Bots a Twitter haurien intentat provocar reaccions violentes d'independentistes l'1-O

Un estudi de tres investigadors italians conclou que els bots promovien sentiments d'alarmisme, por i reprovació durant la votació i després
Bots a Twitter haurien intentat provocar reaccions violentes d'independentistes l'1-O

Bots a Twitter haurien intentat provocar reaccions violentes d'independentistes l'1-O

Un estudi de tres investigadors italians conclou que els bots promovien sentiments d'alarmisme, por i reprovació durant la votació i després
Xavier Duran Actualitzat
Els bots interactuen amb els usuaris humans a Twitter

Els bots interactuen amb els usuaris humans a Twitter

Tuits elaborats i publicats per programes informàtics automàtics haurien tingut l'objectiu de promoure la reacció violenta dels independentistes durant el referèndum de l'1-O. Així ho afirmen tres investigadors italians que han analitzat el llenguatge i les interaccions a Twitter entre el 22 de setembre i el 3 d'octubre del 2017.

Els tres autors són Massimo Stella i Manlio De Domenico, del Centre de Tecnologia de la Informació i la Comunicació de la Fundació Bruno Kessler de Trento, i Emilio Ferrara, de l'Institut de Ciències de la Informació de la Universitat del Sud de Califòrnia. El seu estudi s'ha publicat a la revista "Proceedings of the National Academy of Sciences" (PNAS).

L'objectiu dels investigadors era estudiar el paper de programes informàtics controlats -els anomenats "bots"- en la polarització dels grups socials. Per fer-ho, van prendre com exemple el referèndum de l'1-O. Van analitzar vora quatre milions de posts que havien estat generats per almenys un milió d'usuaris diferents.

Els autors van fer una anàlisi semàntica per identificar els tuits fets per bots i els fets per humans. A part del llenguatge utilitzat van estudiar els intercanvis i les característiques dels receptors. Així van diferenciar les interaccions entre bots i persones de les interaccions de persona a persona.

L'anàlisi dels missatges els va dur a identificar també dos grups, que anomenen independentistes i constitucionalistes. En el primer, s'associaven les paraules "llibertat" i "independència" a "enfrontament" i "dictadura" i es lamentava la violència policial. Aquestes associacions desapareixen completament en el grup que associen a constitucionalistes i no independentistes.

La principal conclusió és que els bots van promoure el sentiment negatiu i violent entre els independentistes, tal com afirmen en el seu article:

"Els bots tendien a adreçar-se als independentistes amb missatges que evocaven sentiments negatius i associant hashtags amb connotacions negatives, amb missatges dirigits als independentistes que inspiraven enfrontament, violència i vergonya contra el govern i la policia."

Van poder demostrar que les connotacions negatives en el primer grup provenien exclusivament de bots, cosa que ressalta "l'intent de promoure el conflicte", segons els autors.

L'anàlisi dels tuits també revela que els independentistes esdevenien més pessimistes per reacció a la violència produïda. Per la seva banda, els bots promovien els sentiments d'alarmisme, por i reprovació durant la votació i després.


Objectius estratègics

Un punt important que destaquen els investigadors és que les persones tenen un paper central en les xarxes. Però els bots, tot i la seva situació perifèrica, envien els seus missatges de manera estratègica, i els dirigeixen cap a determinats objectius que els permeten tenir molta més influència.

La conclusió dels autors és que els bots poden influenciar la difusió d'informació a les xarxes socials, "accentuant l'exposició a continguts negatius, inspiradors d'odi i incendiaris per exacerbar el conflicte social".

A més, la capacitat de controlar els tempos i d'identificar els objectius més influents o influenciables porten, segons ells, a una situació preocupant que fa necessàries actuacions "per desemmascarar la manipulació social que representen els bots".

TEMES:
Referèndum 1-O Procés català Xarxes socials