arribar als responsables del centre, que la van castigar un any sense poder animar l'equip júnior.

Ella i la família ho van trobar excessiu i van portar el cas a la justícia amb l'argument que s'havia violat la seva llibertat d'expressió. Levy i els seus pares van demandar el districte escolar competent, argumentant que no tenien dret a expulsar-la de l'equip per opinions expressades fora de recinte de l'institut, com va ser el cas, ja que ho va fer des d'una botiga en el seu temps lliure.

"Els joves com jo hem de poder expressar-nos sense que l'escola intenti castigar-nos", diu Levy

Per vuit vots a favor i un en contra, el Suprem ha conclòs que, efectivament, la decisió de l'escola va constituir una violació de la primera esmena de la Constitució, que garanteix el dret a la llibertat d'expressió.

A la sentència, els jutges recorden que els centres només poden censurar els missatges dels alumnes en casos fonamentats de ciberassetjament o amenaces concretes. Però el cas de Levy no afectava aquest àmbit. La sentència diu, literalment:

"A vegades cal protegir allò superflu -la vulgaritat d'una adolescent- per tal de preservar el que és necessari, el dret a la llibertat d'expressió."

 

La jurisprudència del Suprem diu que les escoles només poden castigar discursos que considerin 'pertorbadors' per a la tasca docent (Sarah Silbiger / Reuters)

 

L'àmbit de l'expressió

El cas hagués establert un precedent en qüestions com si l'institut té dret a controlar els missatges ofensius a les xarxes socials dels alumnes quan afecten l'escola, si s'ha de diferenciar que els comentaris es facin dins o fora del recinte i en horari escola, a més de l'impacte quan el que es publica a Internet es pot acabar llegint a la mateixa aula.

En una època on les xarxes socials i els dispositius mòbils són una eina indispensable en la comunicació dels joves, Brandi Levy admet que li és més fàcil expressar-se a les xarxes socials que "acostar-me a algú i dir-li com em sento". Hi coincideix el pare de la noia, Larry Levy: "A l'escola haurien de concentrar-se en educar els estudiants, i no fer policia les 24 hores del dia."

La jurisprudència de l'alt tribunal dels EUA indica que les escoles només poden castigar aquells discursos que considerin "pertorbadors" per a la tasca docent.

Aquest precedent el va marcar el 1969, quan va donar la raó a un grup d'estudiants amonestats per dur braçalets negres en senyal de protesta per la guerra del Vietnam.

Vic Walczak, advocat de la Unió Americana per a les Llibertats Civils (ACLU) i representant de la noia, adverteix que obrir la porta al control dels missatges dels alumnes dins i fora de les escoles pot donar com a resultat que, "en funció del moment polític o del districte escolar que et toqui, podries publicar 'Black Lives Matter' i tenir problemes".

"O si vas advertir un professor o un entrenador d'una conducta masclista o racista, qualsevol cosa d'això es podria considerar pertorbadora i l'escola et podria castigar per això. Aquest és el cas de discurs estudiantil més important que ha decidit el Tribunal Suprem en els darrers 50 anys."

 

ARXIVAT A:
Llibertat d'expressió
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut